Aquest és un vell dilema que ha anat passant per moltes peripècies històriques en què l’excés d’un dels dos pols de l’equació ha generat problemes de convivència. Tot i que la digitalització va generar una certa revifada de l’esperit i de la significació de cooperar i compartir (com expressa el cas de la Wikipedia), el cert és que l’hegemonia de la lògica competitiva, essència de l’economia capitalista, és molt evident, i amb l’arribada de Trump i els seus s'ha convertit en aclaparadora. A casa nostra, en els darrers mesos, i com a resultat del debat desencadenat pels intents del BBVA d'apoderar-se del Banc Sabadell, la paraula i el concepte competència han assolit nivells de paradigma totalitzador. No és gens normal que els bancs parlin entre si a través de tota mena de mitjans, i que el debat/diàleg sobre el seu futur ompli, a cop d’anuncis, pàgines de diari o molts minuts de televisió. El tema, és evident, no afecta només els accionistes de les dues entitats bancàries, però no sé si era imaginable l’abast que ha acabat tenint.

El BBVA no té un pla B si l'opa hostil al Banc Sabadell no surt. El responsable del negoci a Espanya, Peio Belausteguigoitia, ha afirmat que si l'operació no prospera –un escenari que l'entitat no es planteja–, el banc d'origen bilbaí continuaria amb el "creixement orgànic" d'aquests anys i no valoraria altres opcions de compra. "Seguirem amb la nostra estratègia de creixement orgànic, que els últims anys ens ha donat resultats excel·lents", ha dit Belausteguigoitia aquest dimecres, durant el curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo.

Qui té una de les claus perquè l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell prosperi insisteix en una màxima: "Menys bancs no vol dir menys competència". L'afirmació l'ha fet la presidenta de la Comissió Nacionals dels Mercats i la Competència (CNMC), Cani Fernández, en plena anàlisi tècnica de l'organisme al voltant de l'operació. De fet, Fernández ha insistit que "actors més grans [...] a vegades poden competir millor", i ha recordat que, tot i que l'òrgan que presideix té la facultat de vetar una operació com aquesta, arribar a aquest punt és "excepcional", ha dit durant la segona jornada del curs d'estiu que l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) organitza a la Universidad Menéndez Pelayo, i que patrocina el mateix BBVA.

La concentració bancària a Espanya és una tendència que s’ha donat els últims quinze anys. Per aquest motiu, no és cap sorpresa que el BBVA vulgui absorbir (es pot dir clarament) el Banc Sabadell. Potser l’única sorpresa és que no ho aconseguís en els pitjors moments de la pandèmia, quan ja va fer un primer intent. Si l’operació es du a terme, sens dubte, serà un perill per a la competitivitat bancària, i l’usuari en serà el més perjudicat. 

El Govern de les Illes Balears ha tornat a anunciar que l'Arxipèlag tindrà les competències de costes aquest 2022 i asseguren que el traspàs serà efectiu abans d'acabar l'any. En aquest sentit, la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, ha explicat durant el ple del Parlament que "el document està pràcticament tancat".

A les ‘illes afortunades’ es va celebrar com a ‘històric’ el dia 27 de juliol d’enguany, en què la comissió mixta creada entre l’Estat i el govern canari acordava traspassar de manera definitiva totes les competències en matèria de costes que fins ara eren responsabilitat del govern estatal.

No hi havia un càrtel ni les empreses es repartien el mercat. Així de contundent ha sigut la reacció de la patronal de les constructores espanyoles, Seopan, a la resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) que multava amb 203 milions d'euros les principals constructores espanyoles per vulnerar la llei de defensa de la competència i el tractat de funcionament de la UE.

Abans que finalitzi el 2022, l'Estat transferirà a les Balears la competència de Costes. Aquest ha estat el compromís al qual han arribat aquest dijous la presidenta del Govern, Francina Armengol, i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, l'encarregada de formalitzar les transferències a les comunitats, després de reunir-se al Consolat de Mar. "Estam compromesos amb la cogovernança, amb l'extensió de l'Estatut d'Autonomia, i em compromet a treballar els pròxims sis mesos per fer efectiva la transferència", ha afirmat. "Ens consta la teva preocupació –a Armengol–, i si és teva també és nostra", ha indicat.

El cas de càrtel al sector de l'automoció destapat el 2015 ha arribat fins al Tribunal Suprem, que ha sentenciat en contra de la majoria de companyies automobilístiques que operen a Espanya. En diverses sentències recents, l’alt tribunal considera provada l’existència de pràctiques contràries a la competència i valida la sanció que la Comissió Nacional dels Mercats i Competència (CNMC) va imposar a 26 marques per compartir informació i poder així cobrar preus més alts entre el febrer del 2006 i el juliol del 2013. Un cop sentenciat al Suprem, els consumidors afectats, que poden ser milions, podran reclamar als fabricants que els tornin els diners de més que van pagar. 

