El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat per extingida la responsabilitat penal i civil de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau per la sentència del 9-N, segons informa l'ACN. El tribunal considera que tots tres ja han pagat les multes corresponents de 36.000, 30.000 i 24.000 euros respectivament, així com el temps d'inhabilitació fixat a la sentència de 13, 9 i 6 mesos. La decisió arriba després que el tribunal plantegés dubtes sobre si el sou de Mas com a expresident podia vulnerar la inhabilitació i també després que es qüestionés si la feina d'assessora d'Ortega durant uns mesos també podia haver vulnerat la inhabilitació.

A escassos dies de l'inici del judici al Procés, el Tribunal Suprem ha difós aquest dimecres els detalls de la sentència del 9-N en contra d'Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau. El tribunal –que ja havia condemnat anteriorment Francesc Homs– aprofita l'ocasió per enviar ja les línies mestres que podrien mantenir-se en el judici al Procés, en què repeteixen dos dels mateixos magistrats que han jutjat l'expresident i les exconselleres.

A les portes del judici per 1-O, a Madrid encara porta cua la consulta del 9-N. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament el 2014, Irene Rigau, van haver de comparèixer fa poques setmanes davant del Tribunal de Comptes i avui els seus advocats han parlat en representació seva en la revisió de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 9-N davant del Tribunal Suprem després d'haver presentat diversos recursos de cassació. El TSJC va decidir el març de l'any passat inhabilitar-los per desobeir "deliberadament i inequívocament" el TC amb la consulta, i avui la Fiscalia ha demanat que es confirmi la sentència. Està previst que el tribunal es pronunciï abans de Nadal per marcar així el pas al judici de l'1-O. Coincidirà també amb la sentència del Tribunal de Comptes, que els reclama fins a 5,2 milions d'euros pel 9-N malgrat el TJSC haver-los absolt del delicte de prevaricació, pel qual la fiscalia demanava fins a 8 anys de presó.

El Tribunal de Comptes ha viscut aquest dimecres un 'déjà-vu'. La diminuta sala d'aquest organisme encarregat de determinar la responsabilitat comptable de tots els càrrecs que tenen accés a béns públics s'ha convertit en una reproducció a petita escala del judici pel 9-N contra l'expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el febrer del 2017. Tot i que l'enfocament havia de ser sobre aspectes econòmics, l'acusació –representada per Societat Civil Catalana i l'associació Advocats Catalans per la Constitució– i la fiscalia han repetit gairebé fil per randa les mateixes preguntes que al tribunal català el febrer de l'any passat. Fins al punt que la presidenta del tribunal, la consellera Margarita Mariscal de Gante –ministra de Justícia d'Aznar i filla d'un jutge del Tribunal d'Ordre Públic franquista–, ha demanat a Societat Civil Catalana que se centrés i fes preguntes sobre la presumpta responsabilitat comptable de Mas el 9-N, per la qual se'ls demana pagar fins a 5,2 milions d'euros que ja han dipositat com a fiança solidària.

Els consellers d'Ensenyament de la Generalitat durant deu anys, del 2006 al 2016, Ernest Maragall (2006-2010) i Irene Rigau (2010-2016), han explicat a TV3 que no creuen que la proposta de l'Estat sobre la casella del català i el castellà al full d'inscripció de les escoles pugui posare fi a la immersió lingüística.

Artur Mas és el gran damnificat de les multes econòmiques del procés participatiu del 9-N i és l'últim responsable dels més de 5,2 milions d'euros de fiança que demana el Tribunal de Comptes. L'ens fiscalitzador ha xifrat en 4,8 milions el que va costar la consulta i hi suma 400.000 euros d'interessos. A l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau l'ens fiscalitzador li demana un màxim de 3 milions, a l'exconseller de la Presidència Francesc Homs 2,1 i a l'exvicepresidenta Joana Ortega uns 800.000 euros.

