Dmitry Ishkhanov (Moscou, 2005) és un pianista modèlicament precoç. Des que va posar-se davant del piano amb tres anys, ha fet tot el que es podria esperar d'una jove promesa de la música clàssica. Amb 11 anys va convertir-se en el finalista més jove del Festival d'Eurovisió de Joves Músics, i amb 14 va debutar a l'Auditori Isaac Stern del Carnegie Hall de Nova York. Els seus primers passos, però, no són gens convencionals. "Els meus pares no volien que fos pianista; volien que jugués a escacs o que estudiés matemàtiques i enginyeria –diu Ishkhanov–. Va ser la meva cangur qui va veure que tenia talent i els va convèncer. Com que a casa no teníem cap piano, em van ensenyar les notes musicals pujant i baixant els esglaons de l'escala del bloc de pisos. Més endavant, ja em van comprar un piano electrònic". Després de debutar en ciutats com Washington, Viena, Salzburg i Colònia, la Franz Schubert Filharmonia l'ha convidat a Catalunya, on aquesta setmana ofereix dos recitals: dimarts, al Teatre Tarragona; dimecres, al Recinte Modernista de Sant Pau, a Barcelona.