El laborisme no només amenaça d'apujar les quotes de la seguretat social als treballadors –va prometre durant la campanya electoral que no ho faria–, sinó que ara planteja idees més controvertides. Un exemple d'això és la instauració del que alguns crítics ja en diuen la medicamentcràcia, o la medicalització de la societat per resoldre problemes estructurals extremadament complexos. Problemes que són de salut i culturals, en primer lloc, i no econòmics. O que només ho són en tant que els més afectats són, en general, els més pobres. En aquest cas, l'obesitat.

La lluita contra l'obesitat infantil és una de les prioritats de les estratègies de salut pública dels últims anys. És una epidèmia que no para de créixer arreu del món i les autoritats sanitàries cada cop destinen més esforços a disminuir la seva incidència. Així i tot, un de cada tres infants té excés de pes a l'Estat. A més, la seva prevalença és inversament proporcional al nivell socioeconòmic de les famílies, és a dir, com menys recursos té algú, més risc hi ha que els seus fills tinguin excés de pes. De fet, el 46,7% dels nens i nenes d'entre 6 i 9 anys que tenen sobrepès o obesitat a Espanya pertanyen a una família amb una renda inferior a 18.000 euros anuals, segons els resultats provisionals de l'estudi Aladí 2023, que ha presentat aquest dimecres el ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.

L'epidèmia de l'obesitat no deixa de créixer arreu del món i ja s'ha convertit en la primera forma de malnutrició a escala mundial. Mil milions de persones pateixen obesitat arreu del món, segons assegura un estudi publicat aquest divendres a la prestigiosa revista The Lancet que ha comptat amb la col·laboració de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En poc més de trenta anys el nombre de persones que pateixen aquesta patologia s'ha duplicat entre els adults i s'ha multiplicat per quatre entre els més joves de dinou anys.

Gairebé la meitat de la població de Catalunya de 18 a 74 anys té excés de pes o obesitat. Si parlem només d’obesitat, el percentatge és del 15,7%, però augmenta en el cas de persones amb un índex socioeconòmic baix (17%), o amb estudis primaris o sense estudis (26,6%). I encara més preocupant: quatre de cada deu infants pateixen aquesta malaltia o també tenen sobrepès. Per això la subdirectora general de Promoció de la Salut de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Ana Bocio, assegura que combatre l’obesitat és per a ella una prioritat.

Viure a Son Gotleu o a Son Vida afegeix una etiqueta als seus habitants, associada a un nivell econòmic i social molt determinat. Deixant de banda les excepcions i els prejudicis, el cert és que estudis diversos demostren amb xifres els signes de la desigualtat. El darrer, el del Departament de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), integrat per Mauricio Ruiz Pérez, Joana Maria Seguí Pons, Eddy Villon i Antoni Colom. En aquest treball s’ha estudiat la distribució espaciotemporal del risc d’obesitat entre infants i joves de les Balears. Aquest estudi l’ha liderat Antoni Colom en el marc de la convocatòria de contractes postdoctorals del Govern Margalida Comas. Des de l’ARA Balears n’avançam els resultats preliminars.

El 52,2% dels ciutadans de les Balears té excés de pes i el 16% té obesitat, segons dades de l'estudi ENE-COVID fet pel Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) recollides per Europa Press. L'estudi analitza la seroprevalença de la infecció per la covid el 2020 a l'Estat. En aquest sentit, les dades indiquen igualment que entre els nins i adolescents d'entre 2 i 17 anys, la taxa de prevalença d'excés de pes és de prop del 30% (un 27,8%), i l'obesitat és d'un 11,4%. L'estudi també assenyala que un 3,6% de la població adulta de les Illes sofreix obesitat severa, percentatge que es redueix al 2% en el cas dels nens i adolescents.

El ministre de Sanitat en funcions, José Manuel Miñones, ha dit aquest dimarts, a la cloenda de la Reunió d'Alt Nivell sobre Obesitat Infantil a Palma, que "l'obesitat infantil és un dels problemes de més importància" als quals s'haurà d'enfrontar "el món en els pròxims anys", no només pel seu "impacte en la salut física, sinó també mental". "És una realitat dura, perquè afecta més la població més vulnerable", ha dit.

Com podem saber si hi ha massa menjar al plat o en falta? Si cada criatura és diferent, ¿les racions haurien de ser iguals? “Per a les racions hi ha uns estàndards, encara que caldria individualitzar-ho perquè cada nen té un metabolisme diferent”, assegura Mònica Peitx, endocrinòloga pediatra del centre CPEN.

Quin salvavides tan gran és oferir dibuixos animats a la canalla quan es nega a menjar o simplement posar-los una pel·lícula per poder fer quatre coses per casa. Però, atenció: aquesta solució tan atractiva té efectes no desitjats en les criatures i, malgrat que funciona de meravella per omplir-los la boca sense que se n'adonin, comporta seriosos inconvenients a uns quants nivells, sobretot nutricionals i de salut pública, assenyalats per experts en estudis sobre població infantil.

El que mengen els més petits de la casa no té per què condicionar completament el seu estat físic. Segons els darrers estudis de la revista científica Obesity Reviews (en els quals ha participat el doctor Josep A. Tur de la UIB) hi ha diferents factors que poden provocar obesitat infantil sense tenir en compte d'una manera exclusiva el que mengen i la dieta que segueixen. En l'informe publicat a la revista, es destaca que la mida i el pes d'un nadó quan neix, les interdependències entre les exposicions perinatals a diversos elements, la microbiota i elements del desenvolupament del nadó durant la gestació poden ser més determinants que els aliments que menja l'infant.

