Hi ha mirades que no només documenten el món, sinó que el sacsegen. És el que trobam al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor que aquest divendres, 27 de març, va obrir dues exposicions que s’inscriuen plenament en aquesta tradició: La revolució insolent dels cossos, de Pilar Aymerich –comissariada per Laura Terré– i Palco de honor, de Paula Artés. Dues propostes que formen part del cicle Fotògrafes compromeses i que, des de temps, contextos i llenguatges diferents, comparteixen la voluntat de fer visible allò que sovint queda fora de camp o es dissol en la normalitat. Des de dues generacions ben diferents i també des de dues maneres diverses d’expressar-se a través de la fotografia, tant Aymerich com Artés entenen la fotografia no com un gest solitari, sinó com una pràctica travessada per la relació amb els altres i amb el context que les envolta.

El Centre internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) acollirà, des del 20 de setembre fins al maig del 2025, l'exposició 'Viatge a un món oblidat' del fotògraf Jordi Esteva. Comissariada per Laura Terré, es tracta d'una exposició "antològica i multidisciplinària" que recorre els entorns fotografiats per Esteva al llarg de la seva trajectòria professional.

“El tresor més gran de la pel·lícula és que et permet estar mitja hora amb Miquel Barceló, i el sents parlar de manera col·loquial, el veus treballar… Et trobes amb un Barceló molt proper i familiar que t’explica la seva manera de treballar”. Així resumeix Josep Maria Civit, col·laborador habitual del desaparegut Agustí Villaronga, el documental Barceló. Traços de fang, una obra feta en el marc de l’exposició que aquests mesos s’ha pogut veure a La Pedrera, centrada en les ceràmiques de l’artista felanitxer. Vinculada a aquesta exhibició fa unes setmanes que el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany de Llucmajor va inaugurar la mostra Toni Catany: retrats i ceràmiques de Miquel Barceló, en el marc de la qual es projectarà, aquest divendres, el documental de Civit. 

El fotògraf, creador audiovisual, escriptor i editor, Alberto García-Alix (León, 1956), serà un dels grans protagonistes de Les Trobades Fotogràfiques que la Fundació Juan March Palma i el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany organitzen a Palma el pròxim cap de setmana. A través d'una nota de premsa han detallat que el guanyador del Premi Nacional de Fotografia durà a terme una xerrada i impartirà un taller de creació.

Hi ha objectes quotidians que contenen infinites històries, que condensen moments concrets i trajectòries senceres. N’és el cas d’una postal enviada ara fa quaranta anys, amb una imponent fotografia d’un ca que el remitent va voler modificar: hi va incorporar una espècie d’os a la boca de l’animal, fet amb un bocinet de paper enganxat a través d’un tall executat amb destresa a la postal, i que afegeix certa simpatia a la imatge. L’autor d’aquesta intervenció començava l’escrit amb un “Benvolgut Toni” i deia al destinatari que estava molt content d’haver rebut noves seves. “Podrem anar a veure junts la Maria del Mar”, li proposava, fixant les coordenades de la pròxima trobada d’ambdós que s’havia de produir poc temps després a París. Aquesta correspondència no seria res més que això, un intercanvi postal, si no fos perquè qui la signava l’any 1984 era Miquel Barceló i qui la va rebre va ser Toni Catany. És un de tants objectes que certifiquen que, a més de mútua admiració, entre aquests dos artistes hi va haver una llarga amistat i un constant compromís amb l’art.

La presidenta del Govern, Margalida Prohens, va assistir aquest divendres a la commemoració dels deu anys de la mort del fotògraf Toni Catany a Llucmajor, un acte en el qual va destacar "el talent i la genialitat" d'aquest "referent de la cultura a les Balears". El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, a Llucmajor, va acollir l'esdeveniment, que va començar a les 20.00 hores.

