Diverses entitats socials i ecologistes, amb el suport de més 50 diputats al Congrés del PSIB i de Sumar-MÉS, han recorregut al Tribunal Constitucional la Llei de projectes residencials estratègics, una normativa aprovada pel Govern del PP que permet, entre altres coses, la requalificació automàtica de sòl rústic i protegit per a la construcció d’habitatges. En el cas de les poblacions de més de 20.000 habitants, la norma elimina l’obligació d’esgotar el sòl urbà i urbanitzable, tal com establia la normativa vigent fins ara. Així, municipis com Palma, Calvià, Manacor, Marratxí, Llucmajor, Inca, Alcúdia, Eivissa, Santa Eulària des Riu, Sant Josep de sa Talaia, Ciutadella i Maó podran decidir aplicar aquest model i omplir les Àrees de Transició –sòl rústic que envolta els nuclis principals– d’edificis de pisos. Es tracta del segon recurs que es presenta amb relació a normatives que afecten el territori, després que ja s’hagués recorregut l'amnistia urbanística en sòl rústic i el TC l'admetés a tràmit al juny del 2025: encara no s'ha pronunciat.

El GOB Mallorca i l’Associació de Defensa dels Paisatges d’Estellencs han presentat dues denúncies davant el Consell Internacional de Monuments i Llocs (Icomos), organisme assessor de la Unesco, per advertir que “la serra de Tramuntana es troba en una situació crítica de degradació agreujada i accelerada per les polítiques desreguladores del Govern de les Illes Balears”. Les entitats alerten que, amb les reformes normatives aprovades en els darrers mesos, el Govern de Marga Prohens “ha convertit la Serra en un territori desprotegit davant la pressió especulativa i turística, posant en risc els valors universals que van justificar-ne el reconeixement com a Patrimoni Mundial el 2011”.

El PSOE presentarà una moció al ple del Consell de Mallorca que se celebrarà aquest dijous, en què demanarà a la institució insular que es comprometi "a no destruir Mallorca i que no rebaixi el nivell de protecció de la serra de Tramuntana". Així ho ha explicat la portaveu socialista, Catalina Cladera, que ha demanat al president de la institució, Llorenç Galmés, que "tombi l'amnistia urbanística", en referència a la Llei d'obtenció de sòl que el Govern ha aprovat aquesta setmana i que permet legalitzar les construccions il·legals a la Serra anteriors al 1991, any en què es va aprovar la Llei d'espais naturals.

La portaveu del PSOE al Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha denunciat aquest dijous que l'equip de govern de la institució insular, format pel PP i Vox, "destrossa la serra de Tramuntana" i celebra un acte a Raixa que commemora els 14 anys de la declaració d'aquest espai com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco per "blanquejar la barbaritat que promouen". Els socialistes no assistiran a l'esdeveniment perquè no volen participar "a la farsa i a l'acte d'hipocresia i mentida".

La justícia no veu motius per aturar l'aplicació de l'amnistia urbanística en sòl rústic del Govern i ha denegat la petició del grup de consellers socialistes del Consell de Mallorca d'aplicar-hi mesures cautelars. La resolució del Jutjat contenciós Administratiu número 2 de Palma afirma que per suspendre cautelarment l'aplicació de qualsevol norma, cal acreditar quins serien els perjudicis legals i econòmics que provoca la decisió. I no els consideren provats.

El GOB Menorca ha avisat aquest dilluns que l'aplicació generalitzada d'edificis en rústic a l'illa s'ha votat a la Comissió Tècnica Assessora sense cap informe tècnic ni jurídic, en una sessió que s'ha hagut de suspendre temporalment i que l'entitat ha qualificat "d'episodi accidentat". La comissió tècnica assessora en l'ordenació del territori i urbanisme es reunia per pronunciar-se sobre la coneguda com a "amnistia urbanística" a Menorca.

El Consell de Menorca pretén amnistiar bona part de les 1.500 construccions que s’han aixecat il·legalment al camp de l’illa des dels anys 80 i que encara continuen dretes. El govern del PP en minoria promou una modificació del Pla Territorial Insular (PTI) que, en cas d’aprovar-se, ampliarà considerablement el marge de legalització de les edificacions existents a canvi d’obligar els propietaris a proveir-se de les infraestructures més bàsiques.