Les Balears presenten una taxa d'exclusió social del 19,1% l'any 2024, xifra que representa un lleuger descens respecte del 20,7% de l'any 2018, segons les dades publicades aquest dimecres en l'IX Informe Foessa, presentat per Càritas a Espanya, i que alerta que, no obstant això, hi ha un augment d'integració precària i d'exclusió moderada.

Metges del Món ha acompanyat i atès 2.421 persones en situació d'extrema vulnerabilitat a les Illes Balears. Aquestes persones han rebut un total de 15.271 intervencions socials, sanitàries, psicològiques i jurídiques. Cal destacar que de les persones ateses, el 79% eren dones en situació d'exclusió social i el 89% eren persones migrants, percentatges que reflecteixen les dificultats que encara tenen les persones a l'Arxipèlag a l'hora d'accedir als drets bàsics, especialment l'accés a la salut. Així mateix, un 41% de les persones ateses no podia accedir a la targeta sanitària i un 7% addicional, malgrat tenir targeta, es va enfrontar a barreres per disposar d'atenció mèdica. Amb tot, Metges del Món Illes Balears remarca i denuncia que l'exclusió mèdica és una realitat més que patent a l'Arxipèlag.

Prop de 250.000 persones, el 20,6% de la població, i un de cada tres menors (el 33,3%) de les Balears viuen en risc de pobresa o exclusió social, segons el darrer informe de la Xarxa per la Inclusió Social (EAPN-Illes Balears), que remarca que la dificultat per accedir a un habitatge i l'augment del cost de la vida són factors que agreugen la situació. L'entitat ha presentat l'informe aquest divendres en el Parlament –el president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), no ha acudit a l'acte per segon any– i ha remarcat que les bones dades macroeconòmiques de les Illes, sobretot pel comportament del sector turístic, no s'han traduït en un benestar més gran per a una part important de la població. Aquestes xifres s'han mesurat segons l'índex Arope, que relaciona taxes de pobresa, privació material i social extrema i baixa intensitat del treball.

Les dificultats per trobar un habitatge assequible i les condicions laborals precàries són els dos ingredients bàsics per explicar l'increment de la pobresa i la polarització social creixent "entre els que cada vegada volen més i els que cada vegada tenen molt menys". El diagnòstic l'ha fet aquest dimarts el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, en la presentació de l'informe de l'any passat en què s'adverteix que la bretxa de la desigualtat és cada cop més ampla, mentre es constata la ineficàcia de mesures com l'ingrés mínim vital i la renda garantida, que només arriba al 10% de les 245.665 persones ateses per l'entitat. "No n'hi ha prou amb treballar per superar la pobresa", ha subratllat Roig.

"Mama, quan tindré una habitació per a mi sola?", pregunta la Jasmina, de vuit anys. Des del desembre passat, ella, juntament amb la Samia, la seva mare; el Redouan, el pare, i la Tamara, la seva germana, de tan sols tres mesos, viuen en una habitació d’un pis compartit dels serveis socials de Barcelona. Van patir un desnonament. Aquesta família marroquina subsisteix, a més, amb una ajuda de 300 euros, mentre el Redouan, que està fent uns cursos, espera aconseguir feina per aportar més diners a casa. Però a quina llar? Un habitatge on conviuen amb dues famílies més en la mateixa situació: tots en llista d’espera per aconseguir un habitatge que no arriba. La Jasmina, a qui li costa concentrar-se a classe, encara recorda el desconcert del dia del desallotjament. "Per què venen aquests homes? Per què criden?", preguntava als seus pares, que només li van saber respondre: "Ens canviem de casa, momentàniament".

Encara no ha dormit ni una nit sencera al llit, tot i que fa poc més de tres mesos que li van donar les claus del pis. De moment es troba més còmode amb el sac i l’estoreta a terra. “Tot just començo a estirar-m’hi a estones, per acostumar-m'hi”, relata José Luis Miralles, un home de 56 anys que ha passat els últims 18 anys sobrevivint al carrer. A principis del mes de gener l’equip de la fundació Arrels que l’acompanyava li va comunicar que tenia un “regal” per a ell. Del Paral·lel, on s’havia instal·lat l’última temporada, el van portar en cotxe fins a un pis del barri de la Torrassa, a l’Hospitalet. Es va sorprendre molt quan el van fer entrar i li van donar unes claus: “No m’ho podia creure: un passadís enorme i dues habitacions per a mi. Si jo podria viure a la cuina o al bany!”, s’exclama assegut en una de les cadires del menjador, on ens explica que les dues teles que té els hi ha donat alguna “de les bones persones” que s’ha trobat pel camí i que, a més, ja té aparaulat un sofà vell per completar el mobiliari, tot nou de trinca.

Cau el sol a Vilanova i la Geltrú. Les portes de l'escola Sant Jordi s'obren per rebre joves d'entre 16 i 23 anys. La pista de ciment a l'aire lliure brilla amb els focus que hi ha a cada cantonada i que s'encenen per il·luminar l'entrenament de cada dimecres i divendres. S'hi prepara el Futbol Sala Garbí Vida Festival, un equip format per quinze nois de diferent procedència. Alguns han vingut en camió. D'altres, en avió. Amb il·lusions i somnis diversos però una afició compartida: el futbol.