Quan fa 10 anys de la mort de Toni Catany, des del Centre Internacional de Fotografia que du el seu nom s’han proposat reunir-ne l'obra amb la d’un bon amic seu, Humberto Rivas (Buenos Aires,1937- Barcelona, 2009), amb qui, a més d’una relació personal, compartia, sobretot, una manera d’entendre i de viure la fotografia. Serà a l’exposició Màscares del temps, que s’inaugura aquest divendres a Llucmajor i que es podrà veure fins al 7 d’abril. Al cartell de l’exposició, una fotografia d’Humberto Rivas, un retrat que va fer a l’amic Toni Catany que amaga (o mostra) el rostre darrere una màscara de cartró. “Humberto tenia molt clar que les fotografies no surten, es fan. Això que de vegades es diu de ‘t’ha sortit molt bé aquesta fotografia’... No, hi estava totalment en contra, d’això: és cadascú que fa les seves fotografies, a ningú li surten i ja està”. Ho diu Salvador del Carril, fillastre de Rivas, gestor del seu arxiu i també fotògraf, que també explica a l’ARA Balears que si una cosa va aprendre del seu padastre és que la mirada del fotògraf no es pot ensenyar.

El fotògraf argentí Humberto Rivas (1937-2009) té una cita amb el seu amic, el també fotògraf Toni Catany (1942-2013). Serà a Llucmajor, a partir del 14 d’octubre, quan farà deu anys justos de la mort del llucmajorer, i serà la data que obrirà una gran exposició de l’obra d’Humberto Rivas que està acabant de preparar el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC).

El fotògraf mallorquí Toni Catany (1942-2013) va morir sobtadament fa deu anys sense veure materialitzat el seu somni d’un centre internacional de fotografia a la seva localitat natal, Llucmajor. Catany s'estimava molt aquell projecte, per al qual donava el seu habitatge. El procés havia començat el 2008 i Catany havia aconseguit una subvenció de 4,3 milions d’euros. Però la carregosa burocràcia d’un conveni publicoprivat amb el Govern de les Balears inèdit fins aleshores va allargassar el procés fins a la passada primavera. “Quan vam tenir el finançament, vam creure que en quatre anys ho tindríem fet, érem innocents”, afirma Toni Garau, marmessor del llegat de Catany juntament amb el poeta Miquel Bezares i director del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany. El Centro Nacional de Fotografia espanyol previst a Sòria encara és un projecte, i a Catalunya, terra de grans fotògrafs on Catany va desenvolupar la seva trajectòria, no hi ha un equipament equivalent: per tant, aquesta inauguració és a tot un bon exemple i hauria de potenciar el treball conjunt entre Catalunya i les Balears.

El Formentera Fotogràfica ha estat guardonat amb el Premi Toni Catany de Cultura per haver posat en marxa i consolidat un festival que ha esdevingut un referent de la fotografia. El jurat ha valorat la seva capacitat per reunir, donar veu i difusió a un nombre molt significatiu de fotògrafs, entre els més rellevants de la contemporaneïtat.

El fotògraf Michael Kenna, britànic instal·lat als Estats Units, és un dels principals exponents de la fotografia de paisatge contemporània. Amb el fotògraf Toni Catany, s’admiraven i respectaven mútuament, tot i que no es varen conèixer mai. Ho conta Alain d’Hooghe, el comissari, juntament amb Antoni Garau, de la primera gran exposició del Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC): Confluències, una mirada a l’obra de dos fotògrafs de camins i llenguatges diferents, però amb una sensibilitat exquisida compartida. Siguin imatges en blanc i negre o en color, natures mortes o cossos nus, més o menys oníriques, les d’ambdós autors són imatges suggerents, evocadores. La força i delicadesa de les fotografies atrapen els ulls de l’espectador.

El Centre Internacional de Fotografia Toni Catany (CIFTC) s'inaugurarà a final d'enguany. Així ho ha assegurat la presidenta Francina Armengol durant la visita que ha fet aquest dimarts a l'edifici de Llucmajor recentment acabat. La cap de l'Executiu balear, a més, ha revelat el model de gestió que regirà el nou centre: el Govern farà un conveni patrimonial amb una cessió a la Fundació Toni Catany (FTC), "una figura jurídica novedosa a la nostra comunitat", ha remarcat. Així, el Govern cedirà una infraestructura que és patrimoni de la Comunitat Autònoma –l'edifici amb tot l'equipament– i farà una aportació econòmica anual per al seu funcionament perquè sigui la Fundació Toni Catany qui faci la gestió ordinària del centre de fotografia, segons ha explicat posteriorment la consellera de Presidència, Mercedes Garrido. En aquests moments, s'ha de decidir quina serà la quantitat que hi aportarà el Govern anualment –a la qual se sumaran quantitats encara no determinades provinents del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Llucmajor–, a més de la fórmula perquè l'Executiu entri a formar part de la Fundació que du el nom del fotògraf.

