A l'aigua, als aliments que mengem i al nostre intestí. Els microorganismes són per tot arreu i n'hi ha de molts tipus. Alguns són indispensables per a la nostra supervivència i d'altres, en canvi, són potencialment patògens per als humans, els animals i les plantes. A més, hi ha organismes microscòpics, com els bacteris i els fongs, que es poden desplaçar milers de quilòmetres per l'aire. Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha identificat al Japó una àmplia gamma d'aquests microorganismes procedents del nord-est de la Xina, a més de 2.000 quilòmetres de distància. Es tracta d'una nova via fins ara desconeguda per la qual aquests patògens poden viatjar a regions geogràfiques llunyanes.

No és una crosta fruit d’una caiguda, ni tampoc un herpes... Tot i que s’hi pugui assemblar, l’impetigen és una altra afecció. Concretament, una infecció bacteriana superficial de la pell. I, malgrat que acostuma a ser lleu, pot ser molt contagiosa i s’estén fàcilment a altres zones del cos. És més freqüent en infants d’entre 2 i 5 anys. Tant la humitat com la calor n’afavoreixen l'aparició. Per tant, a principis de tardor, i també a l’estiu, és més habitual. L’Staphylococcus aureus està al darrere de la majoria de casos i, en grau més baix –només un 10%–, l’Streptococcus pyogenes.

Un equip d'investigadors de la UIB, del laboratori de salut ambiental Biolinea Int., la Clínica Rotger i d'altres centres reconeguts de recerca europea han descobert una nova espècie del bacteri legionel·la a Mallorca, la primera que es troba a Espanya. L'han batejada amb el nom de Legionella maioricensis i l'estudi s'ha publicat a la revista científica International Journal of Systematic and Evolutionary Microbiology.

Hi ha varietats de vinya i d'ametller que mostren una major resistència a la Xylella fastidiosa, segons demostra un estudi fet per Bàrbara Maria Quetglas a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

La Terra és l’únic lloc de l’univers que, de moment, sabem que conté vida. Aquesta raresa, juntament amb la fascinació que causa que un organisme pugui créixer, alimentar-se, comunicar-se i reproduir-se durant un període finit de temps, ens ha portat a especular quin és l’origen d’aquest procés, i si hi ha intervingut alguna cosa més que l’atzar. Quan el nostre coneixement encara era limitat, omplíem el forat amb explicacions sobrenaturals, però a mesura que la ciència ha anat avançant, hem aconseguit definir els processos biològics bàsics implicats en la vida i, finalment, reproduir-los parcialment al laboratori. Fa unes setmanes, es va aconseguir una nova fita en aquest camp: crear un bacteri artificial que es reprodueix com un de normal.

El Servei de Sanitat Forestal ha editat la Guia visual de símptomes de la 'Xylella fastidiosa' en espècies forestals de les Illes Balears, perquè els ciutadans puguin reconèixer aquesta plaga i col·laborar a detenir-la. Aquesta guia ofereix les eines necessàries per poder conèixer els efectes que provoca aquest bacteri en les plantes, informa el Govern en una nota.

Fa temps que s'assumeix que hi ha un vincle entre la microbiota intestinal –els microorganismes que viuen als nostres budells– i algunes malalties greus com el càncer, especialment els anomenats colorectals. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han identificat un nou marcador que podria aportar llum sobre el pronòstic dels malalts de càncer rectal localment avançat, gràcies, precisament, a aquest òrgan encara desconegut però que equilibra la salut digestiva i és clau per al sistema immunitari. Aquest indicador es basa en la presència d'un bacteri intestinal, el Fusobacterium nucleatum, i trobar-lo en l'organisme dels que ja han passat per quimioteràpia o radioteràpia suggereix que poden tenir un alt risc de recaiguda.

Un estudi demostra que algunes varietats d'ametller són resistents als efectes de la Xylella fastidiosa, el bacteri que afecta una part molt important dels cultius de les Balears. La primera fase de la investigació és la que ha demostrat la resistència de l'ametller davant el bacteri. Aquest projecte, finançat amb l'Impost de Turisme Sostenible i que ha costat 1.035.167 euros, l'han desenvolupat la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

La Conselleria de Salut del Govern balear ha confirmat el primer cas de listeriosi de les Balears que podria estar relacionat amb el brot detectat a Andalusia, però aquest fet encara s'ha de confirmar. Es tracta d'un home que patia una malaltia prèvia i que està ingressat a la clínica Juaneda Miramar de Palma.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) va decretar ahir una alerta sanitària a tot l’Estat per botulisme després que es detectessin toxines en un lot de tonyina en conserva amb oli de gira-sol de la marca Dia. El producte va distribuir-se en establiments d’arreu de l’Estat (Astúries, Castella i Lleó, Aragó, la Rioja, Múrcia, Navarra, Castella-la Manxa i el País Valencià). Fonts del departament de Salut informen que també va arribar a Catalunya, però que, per ara, no s’ha detectat cap afectació.

En els darrers anys han augmentat molt els bacteris resistents als antibiòtics. Aquest fet és preocupant, ja que hi ha pràctiques mèdiques que depenen de l’ús i el funcionament d’aquest tipus de fàrmacs. Així ho ha assegurat Joana Palou, estudiant de la UIB que ha realitzat un estudi preliminar a la seva tesi doctoral per combatre aquests bacteris immunes.

Cada any moren 700.000 persones al món a causa d'infeccions provocades per bacteris multiresistents, però s'estima que la xifra es dispararà fins a 10 milions de defuncions anuals de cara al 2050. La resistència als antibiòtics dels bacteris es postula com una de les amenaces de la salut pública global del futur i, amb l'objectiu de reduir l'impacte d'aquest fenomen, investigadors de dos centres del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) –l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC)– uneixen esforços per desenvolupar un nou concepte de vacunes que podrien prevenir l'auge d'aquests microorganismes i alentir la seva acció. Una nova generació de vacunes que podria salvar milers de vides en els pròxims anys i que sobre el paper els dos centres catalans anomenen projecte BioVac.

Les 19 persones que fins aquest dijous han resultat afectades pel brot de legionel·losi registrat a Palmanova, una d'elles un britànic de 70 anys que va morir, són turistes de quatre països europeus i una empleada espanyola d'un dels set hotels entre els hostes dels quals se n'han detectat casos.

La Conselleria de Salut de Balears investiga un brot de legionel·losi a Palmanova (Calvià), que ha afectat almenys 18 persones, una de les quals és un home de 70 anys amb diverses patologies cròniques que va morir a l'hospital Son Espases de Palma.

Ja és oficial. La declaració de les Balears zona afectada per la plaga de la 'Xylella fastidiosa' s'ha publicat aquest dijous al BOIB i, per tant, queda prohibida la sortida de plantes i arbres durant un any. A més a més, comença el pla de contenció de la plaga.