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, assumiran dimarts que ve la compra de les urnes del referèndum. Una decisió que treu de l’equació la consellera de Governació, Meritxell Borràs, fins ara responsable de pilotar el concurs per adquirir les 8.000 urnes que l’executiu vol fer servir el proper 1 d’octubre. En una entrevista a RAC1, l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau –condemnada per la consulta del 9-N– ha considerat "normal" que les responsabilitats no recaiguin només en el PDECat. Rigau ha recordat que Borràs és l’única consellera contra qui s’ha querellat la fiscalia i els únics condemnats del Procés fins ara també han estat tres membres del PDECat: Artur Mas, Joana Ortega, Francesc Homs i la mateixa Rigau.

La fiscalia torna a entrar en joc. I altra vegada posa el focus en els quatre inhabilitats pel 9-N: l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, i els exconsellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va demanar ahir que el Tribunal de Comptes obri una investigació per determinar si la Generalitat va malversar els més de 5 milions d’euros que va utilitzar per fer la consulta del 9-N del 2014. Se suma, així, a la denúncia que van presentar Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución fa dues setmanes, i que dimarts el Tribunal de Comptes va admetre a tràmit.

L'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha demanat al Tribunal Suprem que no la inhabilitin per exercir càrrecs municipals arran de la sentència del 9-N. Ortega, juntament amb l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha recorregut la sentència que la condemnava a 1 any i 9 mesos d'inhabilitació per haver desobeït el Tribunal Constitucional (TC) i mantenir-se darrere de la consulta. Rigau també fa una petició similar i demana al Suprem poder continuar exercint com a diputada. L'expresident Artur Mas presentarà el seu recurs dimarts.

Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau han començat els passos per recórrer la seva condemna d'entre un any i mig i dos anys d'inhabilitació pel 9-N. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) considera que van desobeir el Constitucional i es van mantenir fins al final darrere l'organització de la consulta, tot i que estava suspesa. Artur Mas ha anunciat aquest matí formalment el seu recurs al TSJC, mentre que Ortega i Rigau ho van fer dilluns.

La Fiscalia Superior de Catalunya no es conforma amb la inhabilitació d'entre dos anys i un any i mig per a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. El ministeri públic va anunciar ahir que recorrerà la sentència del 9-N feta pública dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que reclamarà al Tribunal Suprem que condemni també l'expresident de la Generalitat i les exconselleres per un delicte de prevaricació. El fiscal busca així aconseguir a Madrid una sentència més dura contra Mas, Ortega i Rigau.

L'exconsellera d'Ensenyament i diputada de Junts pel Sí Irene Rigau ha estat formalment notificada de la seva inhabilitació aquest dimarts quan un secretari judicial del TSJC li ha lliurat la sentència pel judici del 9-N. Rigau, ha rebut la notificació cinc minuts abans de les 12 del migdia a la sala de reunions del seu grup parlamentari i ha estat acompanyada per la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la resta de membres sobiranistes de la mesa, inclòs el representant dels comuns, Joan Josep Nuet. També han volgut estar amb ella el president de JxSí, Jordi Turull, la portaveu parlamentària; Marta Rovira, i diversos diputats tant de JxSí com de la CUP. En total, una trentena de persones que l'han ovacionat.

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha lamentat que ja no es pot presentar a unes eleccions durant els propers dos anys "sempre que estiguem sota el règim espanyol". En cas que Catalunya s'independitzi, "jo ja estaria sotmès a la jurisdicció catalana". Mas ha fet aquestes declaracions en una entrevista de Jordi Basté a RAC1, en què també han participat Irene Rigau i Joana Ortega.

Inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius i funcions de govern durant dos anys i multa de 36.000 euros per haver desobeït el Tribunal Constitucional i mantenir-se darrere de l'organització del 9-N fins al dia de la votació. Aquesta ha estat la sentència contra Artur Mas pel judici del 9-N que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha pres per unanimitat i ha fet pública aquest dilluns. El tribunal condemna tots tres acusats per desobediència però els absol de prevaricar, l'altre delicte que els atribuïen les acusacions i que comportava una pena d'inhabilitació més alta.