El Govern de les Illes Balears ha informat aquest dimarts que la inauguració del Centre Internacional de Fotografia serà abans del 15 d’octubre. Segons han detallat, en una nota de premsa, durant la jornada d'aquest dimarts s'ha signat el protocol de posada en funcionament amb la Fundació Toni Catany i s'ha acordat fer un programa d'actes per a la inauguració.

“Toni Catany no només va trobar el rei d’Etiòpia, sinó que el va coronar”. Així ho resumeix el poeta i hebraista Manuel Forcano davant el retrat d’Escariano, la fotografia més significativa de l’exposició que aquest divendres, 24 de setembre, es va inaugurar al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. Si deim que és la imatge més significativa, entre la vuitantena que s’han seleccionat del viatge que l’any 2007 va fer el fotògraf al país de l’Àfrica nord-oriental, és perquè tornar a casa amb un retrat del rei d’Etiòpia era l’objectiu del llucmajorer. 

Amb molts pocs elements -una figura nua, una flor marcida, un fons invariablement negre i la llum natural que pentina la pell-, Carla van de Puttelaar (Zaandam, Països Baixos, 1967) recull en fotografia la tradició pictòrica dels mestres del segle XVII per traslladar-la al present. A Diàfana, que és el títol de l’exposició de la fotògrafa holandesa tot just inaugurada al claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor, els cossos de dona i les flors que s’hi exhibeixen tenen, en cert sentit, l’aura sacralitzadora dels altars profans, dels nus o dels rams de Toni Catany.

La Fundació Toni Catany ha llançat la iniciativa '40 fotografies per una quarantena'. Consisteix a penjar cada dia una fotografia de l'arxiu de Toni Catany, "en una selecció expressament preparada per a aquests temps difícils i extranys que ens ha tocat viure", expliquen en un comunicat. Acompanyen cada una de les fotografies notes, comentaris o observacions fetes, en alguns casos, pel mateix fotògraf i, en altres casos, per altres fotògrafs, amics, artistes, crítics i poetes.

“A Maria Jaume Salvà, que en col·laboració amb el Temps confeccionà aquests cossiols”. Així encapçalava Toni Catany el llibret Cossiols, publicat el 1997 a la col·lecció Lo mínimo de l’editorial Mestizo. La dedicatòria era per a la seva mare, qui al corral de la casa familiar de Llucmajor tenia els senzills i singulars planters, 12 dels quals havien estat retratats pel fotògraf durant el mes d’agost del 1985.

La Conselleria de Cultura, Participació i Esports ja disposa de 45.000 imatges digitalitzades del total de 90.000 negatius del fons fotogràfic analògic de l'arxiu de Toni Catany. El Govern ha rebut el lliurament de la primera meitat del fons fotogràfic digitalitzat de Toni Catany i del també fotògraf llucmajorer Tomàs Monserrat. D’aquesta manera, queda executada la meitat del contracte entre la Conselleria de Cultura i la Fundació Toni Catany per digitalitzar-ne els arxius. Aquest conveni permet, d’una banda, preservar el fons, atès que un cop digitalitzat se'n redueix considerablement la manipulació; i de l’altra, en facilita la difusió. La digitalització del fons serveix com a font de descoberta del procés creatiu de Toni Catany.

“Aprendre és aprehendre”, escriuen des de la Fundació Toni Catany, mentre ultimen la preparació de l’exposició Col·leccionant fotografia que el divendres 26 d’abril s’inaugurarà al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. Emmarcada en el cicle ‘Els fotògrafs de la col·lecció de Toni Catany’, aquesta serà una mostra especial perquè, a través de les obres que va adquirir el fotògraf llucmajorer al llarg de la seva vida, permetrà recórrer els inicis de la història del llenguatge fotogràfic, alhora que es constata que col·leccionar, almenys en el cas de Catany, és també i sobretot una manera d’aprendre i de conèixer.