L’encallament d’un veler a la vorera de la badia després de les darreres ventades ha tornat a posar el focus en el fondeig il·legal i l’abandonament d’embarcacions a la costa balear. Així ho denuncia l’entitat ambientalista Arrels Marines, que alerta que el succés “no és només conseqüència del temporal sinó d’un problema estructural” de manca de control i deixadesa al litoral.

La posidònia encara perd terreny, tot i la creixent conscienciació sobre la importància de la seva conservació, les accions privades i públiques en defensa seva i una normativa específica que impera des de fa set anys. Les dades constaten que el ritme de la seva destrucció ha baixat de manera considerable, però, malauradament, també evidencien que “encara no podem parlar de recuperació de superfície en termes absoluts”, lamenta Núria Marbà, professora d’investigació de l’Imedea (CSIC-UIB) i especialista en aquesta planta fonamental per a l’ecosistema marí.

Tretze anys després de la posada en marxa de l’últim gran port de Menorca, el dic exterior de Ciutadella, el Govern té previst concloure, abans de tancar la temporada, la reforma integral del port de Fornells. Una obra propera als 10 milions d’euros que, com en el cas de Ciutadella, té nombrosos condicionants.

A Evaristo Soler Cardona, conegut com ‘el Pirata de Porroig’, l’han tornat a sorprendre exercint la seva habitual activitat delictiva a la badia que du aquest nom, un lloc del qual té una ordre d’allunyament de 100 metres per diferents il·legalitats. Aquesta vegada ha estat la Policia Municipal de Sant Josep la que l’ha sorprès in fraganti en una operació desenvolupada amb drons per al control dels fondejos il·legals, delicte pel qual Soler és l’home més cercat d’Eivissa. Les forces de seguretat de Sant Josep han instruït diligències per desobediència a l’autoritat judicial.

L’associació Salvem sa Badia ha donat l’alarma respecte de la situació que es viu a la badia de Portmany pel que fa a la conservació de les praderies de posidònia. En una situació paradoxal, la pressió turística i les activitats il·legals amenacen de posar fi, precisament, al seu atractiu: les aigües cristal·lines de la nostra mar balear, la responsable de les quals és la posidònia.

El servei de vigilància per a la conservació de la posidònia del Govern va trobar i va fer moure més de 15.000 embarcacions que estaven fondejades damunt posidònia durant l'estiu del 2022. Aquest diari ha demanat a la Conselleria quantes d'aquestes embarcacions varen ser finalment sancionades, però han explicat que no tenen aquesta informació.

Les imatges de centenars d'embarcacions fondejades a les badies del Port de Sóller, d'Andratx o de Pollença, entre d'altres, són recurrents durant l'estiu, així com les denúncies d'entitats com el GOB que el passat agost demanava regular aquesta activitat a la costa de la serra de Tramuntana a causa d'un "trànsit massiu d'embarcacions". Les queixes dels ecologistes no són en va, ja que 32 dels 42 ports de les Illes Balears encara no tenen els fondejos regulats i, per tant, són llocs on els vaixells romanen sense gairebé cap mena de control.

El decret 25/2018 sobre la conservació de la posidònia prohibeix a les Balears que es fondegi sobre aquesta planta marina, endèmica de la Mediterrània. Els darrers sis anys, la Conselleria de Medi Ambient ha posat 258 multes –una mitjana de 43 per any–, segons les dades a què ha tingut accés l’ARA Balears. Però el 15% del total d’aquestes sancions va caducar durant la pandèmia. 

La vigilància de la posidònia oceànica ha protagonitzat les crítiques de Més per Menorca al Govern aquest dimarts al Parlament. El diputat Josep Castells ha retret al conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, la "insuficiència de recursos que s'hi destinen", durant la interpel·lació presentada pel grup parlamentari mixt sobre el control dels fondeigs sobre posidònia. "La vigilància que fa el Govern de la posidònia és un fracàs", opina el menorquinista. Al torn de la seva rèplica, Mir ha contestat que "l'objectiu del servei no és sancionar i no sempre hi ha un agent de Medi Ambient a les barques".

Les praderies de posidònia oceànica a Cala Vedella presenten signes evidents de regressió ambiental, segons l'últim estudi ambiental del GEN-GOB (Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa). L'estudi ha identificat punts on el 55% de la praderia està morta. Xisco Sobrado, tècnic marí de l'organització ambiental, explica que, justament, s'han identificat a l'estació de mesura situada a 12 metres, que és on la posidònia sofreix un major impacte dels fondejos de les embarcacions. "Les padreries tenen una capacitat de regeneració natural, però no és suficient per compensar les pèrdues provocades per l'impacte de les activitats humanes", declara.

