En política, en els negocis o en la vida de cada dia, la mentida es fa servir per raons de conveniència, interès o mandra. Per conveniència, perquè explicar la veritat pot ser incòmode. Per interès, perquè deixar que circuli la mentida afavoreix els interessos de qui ho fa. Per mandra, perquè combatre una creença que s’ha difós entre la ciutadania requereix un esforç.

La commemoració dels vint anys de la massacre de l'11-M a Madrid ha remogut ferides i ha fet tornar a primera línia informativa un dels episodis més tèrbols, pertorbadors i literalment i metafòricament sagnants de la democràcia espanyola. Davant d'un malson amb quasi dos-cents morts que significava el major atemptat terrorista que hagi patit mai Espanya, al govern només li preocupaven les eleccions que s'havien de celebrar al cap de tres dies. I per mirar de salvar-les, el govern no va dubtar a mentir, a induir els mitjans de comunicació perquè mentissin (alguns, d'altres no calia induir-los perquè ja mentien de bon grat) i a dur la ciutadania a un estat de crispació i enfrontament civil extrem.