Actualment ja tenim prou evidències científiques per saber que el sistema agroalimentari industrial, impulsat principalment pels països del Nord global, se situa al centre dels grans desafiaments mundials: canvi climàtic, emergència social i ecològica. S’estima que l’any 2050 serem gairebé 10.000 milions de persones al planeta. Totes amb la mateixa necessitat vital de menjar, ja que, a diferència d’altres béns de consum, els aliments sí que són essencials per a la nostra supervivència i salut. Paradoxalment, la realitat que ens envolta és completament diferent. Tenir accés a una dieta saludable i nutritiva durant tot l’any és impossible per a gairebé 3.000 milions de persones al món (FAO, 2020). Es diu que l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 (Fam Zero) previst a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és pràcticament inassolible i, segons la FAO (2020), més de 840 milions de persones patiran fam crònica en aquell moment. De fet, la mateixa institució subratlla que aquestes dades s’incrementaran significativament a causa dels efectes devastadors de la pandèmia del covid-19. Alhora, els nivells de sobrepès i obesitat s’estenen de forma alarmant com una greu xacra mundial i més de 40 milions d’infants menors de cinc anys n’estan afectats. Cada cop més, la publicitat alimentària troba en aquest sector de la població el seu gran aliat per incrementar el seu benefici econòmic a costa de sobreestimular la compra d’aliments que poden posar en perill la seva salut en el futur. Per altra banda, tant el mateix sistema com els nostres hàbits alimentaris són responsables d’una situació que s'escapa de tota lògica i que, com a mínim des d’un punt de vista ètic, ens hauria de fer pensar: una tercera part de la producció mundial d’aliments es perd o va a parar a les escombraries. A casa nostra, segons l’Agència de Residus de Catalunya, el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars.

Hi ha diversos temes en què, com a societat, fallem estrepitosament. Molts lectors pensaran ara en el canvi climàtic. Certament entra dins de la meva definició d’errada político-social. Tot i així, avui em vull centrar en un altre d’aquests equívocs, que també compromet el futur dels nostres fills.

Ni galetes de dinosaure, ni ous de xocolata, ni llaminadures, ni sucs. La publicitat de dolços i begudes ensucrades té els dies comptats. El ministre de Consum, Alberto Garzón, ha anunciat aquest dijous la prohibició de la publicitat dirigida al públic infantil d'aquests productes rics en sucres i greixos i que l'Organització Mundial per la Salut (OMS) considera nocius.

El símptoma fonamental de l’excés de pes i l’obesitat en la infància és l’augment de la quantitat de greix corporal: a poc a poc es començarà a observar que a l’infant se’l veu més ‘grassonet’. En les primeres fases del problema, només ens n’adonarem els pediatres, que en les revisions periòdiques veurem un progressiu augment del percentil en la corba de pes que encara “es nota poc”. Un nin que, per exemple, sempre havia estat en un percentil 50 de pes (la mitjana), veim com comença a pujar; això sol succeir amb més freqüència en algun moment entre els quatre i els vuit anys, atès que és una edat en què els nins comencen a ser menys ‘moguts’, combinat amb la ingesta d’una quantitat excessiva de calories respecte de les seves necessitats. En fases més avançades, la mateixa família s’adona de l’augment de pes per sobre del que seria lògic pel seu creixement.

Amb motiu de la freqüència del problema, del fet que, per aquest motiu, està ‘de moda’ als mitjans de comunicació i del suggeriment de molts pares, durant les properes setmanes esbossarem alguns conceptes relacionats amb l’obesitat infantil.

Un de cada quatre alumnes de Balears presenta sobrepès o obesitat, segons ha informat la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, al Parlament, on ha comparegut per informar del compliment del decret que va prohibir vendre begudes ensucrades, brioixeria industrial i llaminadures a les escoles. La dada procedeix de l'Estudi sobre la prevalença de l'obesitat infantil i juvenil a les Illes Balears, que dibuixa els hàbits dels menors a l'hora d'alimentar-se.

Un de cada quatre estudiants d'entre 3 i 12 anys de les Illes (un 25%) té sobrepès, segons les dades que es desprenen del segon 'Estudi sobre la prevalença de sobrepès i obesitat infantil i juvenil' que han presentat aquest dilluns la Conselleria de Salut i la Conselleria d'Educació, el qual posa de manifest, entre altres dades significatives, que més de la meitat dels escolars dedica al berenar menys de 10 minuts, el 55% va a l'escola amb cotxe o autobús i la majoria dedica dues hores al dia a la televisió i els videojocs.

Gairebé 3.000 alumnes de les Balears participen en un estudi sobre obesitat infantil i juvenil que han posat en marxa les conselleries d'Educació i Salut. Les darreres dades oficials són del 2005, quan un de cada cinc alumnes tenia sobrepès, però, des d'aleshores, altres indicadors fan pensar que les xifres han empitjorat.

Llevar el panga dels menús escolars no és una prioritat per al Govern, però en canvi sí que ho és eliminar les begudes ensucrades i la pastisseria industrial dels bars i les màquines de venda de centres educatius i de salut.