Quan ja feia hores que l'alcalde, Jaume Collboni, acompanyat pel regidor d’Esports, David Escudé, i el president i fundador de la Marató de Nova York, George Hirsch, donaven els premis a l'Arc del triomf a Abraham Tadesse i Degitu Azimeraw, molts corredors encara patien per acabar en diferents punts de la ciutat, a la Diagonal o al carrer Marina. Ara caminant, ara corrent, el Josep Maria Chéliz comprovava que seguia el temps que s'havia marcat per finalitzar la prova. Al seu pas, sentia crits d'ànims. Quan els espectadors veuen algú d'edat avançada fer una marató, es meravellen. I això que no tots devien saber la història d'aquest home, que amb 83 anys buscava finalitzar la seva 68a marató, la 43a a Barcelona. És a dir, és l'única persona que ha corregut totes les maratons fetes a Barcelona, ja que les dues primeres edicions d'aquesta prova, nascuda el 1978 amb tot just 185 corredors, es van fer a Palafrugell. Iniciativa de Ramon Oliu, llavors la cursa es deia Marató de Catalunya, ja que l'Ajuntament barceloní no va mostrar interès en fer-la. El 1980, finalment, va canviar d'opinió. I aquell va ser el primer any en què Chéliz hi va ser. Ja no ha fallat més. 

42 quilòmetres i 195 metres. La distància que no separa l'escenari de la batalla de Marató de la ciutat d'Atenes, com molta gent creu, però que sí que separa milers de persones dels seus somnis. Acabar una marató s'ha convertit en un repte per a moltes persones, que s'entrenen dur per poder completar la distància. I Barcelona, amb una feina constant, ha anat posicionant-se com un dels millors llocs per perseguir aquesta fita. L'edició d'aquest any, la 45a en total, tenia més de 20.000 corredors inscrits, la tercera millor marca de la història, la millor en els últims 10 anys. I tot, amb un nou recorregut, més ràpid que els últims anys.