“La creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Alcúdia, a prop del jaciment de la ciutat romana de Pol·lèntia, es presenta com una necessitat urgent i una oportunitat estratègica per valorar l’herència històrica de l’illa”. Així arranca la Guia per a la creació d’un Centre d’Arqueologia i Paleontologia a Mallorca, un text de trenta pàgines que el Consell de Mallorca ha fet arribar als arqueòlegs de les Balears per conèixer la seva opinió sobre aquest projecte, al qual ha tingut accés l’ARA Balears.

El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM), format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha trobat diferents ceràmiques romanes, algunes d’origen nord-africà, a la cova de l’Home Mort (Soriguera). Les peces són dels segles I aC i V dC, i confirmen que el Pallars Sobirà va acollir ocupacions humanes durant l’Imperi Romà. "Aquesta troballa consolida les dades dels últims anys, que indiquen que les valls del Pallars Sobirà no van quedar al marge de les dinàmiques històriques en època romana, com s’havia apuntat en diverses ocasions", destaca Ermengol Gassiot, director del GAAM del departament de prehistòria de la UAB.

Si a les Balears no hi ha un jaciment paleocristià com el de Son Peretó és en bona part pels 20 anys que fa que tant l’Ajuntament de Manacor com els responsables del Museu d’Història s’hi peguen per aconseguir recursos per enllestir la recerca i conservació d'aquest veritable tresor. No debades és l’únic de l’antiguitat tardana visitable a tot Mallorca i que ja disposa de tota una part museïtzada des de fa anys.

Demanen dos anys de presó a un home per haver espoliat un jaciment arqueològic aquàtic a Portocristo i endur-se peces d'un vaixell enfonsat del segle I aC. En el procés judicial, que s'ha fet durant aquesta setmana, hi han participat dos tècnics del Consell de Mallorca que han certificat que les peces formaven part del conjunt i que "difícilment" es varen desprendre, fet pel qual han afirmat que l'home les va extreure, segons ha indicat la institució.

La Cova des Pas, a Ferreries (Menorca), és com una gran finestra al passat. Hi ha una seixantena de restes humanes en unes condicions de conservació excepcionals. A la terra sorrenca d'aquesta cova s'hi amaguen restes de fibres, vegetals i, sobretot, elements biològics humans. Des de músculs, tendons, lligaments i cartílags fins a òrgans i teixits interns. Tot plegat la converteix en una gran font de coneixement sobre com vivien, quines malalties patien o què menjaven els nostres ancestres.

És impossible entendre la història d’Empúries sense tenir el seu port o, més ben dit encara, els seus ports, perquè al llarg dels anys la ciutat grecoromana va tenir diversos espais portuaris que s'adaptaven a les necessitats del moment. Des del 2018 –les excavacions continuaran fins al 2025– s'han fet diferents campanyes d'excavació per saber com va evolucionar la zona i, la darrera, que encara no ha acabat, ha confirmat que a tocar del port hi va haver un santuari dedicat a la deessa de l'agricultura i de la fertilitat, Demèter.

Els blemis, un poble seminòmada provinent de Núbia, són uns grans desconeguts. Hi ha algunes referències en documents escrits d'aquest poble que va estar intentant durant anys assentar-se i conquerir el sud d'Egipte, però se n'han trobat poques traces arqueològiques. Per això, el ritual descobert al jaciment de Berenice, a la costa del mar Roig, un lloc que actualment es coneix amb el nom de Medinet-el Haras, és, ara per ara, tot un enigma.

L'Ajuntament de Manacor ha explicat que durant l'onzena campanya d'excavació al jaciment prehistòric de sa Ferradura, a Portocristo, s'han localitzat quatre estructures circulars. Les primeres investigacions apunten al fet que podria tractar-se de corrals per a animals, però encara no es pot confirmar amb certesa.

Els arqueòlegs del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) han redescobert les restes d'un vaixell que data de mitjans del segle I aC, segons informa l'ACN. El vaixell, que es va enfonsar a les illes Formigues, el van trobar l'any 1958, però portava dècades enterrat sota el mar i sense una ubicació exacta per un error en les coordenades. Els arqueòlegs del CASC han pogut localitzar-lo ara gràcies, en part, al temporal Gloria del mes de gener passat.

