Tot i que als llibres fa viatjar els personatges per llocs insospitats i èpoques remotes, Josep Vallverdú (Lleida, 1923) no és gaire partidari de sortir de casa. Aquest dimecres ha trencat la rutina diària d'escriure –"Procuro no fallar mai", afirma– i ha passat el dia a Barcelona per presentar el seu nou llibre, El vuitè nan. Es tracta d'un doble retorn: primer, a la novel·la juvenil –feia anys que no en treia cap–; en segon lloc, a La Galera, on ha publicat una cinquantena de títols des de Rovelló (1969) i on no apareixia cap llibre seu des de Blai Joncar, el 2009. La creativitat de Vallverdú, que aquest juliol farà 99 anys, no s'atura. Té un nou llibre de poemes acabat, està enllestint un volum de memòries i continua escrivint articles periòdicament. L'edat l'obliga a caminar ajudat per un bastó, però l'escriptor lleidatà continua sent el mateix conversador àgil i directe de sempre.

Pilarín Bayés va fer 80 anys a l'abril i ara celebra aquest aniversari rodó amb una altra fita, el seu llibre número mil, titulat 1.000 motius per viure (La Galera). Això vol dir que des que Pilarín Bayés va publicar el primer llibre, el 1964, El meu pardal, amb text de Maria Àngels Ollé i també editat a La Galera, ha treballat incansablement i ha fet una mitjana de 17 llibres cada any, entre els quals hi ha el gran èxit d'El zoo d'en Pitus, amb text de Sebastià Sorribas, del qual se n'han fet unes 60 edicions. Els seus llibres s'han traduït a llengües poc habituals com el turc, l'àrab i el coreà, sobretot els contes tradicionals, pel seu valor universal.

La meva primera història de Catalunya és un àlbum il·lustrat adreçat als més petits que podran submergir-se de manera didàctica i entretinguda per un recorregut a través dels segles que va dels grecs i els romans fins als nostres dies, passant per l'expansió medieval i la revolució industrial. Darrere d'aquest títol hi ha un tàndem de luxe: l'historiador i periodista Toni Soler, i una il·lustradora supervendes, Roser Calafell.

Els llibres il·lustrats Catalunya, quin país més estrany! i El meu mes: maig es podran aconseguir amb l’ARA del 9 al 17 de maig, cada llibre per 5,95 euros. Tots dos, amb il·lustracions de Roser Calafell, són bestsellers de l’editorial La Galera destinats als més petits de la casa, a partir dels 4 anys, perquè coneguin de primera mà el mes de maig, amb refranys, endevinalles, poemes i cançons, i perquè descobreixin els paisatges i les tradicions i costums de Catalunya.

La Galera celebra l'Any Teresa Pàmies amb la reedició de la seva única novel·la pensada per a un públic adolescent, Aventura mexicana del noi Pau Rispa, publicada per primera vegada l'any 1985 a l'editorial Pòrtic. L'edició incorpora les il·lustracions de la neta de l'escriptora, Natàlia Pàmies, que aporta una nova vida a aquesta història que narra les peripècies de Pau Rispa, un nen nascut als anys 30 que s'ha d'exiliar a Mèxic arran de la Guerra Civil.

El jaciment de la Galera serà el protagonista d'una mostra a Can Balaguer des del 18 de desembre de 2018 al 15 de juny de 2019. L'exposició, organitzada per l'Ajuntament de Palma i l'Associació Amics de Na Galera, presentarà peces dels darrers sis anys de feina a l'illot de la Galera.

Una peça de ceràmica votiva única que data del segle III aC, monedes, gerres, bols i 10 esquelets humans es troben entre les troballes més recents que s'han fet al jaciment púnic de la Galera, que l'Ajuntament de Palma col·laborarà a senyalitzar.

“Penso que com a escriptor he estat massa pendent dels arguments i poc dels sentiments, i creia que era hora de canviar”, comenta David Cirici. 'El setè àngel', que Proa publicarà al febrer, és la novel·la del canvi i acaba de ser recompensada amb el 57è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. “En aquest llibre renuncio al món intel·lectual de les novel·les anteriors”, afegeix. Aquesta vegada presenta la seva història “més personal”, que es desmarca de les dues novel·les anteriors de Cirici per a adults, en què el món de l’art era fonamental: abans d’'El lladre del Guernica' (Proa, 2015)va publicar 'I el món gira' (Columna, 2011), que també va rebre un premi gros, el Prudenci Bertrana.

L'editorial La Galera commemora aquest 2013 cinquanta anys del seu naixement, un llunyà 1963 "al menjador de casa de Andreu Dòria i Dexeus". Qui ho rememora és Iolanda Batallé, l'actual directora de l'editorial, des de l'exposició que ha organitzat a la Biblioteca Jaume Fuster per celebrar-ho. En cinc dècades La Galera ha publicat 5.000 títols de literatura infantil i juvenil en català, introduint la lectura a diverses generacions d'infants i joves catalans. La trajectòria de l'editorial ha transcorregut paral·lela a la de prohoms de la literatura infantil i juvenil catalans que van debutar o "agafar volada" publicant-hi, com Emili Teixidor, Jordi Sierra i Fabra o Joaquim Carbó, entre altres.

"Vaig començar a escriure llibres a finals de la dècada dels 60, quan l'Andreu Dòria, editor de La Galera, va cridar una sèrie d'autors catalans com el Joaquim Carbó, el Sebastià Sorribas, el Josep Vallverdú i jo mateix perquè provéssim de fer llibres per al jovent. Que en aquest país fins i tot els nostres somnis i històries els haguéssim de comprar de fora ens semblava que era una situació que calia corregir", deia Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 1933 - Barcelona, 2012) poc després de la publicació de la seva última novel·la per a adults, Els convidats (Columna, 2010). L'autor va morir ahir a casa seva als 78 anys, de manera sobtada tot i que feia anys que arrossegava un càncer. Demà es traslladarà el cos al tanatori de les Corts.

Una cinta de casset que explica que tots els seus amics estan caducats. Un ventríloc que confessa que els seus amics –els ninots que fa parlar– són molt callats. Un mitjó que es lamenta d'haver perdut la seva parella. Un ancià que recorda que tots els seus companys de generació ja han passat a millor vida. Aquestes són algunes de les situacions que 'Tots els meus amics són morts' explica.

L'Elvis Riboldi segurament mai podria protagonitzar una pel·lícula de Disney. Ni tothom l'estima molt ni el món li somriu. Ell ho intenta, de bon cor, però tot li surt al revés. A l'escola el marginen o s'automargina. L'Elvis, com el fill de Jaume Copons, un dels autors de Jo, Elvis Riboldi, és hiperactiu. És molt inquiet, aventurer i aficionat a la fotografia. I davant la incomprensió general, un dia, amb el seu inseparable amic Boris, decideix fer com Cosimo di Rondò, el protagonista del Baró Rampant, d'Italo Calvino, i instal·lar-se dalt d'un arbre. Aquesta és tan sols una de les moltes aventures, força surrealistes, que li passen a aquest nen rebel que s'ho qüestiona tot, navega per Facebook i li agrada AC/DC.