El GOB ha tancat aquest dimecres la quarta edició de la Campanya SOS Posidònia al Port de Sóller, després de passar per quatre platges i clubs de vela de l'illa. Des de l'entitat han denunciat la situació de la badia del municipi, que és on ha finalitzat la iniciativa, on les praderies de posidònia estan en risc per "la sobrecàrrega de població, els vessaments provinents de depuradores que superen la seva capacitat de càrrega, el trànsit nàutic tan elevat que es produeix a l’estiu i els fondejos il·legals".

El Grup Ornitològic Balear (GOB) ha denunciat aquest dimarts en un comunicat el fet que "cada estiu fondegin damunt la posidònia" una gran quantitat d'embarcacions, majoritàriament de fora de les Balears o d'empreses de lloguer. L'entitat ha destacat la importància d'aquesta planta marina, que és endèmica del Mediterrani i que té "enormes beneficis per al medi marí i per a l'ésser humà". També ha recordat la seva protecció com a espècie i com a hàbitat amb normativa europea i autonòmica, que en prohibeix la destrucció i "el fondeig a sobre".

Gairebé una hora de cotxe de Palma a la Colònia de Sant Jordi –més el temps de rigor per trobar aparcament un cap de setmana d’agost– i trenta minuts més de caminar vorejant la costa sota el sol. És després d’aquest trajecte que Clara G. i la seva família aconsegueixen estendre la tovallola a l’arena del Carbó (ses Salines), en la seva cita obligada de cada estiu amb aquesta platja. Al mateix temps que ells, arriba una altra família, però amb menys temps i esforç: ho fan a bord del seu vaixell, del qual desembarquen a escassos metres de l’arena i que queda surant allà mateix. Aquesta operació la repeteixen centenars de vaixells cada dia, múltiples vegades, a diferents punts de les Illes, sense que hi hagi cap conseqüència. 

L'organització SOS Posidònia Menorca ha denunciat fondejos il·legals al cap d'en Font, a la costa de Sant Lluís. A través de Twitter, l'entitat proteccionista considera que amb pràctiques com la que demostren a les fotografies "els usuaris no poden sorprendre's que la Demarcació de Costes i Capitania Marítima no vulgui renovar els fondejos temporals a Sant Lluís", i han afegit: "Molts d'ells incompleixen el decret de posidònia".

Ports IB s'encarregarà a partir d'aquest estiu de la instal·lació, execució, gestió, manteniment i explotació dels camps de boies prevists en la normativa autonòmica sobre la conservació de la posidònia, segons han acordat la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la Conselleria de Mobilitat i Habitatge.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha assegurat aquest dimarts durant el ple del Parlament que les actuacions executades a l'Estany del Peix, a Formentera, han suposat una disminució "exponencial" de l'impacte ambiental registrat fins ara en aquest espai natural. Així ho ha manifestat després de ser preguntat per la diputada del PP, Tania Marí, sobre els blocs de formigó de 3.000 quilos i la passarel·la que s'han instal·lat en aquesta zona.

La Capitania Marítima no autoritzarà més fondejos de vaixells mercants, com per exemple creuers, a les Balears, llevat que sigui per motius de seguretat o d'emergència, segons han confirmat aquest dijous fonts d'aquesta estructura organitzativa estatal a l'ARA Balears.

Les platges de Menorca van anotar el 2021 el nombre més gran de fondejos d'embarcacions recreatives des del 2001, xifra que dobla, en alguns casos, els ancoraments del 2020, segons indica el darrer Informe Mar Balear publicat aquest dijous.

La plataforma Arrels Marines ha assegurat aquest dijous que la badia de Pollença està "en el límit de la seva càrrega ecològica", perquè, a més de tenir una alta pressió marítima, està "plena" de residus voluminosos. Es tracta d'estructures utilitzades per als fondejos permanents i es calcula que n'hi podria haver entre 1.662 i 2.375.

El GOB ha documentat en un vídeo publicat al seu perfil de YouTube l'impacte del fondeig il·legal a la badia de Pollença. "Desenes de punts de fondeig s'estenen a l'entorn del port esportiu", han denunciat, i han afegit que les cadenes de les embarcacions "arrasen contínuament" la praderia de Cymodocea nodosa, una planta marina parenta de la posidònia. Voluntaris de l'entitat ecologista han enregistrat el vídeo, on es veuen aquests impactes i fins i tot un iot enfonsat a poca profunditat.