El projecte IASCM-Recerca Arqueològica Subaquàtica a les coves de Mallorca treballa en la recerca en jaciments submergits del nord i la zona oriental de l'illa. Ara, per poder continuar amb el projecte, ha posat en marxa una campanya de micromecenatge, que durarà fins al 7 de novembre, per tal de finançar la feina.

El jaciment arqueològic de Torralba d'en Salort obrirà les seves portes el pròxim dia 20, en una jornada en què els gestors del monument mostraran i explicaran les novetats relacionades amb la intervenció i els diferents canvis que ha patit el jaciment, després de l'excavació i la restauració realitzades, a més de les conseqüències ocasionades pel cap de fibló del passat mes d'octubre.

L'Obra Cultural Balear ha acollit aquest dimecres horabaixa la conferència 'Els darrers musulmans de Mallorca al jaciment d'Almallutx', a càrrec de l'arqueòleg i historiador Jaume Deyà, que ja va dirigir l'excursió del passat diumenge 21 d'octubre a les restes ubicades a l'embassament del Gorg Blau. En aquesta ocasió, ha pogut interpretar el terreny a través de fotografies, mapes i dades.

El jaciment de la Galera serà el protagonista d'una mostra a Can Balaguer des del 18 de desembre de 2018 al 15 de juny de 2019. L'exposició, organitzada per l'Ajuntament de Palma i l'Associació Amics de Na Galera, presentarà peces dels darrers sis anys de feina a l'illot de la Galera.

Diumenge va tenir lloc l'excursió organitzada pel diari ARA Balears i Kenia Interesport al jaciment d'Almallutx, el darrer reducte de resistència dels musulmans durant la conquesta cristiana de 1229-32. Vàrem visitar l'indret al voltant del gorg Blau acompanyats per l'historiador i gestor cultural Jaume Deyà, que ens hi va fer de guia.

Excursió organitzada pel diari ARA Balears i Kenia Interesport.

Aquest horabaixa Pol·lentia ha tornat a obrir les portes per mostrar els avanços de les excavacions arqueològiques. Les excavacions, en marxa des de la primera setmana de juliol, tenen 94 estudiants fent feina, a més de la brigada municipal i els directors de l’excavació, Miquel Àngel Cau (Universitat de Barcelona) i Esther Chávez (Universitat de la Laguna).

La mar de Cabrera és un museu. Així s'han presentat aquest dijous els resultats de la campanya de prospeccions que han revisat l'estat de conservació dels 14 jaciments arqueològics subaquàtics que hi ha l'arxipèlag de Cabrera, que serviran com a punt de partida per a la confecció de la Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca. "És una eina imprescindible per salvaguardar el patrimoni subaquàtic", ha assenyalat Francesc Miralles, vicepresident primer del Consell de Mallorca.

Al jaciment arqueològic de Son Fornés, a Montuïri, s'ha fet la quinzena campanya d'excavacions, que va començar el 3 de juliol i acabà aquest divendres passat. Les tasques han estat dutes a terme per una trentena de persones entre l'equip professional d'arqueologia, voluntaris i estudiants de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El que es coneix com el derelicte de les llumetes de Portocristo podria ser un vaixell de l’època de l’emperador Neró d’uns trenta metres de llargària i possiblement fet pel fabricant de vaixells Caius Iulius, segons indiquen les tres inscripcions que enguany s’han localitzat a les fustes que encara es conserven al fons submarí de Portocristo. Així ho ha explicat l’arqueòleg Javier Rodríguez, que juntament amb Sebastià Munar forma part de l’equip científic que dirigeix les excavacions de la campanya 2015-2019 del jaciment submarí. Es tracta de l'únic jaciment marítim explorable a les Illes Balears. A més de les dades obtingudes, cal destacar la troballa de la part de proa del vaixell, la qual cosa permetrà aprofundir en el coneixement de tècniques de construcció naviliera de l'època.