Als veïns del bloc Venus del barri de la Mina els irrita saber que s'han millorat les condicions econòmiques per expropiar-los els habitatges. Fa 20 anys que l'edifici té una sentència d'enderrocament que ara per ara no se sap quan s'executarà ni tampoc saben on aniran a parar les 243 famílies que resisteixen a la deixadesa, la brutícia, les esquerdes de la façana, els talls de subministrament i el tràfic de drogues en alguns dels pisos. "Són massa anys de malviure perquè quan l'administració abandona un lloc tot es fa més difícil", explica Paqui Jiménez, una dona menuda que posa veu a les demandes i queixes dels veïns i una de les que han liderat les mobilitzacions populars i la lluita judicial per un millor acord. Ara diu que "no pot haver-hi satisfacció total" i avança que una vintena de residents mantindran el contenciós administratiu perquè se'ls reconegui els anys d'abandó.  

Si no fos per l'ajuda de Càritas, Sandra T. no sap com se'n sortiria. Colombiana de 42 anys, va arribar a finals de novembre de l'any passat amb l'objectiu marcat de trobar un bon tractament per a la malaltia congènita que pateix la seva filla de 7 anys. Totes dues es van instal·lar temporalment a casa d'un compatriota de franc i van anar tirant d'estalvis, però lamenta que "està tot tant car que els diners no rendeixen". Una persona coneguda va adreçar-la a l'ONG de l'església, on ha trobat ajuda per costejar els pròxims tres mesos de lloguer –paga 400 euros per una habitació–, 200 euros d'ajuda per comprar menjar a través del que es coneix com a "moneder virtual" i, a més, la nena ha pogut matricular-se en una escola concertada ordinària. Amb tot, l'increment de preus del menjar a causa de la imparable inflació fa que la família hagi de fer mans i mànigues per arribar a cobrir les despeses imprescindibles i bàsiques. Aquesta dona admet que no hi ha espai per a capricis ni extres de cap mena, però que remenant sempre acaba trobant alguna oferta. Diu que la prioritat és el benestar de la petita, a qui no li falta de res. "Compro aliments bàsics, però no m'arriba per al peix, que sempre està molt car", relata.

Les Balears han assolit unes dades d'ocupació gairebé sense precedents, però la inflació no dona treva i els estralls de la pandèmia encara fan mossa. La realitat econòmica tant de Mallorca com de la resta d'illes fa que la xifra de població en risc de pobresa no arribi a remetre i un dels indicadors que ho demostra és el darrer balanç de Càritas Mallorca, que aquest dimecres ha presentat la seva Memòria del 2022. Una de les dades més rellevants és que el nombre de persones ateses puja lleugerament, en passar de les 9.249 del 2021 a les 9.365 de l'any passat. L'augment, però, és especialment significatiu en el cas dels nouvinguts: 823 de les persones que van atendre el 2022 tenien un visat de turista, és a dir, acabaven d'arribar a l'illa. Aquesta dada gairebé multiplica per set la del 2021, en què van ser 131.

Pandèmia. Guerra a Ucraïna. Inflació. Preus de l’energia. No accés a un habitatge digne i assequible. Treball precari. No garantia d’uns ingressos mínims per cobrir necessitats bàsiques. La suma de tots aquests factors està generant un còctel explosiu que passa factura al 25% de la població catalana que viu en situació de pobresa o exclusió social. L’Institut d’Estadística de Catalunya acaba de publicar la nova Enquesta de Condicions de Vida Idescat 2022 i, malgrat una tímida millora, sobretot en l’àmbit laboral, les xifres no conviden gens ni mica a l’optimisme. La bossa de pobresa estructural no s’ha mogut ni un sol punt i es manté en el 20% i, a més, es constata un empitjorament molt evident de les condicions de vida. Malgrat que les famílies catalanes han augmentat la mitjana dels seus ingressos nets un 3%, a 36.163 € a l’any, aquesta millora no arriba a moltes famílies que continuen sense poder viure de manera digna. 

Ja a finals de novembre es van encendre els llums de Nadal als carrers de les ciutats. És la necessitat de posar claror a la foscor, que ve de lluny en les nostres cultures mediterrànies. Des de temps immemorials, durant el solstici d’hivern se celebrava la Festa del Sol per desitjar que tornés a regnar. En els àpats, els regals i la música es gastaven el que havien pogut estalviar durant l’any. Les nits s’omplien de llum. Era la festa en què la gent que vivia sempre en l’escassetat podia somiar temps millors.