La pujada rècord del preu de la llum al mercat majorista pot comportar la fallida de petites companyies elèctriques, tal com ja ha passat en altres països, com el Regne Unit, segons ha advertit aquest dimarts la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), Cani Fernández, en una trobada amb periodistes a Barcelona. “Temem que hi hagi comercialitzadores que puguin fer fallida”, ha explicat la responsable de Competència, que ha indicat que l’organisme seguia de prop la situació.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) estima que van ser aproximadament 240.000 els contractes de subministrament elèctric afectats per un preu més alt del que els corresponia pels canvis normatius introduïts l'1 de juny passat. La CNMC va anunciar aquesta setmana que havia detectat casos en què el terme d'energia era fins a un 30% superior al que tocava legalment. Aquest divendres, el blog de l'organisme ha facilitat algunes dades, malgrat que continua sense identificar quines comercialitzadores van cometre aquestes pràctiques.

Els fabricants del grup Daimler, BMW i Volkswagen (que inclou Audi i Porsche) van formar un càrtel per evitar reduir més les emissions contaminants dels seus cotxes dièsel malgrat tenir la tecnologia per fer-ho. És a dir, que aquests fabricants es van posar d'acord per no utilitzar certes innovacions tecnològiques per rebaixar les emissions per sota dels límits legals europeus. És el resultat d'una investigació del departament de Competència, que lidera Margrethe Vestager, que ha conclòs amb una multa de 875 milions d'euros per a aquests fabricants amb l'excepció de Daimler, que n'ha quedat exempt per haver revelat l'existència del càrtel a l'executiu comunitari.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert un expedient sancionador contra el Banc Sabadell, el Banco Santander, CaixaBank i Bankia per possibles pràctiques restrictives de la competència en la comercialització de les línies d'avals ICO que es van activar per ajudar les empreses com a conseqüència de la pandèmia de covid-19. Unes línies amb l'aval de l'Estat que va posar en marxa el ministeri d'Afers Econòmics per facilitar l'accés al crèdit i la liquiditat de les empreses i els autònoms.

La Comissió Europea ha iniciat una investigació contra Facebook per possibles pràctiques monopolístiques en el mercat d'anuncis classificats. Brussel·les creu que Facebook podria estar violant les normes de competència europees quan utilitza les dades publicitàries que recopila d'anunciants amb els quals al mateix temps competeix en el sector d'anuncis classificats. El departament de Competència que dirigeix la danesa Margrethe Vestager també vol esbrinar si la xarxa social també abusa de la seva posició dominant a través de Facebook Marketplace.

Al llarg d’aquests darrers anys, i encara més dels darrers mesos, han crescut molt la desconfiança en el que diuen o fan molts governs i el descrèdit de la política. Pot ser que alguns se’n alegrin, però crec que a la gran majoria ens sap molt greu i ens preocupa. En les converses sovint es discuteix com s’haurien de repartir les culpes entre les dificultats evidents dels temps que vivim i el paper dels que tenen responsabilitats polítiques. Cal afegir-hi  els comportaments dels ciutadans. 

La Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) ha proposat sancionar amb 124.000 euros l'empresa de l'excap de campanya de MÉS, Jaume Garau, a la qual acusen de manipular contractes públics, segons ha avançat IB3 i ha pogut confirmar l'ARA Balears. Concretament, la multa que la CNMC demana per Garau més de 35.000 euros, mentre que la resta es reparteixen entre la seva sòcia, Rocío Cortés, multada amb 55.000 euros i la seva consultora, Regio Plus, multada amb 33.744 euros.

Cara i creu en l'estira i arronsa que la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) manté amb la petroliera Repsol. L'Audiència Nacional ha anul·lat una sanció que aquest organisme va imposar el 2015 a Repsol, una multa de 22,59 milions d'euros que ara queda en paper mullat. Però la mateixa CNMC acaba d'imposar una nova sanció a l'empresa que presideix Antoni Brufau per no complir les condicions que li van ser imposades quan va assolir la majoria de la catalana Petrocat.

L'acord post-brexit pactat 'in extremis' entre Brussel·les i Londres aquesta tarda, té més de 2.000 pàgines que ara han de passar per la lupa dels equips legals de totes les capitals europees però també del Parlament Europeu i dels representants dels sectors més afectats per la separació entre el Regne Unit i la Unió Europea. Però, grosso modo, són quatre els pals de paller que han permès desencallar una tortuosa negociació de 10 mesos que culmina un procés encara més accidentat que va començar amb un referèndum el 2016 i que fixa les bases d'una nova relació entre el Regne Unit i la Unió Europea després de gairebé mig segle de formar part del mateix club.

Al final d’un dels primers actes de la Biennal de Pensament que va tenir lloc al monestir de Pedralbes a mitjans d’octubre un dels assistents va plantejar una pregunta filosòficament crucial: "Qui som? Quina és la nostra identitat?" La qüestió va ser suscitada per la interessantíssima i informadíssima conferència que havia impartit el genetista Tomàs Marquès acompanyat per l’Antoni Bassas i jo mateix.