Emili Colom és marger des de fa 30 anys, després d’haver passat com a aprenent per la primera escola taller de margers, que va fer-se a Sóller. Treballa per al Consell de Mallorca i explica que va provar sort amb els marges perquè l’arquitecte Tomàs Fortuny va dir-li que era “una professió de futur”.

Mohammed Rachdi i Taieb Rachdi fa 17 anys que arribaren a Mallorca, són veïns de Montuïri i han treballat la pedra en sec d’antany. Reconeixen que al Marroc la tècnica de la pedra és molt similar a la de Mallorca, “amb el martell i les mans” [somriuen], encara que les pedres a la seva regió -Mohammed és de Taustad i Taieb, de Nador- són diferents, “molt més flonges, cosa que fa que no vagi tan bé per treballar-la”, assenyala Mohamed, de seixanta anys i que ja havia fet feina al Marroc en algunes marjades. “Venia après, cosa que va fer que aviat trobàs feina de marger a Mallorca”, diu.

La geologia i el terreny són determinants a l’hora de concebre una construcció de pedra en sec. Si bé en zones més properes a la costa s’utilitza, majoritàriament, gres vermellós per construir les marjades, en comarques d’interior hi predomina més la pedra calcària. La personalitat de l’entorn es pot definir a partir dels seus orígens materials, com també de la tècnica. “Des del punt de vista de tècniques, és clar que hi ha diferències -explica el cap de departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Josep Antoni Aguiló-, fins i tot a Espanya. Però el més comú és, evidentment, no utilitzar cap pasta, ciment ni guix”.

Per l’associació Més que Pedra, és “paradoxal” que el departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca promogui la candidatura de la pedra en sec i que el de Carreteres de la mateixa institució no tingui en compte la tècnica tradicional a l’hora d’adjudicar treballs i restauracions a empreses subcontractades que no tenen la formació i posen ciment a les parets.

El Gremi de Margers de Mallorca considera que hi ha “vertaders desgavells” en construccions de pedra en obra pública, ja sigui perquè estan fetes per mà d’obra no qualificada o perquè són tipologies que no són pròpies de les Balears, dos aspectes directament relacionats amb l’intrusisme professional.

La tècnica de la pedra en sec, el valor de l’ofici de marger, és a una passa de ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco. El Consell de Mallorca està movent els fils necessaris amb la col·laboració del Govern balear, d’altres comunitats de l’estat espanyol (Andalusia, Aragó, Astúries, les Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia i el País Valencià) i de vuit països europeus més: Bulgària, Croàcia, Xipre, França, Grècia, Itàlia, Eslovènia i Suïssa. “Tothom ha participat de manera activa en la candidatura. Tothom ha valorat molt l’oportunitat que no hem de deixar escapar”, explica el cap de Servei de Medi Ambient del Consell insular, Josep Antoni Aguiló.