162.940 declaracions han destinat enguany el 0,7% de l'IRPF a l’Església a Mallorca, xifra que suposa 3.362 més que l’any anterior, un increment del 4,06% en termes percentuals. Segons les dades difoses pel Bisbat de Mallorca, el 24,92% dels declarants opta per aquesta assignació, que en conjunt arriba a 9,7 milions d’euros, és a dir, 984.176 euros més que a la campanya anterior. Fonts de la institució eclesiàstica remarquen que aquestes xifres evidencien el creixement de la base social que dona suport a la missió de l’Església a la diòcesi, permetent reforçar les iniciatives pastorals, l’acció social, la conservació del patrimoni i l’atenció a les persones més necessitades.

Les esglésies són càpsules del temps. No només perquè d’alguna manera continuen preservant tot allò que contenien en el moment en què les varen aixecar, sinó perquè semblen quedar immunes a tot allò que succeeix més enllà dels murs. Ara bé, durant un parell d’hores del vespre de divendres, 8 de novembre, a la parròquia de la Santa Creu de Palma hi ressonaren no només les cerimònies del passat, sinó que pareixia que s’hi assajaven les d’un futur que no se sap si arribarà. És la missa de difunts Demasiado tarde, dissenyada per l’artista José María Sicilia per encàrrec del Bisbat de Mallorca.

L'ús de paraules o expressions com tencar, fressa, poc que ho he fet pas, la meu mare, o me faig mal, delaten clarament l'origen territorial del parlant: l'àrea de Girona. La singularitat del parlar gironí és prou evident i acusada per atorgar-li estatus propi i delimitació territorial en el mapa de la llengua catalana, on el gironí està diluït dins el català central. Així ho constata el lingüista i advocat Miquel Gros en el seu estudi El parlar gironí: estat de la qüestió, publicat a la revista d'Estudis Romàntics de l'Institut d'Estudis Catalans aquest 2024. És en gran part a partir d'aquest estudi que s'ha inclòs el dialecte gironí en el nou mapa de varietats dialectals que s'ha presentat al festival "Posa-hi tu l'accent", que s'ha celebrat aquest cap de setmana a l'Espluga de Francolí.

Les monges del convent de Sant Jeroni celebren la sentència de l'Audiència Provincial que, després de deu anys de litigis amb el Bisbat, ha reconegut la seva titularitat damunt del monestir de Santa Isabel. El Bisbat contempla recórrer contra la sentència al Tribunal Suprem, un fet que sor Natividad, presidenta de la federació Jerònima, ha lamentat. "Duim molts anys d'escàndol, de mostrar enfrontaments entre religiosos, que és el més dolorós i trist. Vull que reaccionin –el Bisbat– i vegin que per aquest camí no van enlloc", ha dit. "Estic dolguda, però els cristians de bé hem d'ajudar a trobar la veritat, malgrat que suposi un patiment. Esper que tot acabi com més aviat millor", ha afegit.

El batle actual de Calvià, Juan Antonio Amengual, va ser un dels gestors turístics de l'hostatgeria de Lluc, que actualment té un expedient obert per part del Consell de Mallorca. El Bisbat de Mallorca va admetre, aquest passat dimecres, que inspectors del Consell de Mallorca han obert un procediment sancionador per oferir-se com a allotjament sense disposar d'autoritzacions ni permisos turístics, ni estar inscrit en el pertinent registre d'establiments. Segons ha pogut confirmar l'ARA Balears, Amengual va arribar al santuari l'any 2010 com a consultor turístic i una de les encomandes que va rebre, precisament, va ser modernitzar i millorar-ne la gestió per augmentar-ne l'ocupació i la rendibilitat.

El Bisbat de Mallorca, després que l'Audiència de les Balears hagi desestimat el seu recurs per la propietat del monestir de Santa Isabel, ha dit que acatarà la resolució dictada i, mentrestant, es dona "un termini per analitzar els passos jurídics a seguir". El Bisbat s'ha pronunciat així aquest dimecres, segons ha recollit Europa Press, després que dimarts l'Audiència confirmàs la decisió del jutjat que reconeixia les monges com a propietàries de l'edificació.

L'Audiència de Palma ha ratificat la sentència que atorgava la propietat del monestir de Santa Isabel de Palma a les monges, després que el Bisbat en reclamàs la titularitat. Conegut com a Sant Jeroni, és propietat de les monges des del 1485, però el 2022 el Bisbat va sol·licitar al jutjat de Primera Instància número 9 de Palma que li donàs la propietat al·legant que la comunitat de les jerònimes no tenia entitat jurídica des que les monges van abandonar el convent el 2014 per integrar-se al monestir d'Inca.

Els primers estudis fets pels tècnics d'Urbanisme de l'Ajuntament de Manacor i de Patrimoni del Bisbat de Mallorca, indiquen que el despreniment de la coberta de l'església rural de Son Negre (en el terme municipal de Manacor) va ser derivat de problemes estructurals pel tipus de construcció, a finals del segle XIX. El col·lapse de tres dels cinc trams que componen la nau central del temple, ensorrats dimecres passat al voltant de les 13 hores, segons apunta el rector de les parròquies, Antoni Amorós, no era previsible per les intervencions fetes fa quatre anys, que ara s'han demostrat inútils.

El Bisbat de Mallorca i la parròquia han rebutjat una oferta de lloguer de 1.000 € mensuals feta per l'Ajuntament de Porreres pel lloguer del Centro.

Una desena de centres d’ensenyament de primària i secundària de les comarques gironines no poden oferir l’assignatura de religió catòlica perquè no tenen professors per impartir la matèria. Ho ha denunciat la delegada d’ensenyament del bisbat de Girona, Carme Panella, que ha mostrat preocupació per la "ignorància en cultura religiosa" que hi ha entre els alumnes i a la societat. Panella ha destacat que la tasca dels professors de religió "no és fer proselitisme, sinó transmetre un coneixement de la cultura religiosa en diàleg amb la cultura general i contribuir a la formació integral de l’alumne", i ha recordat que rebre l’ensenyament de religió és un dret de les famílies, tot i que alguns centres no el poden garantir per falta de professors. Entre educació primària i secundària, a la diòcesi de Girona hi ha 167 professors o mestres de religió catòlica, la majoria als centres concertats i a les primeres etapes de l’educació. El bisbat calcula que en caldrien una vintena més.