La Companyia Mariantònia Oliver acaba de rebre el premi Toni Catany ARA Balears de Cultura, però qui li dona nom fa més de tres dècades que obre camins a través de la dansa, a les Balears i a l’exterior. Mariantònia Oliver, coreògrafa i ballarina imprescindible, ha convertit el cos en un llenguatge i la dansa, en una eina de pensament i transformació social.

La companyia Mariantònia Oliver ha estat distingida amb el premi Toni Catany de Cultura dels Premis ARA Balears, un reconeixement a una trajectòria de més de trenta-cinc anys que ha contribuït de manera decisiva a fer créixer, entendre i compartir la dansa contemporània a les Illes.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany ja disposa d’un Consell Assessor, un òrgan consultiu previst al conveni de gestió signat el 2023 entre la Fundació Toni Catany i la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports. La seva funció serà assessorar en les qüestions de gestió artística i cultural del centre.

Hi ha mirades que no només documenten el món, sinó que el sacsegen. És el que trobam al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor que aquest divendres, 27 de març, va obrir dues exposicions que s’inscriuen plenament en aquesta tradició: La revolució insolent dels cossos, de Pilar Aymerich –comissariada per Laura Terré– i Palco de honor, de Paula Artés. Dues propostes que formen part del cicle Fotògrafes compromeses i que, des de temps, contextos i llenguatges diferents, comparteixen la voluntat de fer visible allò que sovint queda fora de camp o es dissol en la normalitat. Des de dues generacions ben diferents i també des de dues maneres diverses d’expressar-se a través de la fotografia, tant Aymerich com Artés entenen la fotografia no com un gest solitari, sinó com una pràctica travessada per la relació amb els altres i amb el context que les envolta.

Tres anys després de la inauguració oficial, i quan en fa devuit que els responsables en començaren a parlar, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor viurà aquest 2026 l’any de la consolidació definitiva. Ho confirma un programa expositiu que omplirà el centre amb obra de referents de la fotografia contemporània com Joan Fontcuberta, Pilar Aymerich i Manuel Álvarez Bravo, la incorporació d’una nova zona d’exposicions al mateix centre, on s’ubicava l’antic celler, i l’organització d’activitats que establiran aliances amb la Sorbonne de París, el Menorca Doc Fest i el festival Sant Josep És Foto. Per arrodonir-ho tot, estrenen una nova pàgina web, feta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llucmajor, que reflecteix aquesta etapa de maduresa.

L'ARA Balears ha entregat aquest dimecres els premis ARA Balears 2025 per celebrar el dotzè aniversari d'aquest mitjà de comunicació. Amb els guardons, que enguany arriben a la vuitena edició, l'ARA Balears vol reconèixer projectes i persones que milloren el món i són innovadors en àmbits com l'educació, la cultura, l'acció social, el compromís amb la llengua catalana i l'àmbit econòmic a les Illes Balears.

Diuen els responsables del C.IN.E de Sineu que una de les coses més difícils de posar en marxa aquest Centre d’Investigació Escènica va ser aconseguir que la gent, molt especialment els polítics, entengués què era exactament això que volien fer. “Nosaltres havíem tornat a Mallorca el 2005 després d’haver fet feina a Barcelona i a Londres, i teníem molt clar que feia falta un espai així, un lloc on poder crear i investigar. Els artistes necessitam llocs on poder equivocar-nos. Però com que encara no n’hi havia cap d’aquest tipus a Mallorca, a les reunions que teníem semblava que ningú sabia de què els parlàvem. Ens demanaven si el que volíem era tenir una sala per assajar”, expliquen Marta Barceló i Biel Jordà, codirectors artístics del centre que gestionen amb Neus Ribas. El jurat del premi ARA Balears Toni Catany de Cultura ha valorat precisament les apostes per la innovació i la internacionalització que s’han fet des d’aquest espai que va ser inaugurat l’any 2016 i que de llavors ençà s’ha convertit en un dels principals epicentres de la creació escènica a les Illes.