L’ordre caníbal del món –"el nostre model de vida", en diuen alguns; en "el millor dels mons possibles", diuen els mateixos– és des de fa molt una piràmide feudal, una caserna militar fortificada i un casino 7/24. Tot alhora. No podem negar que ho sabíem molt abans de la pandèmia i que, en plena onada de covid-19, ho vam viure i veure en directe: com un món molt concret i privilegiat s’anava quedant tots els respiradors i totes les vacunes mentre queien totes les màscares. "Això no és una guerra, és una prova de la nostra humanitat", va dir aleshores, i amb lúcid encert, el president de la república alemanya, Frank-Walter Steinmeier. Però vam tornar a suspendre i la inhumanitat del moment va quedar certificada un cop més. Guerra a Ucraïna i l’hivern serà hivern a Europa, avisen avui. Fins i tot així, serà molt més infern al Sahel, al Iemen, a l’Iran o al Kurdistan. Desentendre-se’n és desentendre’ns del món. Mirar a una altra banda, el gest més inútil. Creure que no ens afecta ni ens afectarà, pura fantasia nihilista. I sí, ja sento les veus que diran que això és bonisme. Cada cop que ho diuen és com si no s’adonessin que estan expressant obertament quina és la seva alternativa: el dolentisme. Perseverar en els mals. Seguir cavant el forat. Aprofundir totes les escletxes.

La figura del treballador pobre es consolida a les Illes. Un 15% de les persones amb una feina remunerada estan en risc de pobresa, segons les dades que ha presentat aquest divendres al Parlament balear la Xarxa per la inclusió social EAPN (European Anti Poverty Network) Illes Balears. En termes generals, l'entitat calcula que a l'Arxipèlag hi ha 262.000 persones en risc de pobresa o exclusió social, és a dir, un 22,4% de la població illenca, segons la taxa AROPE (que inclou taxa de pobresa, privació material i social extrema, i baixa intensitat de treball a la llar). Aquesta xifra representa un increment del 2,4% respecte de l'any anterior, el 2020.

Escollida el 2017 degana del Col·legi de Treball de Catalunya, Conchita Peña lamenta que els professionals socials han quedat invisibilitzats durant la pandèmia, malgrat que han estat personal bàsic i s'han dedicat a tramitar les ajudes socials per combatre la cruesa econòmica de la crisi. Defensa que el seu col·lectiu fa molt més que treballar per la pobresa. A més, és coordinadora del Pla Social i Sanitari del Consorci Sanitari de Barcelona, format per la Generalitat i l'Ajuntament. 

Les persones sense llar viuen constantment en una situació de vulnerabilitat extrema i exclusió social, que la pandèmia ha agreujat. Així ho afirma l'estudi Com és la salut de les persones sense llar de Palma? del grup de recerca Salut Global i Desenvolupament Humà Sostenible de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Segons els investigadors, més de la meitat d'aquestes persones han declarat haver patit algun tipus d'agressió, com robatoris, agressions físiques i verbals, extorsions i agressions sexuals. La majoria no han estat denunciades a la policia.

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) destinarà 2,7 milions d'euros durant els pròxims dos anys a fomentar la inserció social d'unes 1.000 famílies, segons ha aprovat aquest dijous el Consell de Mallorca.

Un total de 16 persones en risc d'exclusió social han recollit 10.148 quilos de residus de 110 espais litorals de Mallorca, a través del projecte 'Millora de la qualitat dels espais litorals de rellevància ambiental de les Illes Balears', impulsat pel Govern. Dels materials trobats, destaquen 2.811 quilos de plàstic, 2.590 de fusta, 1.023 de ferro, 684 de vidre, 634 d'envasos, 370 de paper i cartó i 349 de teixits. D'aquests residus, 1.684 quilos han anat al contenidor de rebuig.

Etimològicament, com a expressió popular, escriure passar-se tres pobles és del tot erràtic. En català correcte diríem passar-se de rosca. És a dir, quan algú excedeix els límits, desborda els llindars de l’acceptable o creua ratlles infranquejables. Etimològicament ja seria això. Socioeconòmicament, no. La cosa canvia. I a pitjor. En l’àmbit de les desigualtats socials, hem rebentat els límits, hem superat (o rebaixat miserablement) la frontera de l’inacceptable i cada dia, com a país, ens passem de la ratlla. O ens passem de llestos o d’estúpids –i cap de les dues coses serveix–. Ha decaigut la vella idea –candeliana, benetiana, igualitària– d’un sol poble. Fa moltes nits que allò és només un miratge amb escassos oasis. I no és d’ara. Ve de lluny i nia endins. Amb dades de desembre de 2019, tot just abans de l’esclat pandèmic, només un 45% de la societat catalana vivia sota patrons de plena integració, un 35% ho feia a precari i un 20% sota distintes situacions d’exclusió social.

De les 40 persones que han rebut "una llar digna i estable" gràcies a Es Refugi —associació ubicada al barri del Camp Redó de Palma—, cap ha aconseguit feina el 2021, segons adverteix l'entitat. Aquest és un fet insòlit en la història d'Es Refugi, que va començar el 1992 a acollir persones en situació de risc o d'exclusió social. Per això, adverteixen que el sensellarisme ha desbancat la manca d'ocupació com a principal factor d'exclusió.