A punt d'entrar al mercat, Lluïsa García diu que té una "agenda de ministra": recollir els nets i fer-los el dinar, netejar la cuina, anar a nedar una hora a la piscina i fer el sopar per a ella, el seu marit i una de les tres filles. Als 75 anys, la Lluïsa manté una vida activa i autònoma, però es lamenta que "per ser vella" sovint la tracten "com una nena". Desconeix el terme edatisme, però el que ens explica coincideix a la perfecció amb la definició recollida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS): discriminació per raó d'edat. I segurament, entre les dones encara és un comportament més pronunciat. I qui la discrimina? La Lluïsa es para un moment a pensar i assenyala que les filles "sovint" la tracten com si fos "menys" i també "fan i desfan" sense tenir-la en compte en qüestions que l'afecten directament. "És com si la truita s'hagués girat i ara som els fills dels nostres fills", afegeix Susana Pous, de 70 anys i amb dos fills per sobre dels 40 que tenen família pròpia, però s'organitzen "comptant" amb la feina dels avis.