Era l’any 1991 quan al casal Solleric s’inaugurava l’exposició que suposaria la consagració internacional de Toni Catany. Sota el títol de La meva Mediterrània, el llucmajorer havia teixit el relat de la seva fascinació per un entorn que havia retratat de múltiples maneres i perspectives al llarg dels anys i que havia esdevingut un dels eixos vertebradors de la seva obra. Aquell projecte viatjà primer al Palau Robert de Barcelona i posteriorment al FotoFest de Houston, i es convertí en una de les fites expositives de la trajectòria de Catany. Ara, trenta-quatre anys després, el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany està a punt d’inaugurar una revisió d’aquella mostra que incorpora algunes novetats.

Els premis ARA Balears tornen un any més per celebrar el dotzè aniversari d'aquest mitjà de comunicació. Amb els guardons, que enguany arriben a la vuitena edició, l'ARA Balears vol reconèixer projectes i persones que milloren el món i són innovadors en àmbits com l'educació, la cultura, l'acció social, el compromís amb la llengua catalana i l'àmbit econòmic a les Illes Balears.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) ha organitzat, en el marc de l’exposició 'Toni Catany: una història de la fotografia', un cicle de conferències a càrrec de tres investigadors en la història del llenguatge fotogràfic: Laura Terré, Jacques Terrasa i Horacio Fernández. Les conferències tindran lloc els dies 22 i 29 de novembre i el 12 de desembre de 2024.

Pot l’obra d’un únic fotògraf servir de definició d’allò que significa l’acte de fotografiar, amb tota la seva complexitat i tota la seva magnitud? És possible a través d’una única trajectòria teixir totes les transformacions i totes les implicacions que conté una determinada forma d’art? Tenen cabuda dos segles d’història i centenars de visions i perspectives en un únic relat? El “sí”, que respon a les tres preguntes, es troba, des d’aquest dissabte 12 d’octubre, en forma d’exposició al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) de Llucmajor: Toni Catany. Una història de la fotografia és no només una exhibició antològica de l’obra del llucmajorer sinó, sobretot, una reivindicació de la fotografia com la forma més completa de mirar.

Els lligams de la fotografia amb altres disciplines són gairebé infinits, com bé saben a la Fundació Toni Catany, des d’on les pròximes setmanes s’impulsaran diferents projectes que connecten l’obra del fotògraf llucmajorer amb l’obra d’altres fotògrafs i amb la literatura de Josep Pla, entre d’altres. Tanmateix, un dels vincles més estrets i que més s’ha explorat des del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany és el que relaciona fotografia i arquitectura, com bé demostra l’exposició que connecta ambdues disciplines a partir de la col·lecció de l’arquitecte Josep Lluís Mateo i que estarà oberta fins al pròxim diumenge. És en el marc d’aquesta exposició, de fet, que aquest divendres, 13 de setembre, es duran a terme unes Jornades d’arquitectura i fotografia on es reflexionarà sobre els infinits vincles entre ambdues. 

Guillem Frontera és el guanyador del premi ARA Balears - Toni Catany de Cultura perquè, a través, sobretot, de les seves novel·les, però també dels articles a la premsa s’ha erigit com un dels grans analistes de la transformació social, cultural i econòmica de les Balears a partir dels anys 60 i fins a l'actualitat. El jurat dels premis ARA Balears 2024 considera que Frontera "és un renovador de la narrativa en català, un dels escriptors que millor connecten la literatura catalana amb una idea de modernitat literària i artística plenament europea".

El fotògraf, creador audiovisual, escriptor i editor, Alberto García-Alix (León, 1956), serà un dels grans protagonistes de Les Trobades Fotogràfiques que la Fundació Juan March Palma i el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany organitzen a Palma el pròxim cap de setmana. A través d'una nota de premsa han detallat que el guanyador del Premi Nacional de Fotografia durà a terme una xerrada i impartirà un taller de creació.

A un carrer d’una ciutat qualsevol, una filera de persones camina sota la pluja com si fossin un únic organisme. Cadascú du el seu paraigua i tots són exactament iguals, negres i de la mateixa mida, tot i que per les diferents alçades dels seus portadors conformen una espècie de joc de composicions que acaba en un element més que sorprenent: a terra, just a la part de davant de tots ells, s’hi troba una fletxa blanca marcada a l’asfalt que sembla indicar-los el camí per on anar. Més que la fotografia d’un fet curiós i inesperat, aquesta instantània d’André Kertész sembla gairebé una acció performativa, un acudit o un microrelat. I és probablement per això que Matthieu Rivallin, comissari de l’exposició Lartigue & Kertész: Un pas al costat, que tot just s’ha inaugurat al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, la qualifica com una de les millors fotografies que ha vist mai.

Hi ha objectes quotidians que contenen infinites històries, que condensen moments concrets i trajectòries senceres. N’és el cas d’una postal enviada ara fa quaranta anys, amb una imponent fotografia d’un ca que el remitent va voler modificar: hi va incorporar una espècie d’os a la boca de l’animal, fet amb un bocinet de paper enganxat a través d’un tall executat amb destresa a la postal, i que afegeix certa simpatia a la imatge. L’autor d’aquesta intervenció començava l’escrit amb un “Benvolgut Toni” i deia al destinatari que estava molt content d’haver rebut noves seves. “Podrem anar a veure junts la Maria del Mar”, li proposava, fixant les coordenades de la pròxima trobada d’ambdós que s’havia de produir poc temps després a París. Aquesta correspondència no seria res més que això, un intercanvi postal, si no fos perquè qui la signava l’any 1984 era Miquel Barceló i qui la va rebre va ser Toni Catany. És un de tants objectes que certifiquen que, a més de mútua admiració, entre aquests dos artistes hi va haver una llarga amistat i un constant compromís amb l’art.

Els premis ARA Balears tornen un any més, just quan aquest mitjà celebra el seu onzè aniversari. Amb els guardons, que enguany arriben a la setena edició, l'ARA Balears vol reconèixer projectes i persones que milloren el món i són innovadors en àmbits com l'educació, la cultura, l'acció social i l'àmbit econòmic a les Illes Balears. Per això, igual que els darrers anys, s'entregaran el premi Bartomeu Picornell d'Educació, el premi Toni Catany de Cultura, el premi a l'Acció Social i el premi a la Iniciativa Econòmica.

Si sou a Mallorca, o si hi heu de venir, no hauríeu de deixar perdre l'ocasió de visitar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, un equipament cultural de molt alt nivell (però amb un plantejament volgudament divulgatiu i, per tant, per a tots els públics) que es va inaugurar el passat mes de març i que d'aleshores ençà està a ple rendiment. El passat mes d'octubre es van complir deu anys de la mort de Catany, i era impossible commemorar aquesta efemèride de millor manera que convertint en una feliç realitat aquest centre que el fotògraf va somiar però no va poder veure amb els ulls d'aquesta existència.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany programa l’espectacle Verònica per a aquest diumenge 26 de novembre a les 12 h, a Llucmajor. Es tracta d'un ballet, un pas de dos, que incorpora els principis de composició d'una formació ornamental. A partir de desgranar la poètica de les floreres mallorquines i dels tapets brodats, creacions que congelen el pas del temps, es desvelen records que són teixits per les dues ballarines amb la calma i la paciència de qui està en el moment de fer-ho, les dones grans. La representació d'aquesta peça forma part dels actes commemoratius dels 10 anys de la mort de Toni Catany i té el suport del Consell de Mallorca, l’Ajuntament de Llucmajor, la UIB i l’ARA Balears. L'accés és lliure i sense reserva prèvia. 

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) mostra per primera vegada el que també és una part significativa del seu fons: una selecció de fotografies de Tomàs Monserrat (Llucmajor, 1873-1944), el retratista avançat i capellà que va viure a la casa mitgera amb la de Toni Catany, una casa que ara forma part de l’edifici del mateix centre. I ho fa en una exposició oberta divendres dia 3 de novembre, que reuneix retrats fets per Tomàs Monserrat amb un conjunt de fotografies importants també del primer quart del segle XX. Són les fotos que varen servir de registre i document per al treball de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, institució que va promoure la cerca i recollida de literatura i música popular dels Països Catalans. L’exposició Registrar, mirar, recórrer. Tomàs Monserrat i les fotografies de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que es podrà visitar fins al proper 15 de març, és fruit de la col·laboració entre el Museu de la Música de Barcelona i el CIFTC de Llucmajor.