Una aula amb calor, ventilació insuficient i alumnes intentant seguir la classe mentre el curs entra a la recta final. L’escena, repetida en molts centres de les Balears, resumeix un any marcat pel desgast i per la sensació que la distància entre la planificació educativa i la realitat de les aules no deixa de créixer. En aquest context, la Conselleria d’Educació ha anunciat al llarg del curs diverses mesures: el Batxillerat d’Excel·lència, la incorporació de psicòlegs a Primària, el reforç de l’atenció emocional als docents, noves mesures de convivència, la consolidació de l’etapa 0-3 gratis i l’aposta per l'FP, a més d’inversions a centres, entre d’altres. Tot plegat arriba a un sistema que, segons els centres, continua marcat per la manca de previsió i la dificultat de convertir els anuncis en millores reals.

Pepita Costa (Eivissa, 1967) és presidenta del Consell Escolar de les Illes Balears des del juny de 2021. La seva trajectòria està lligada a la defensa dels drets de les famílies i a la promoció d’una educació pública i de qualitat. Des que en va assumir la presidència, l’òrgan consultiu s’ha pronunciat en contra de mesures controvertides, com la creació de zones escolars úniques als municipis i el Pla de segregació lingüística.

Les Illes Balears han tancat el 2025 amb 19.500 llars en què tots els membres es troben a l’atur, una xifra que suposa un increment superior al 90% respecte del trimestre anterior, quan se’n comptabilitzaven 10.100. Així ho reflecteixen les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Les associacions de famílies d’alumnes han expressat la seva preocupació arran de la possible desaparició del model de menjadors escolars gestionats per les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) a les Balears, un sistema actiu en una desena d’escoles que atén aproximadament 1.500 alumnes i que ara es veu amenaçat per la reforma del Decret de menjadors. En un comunicat fet públic aquest dilluns, les entitats subratllen que “ningú no posa en qüestió que el menjador escolar és, o hauria de ser, un espai educatiu més de l’escola. Un espai en què són presents l'educació, la participació, la salut, la convivència, la sostenibilitat… o en què hi haurien de ser”. Precisament, és aquesta integració pedagògica la qual, segons les famílies, està en joc si canvia l’actual model de gestió.

El Servei de Salut de les Balears (IB-Salut) posarà en marxa, a partir de l'1 d'octubre, un nou model d'atenció pal·liativa pediàtrica continuada a la comunitat, que estarà operativa les 24 hores i cada dia de l'any. La consellera de Salut, Manuela García, ha explicat que es tracta d'una iniciativa dirigida a oferir assistència a nins i adolescents, i a les seves famílies, amb necessitats d'atenció pal·liativa. A les Balears es preveu que entre 134 i 179 pacients necessitaran cures pal·liatives pediàtriques. La mesura permetrà que els afectats puguin rebre atenció continuada pels seus equips referents i puguin passar també el màxim temps possible en el seu domicili, amb el màxim confort i dignitat fins al final de la vida. Actualment, les autonomies que disposen d'atenció pal·liativa pediàtrica continuada són Madrid, Catalunya i Múrcia.

Una dona suïssa resident a Mallorca i una parenta seva que viu al país alpí han iniciat un procés per reclamar part d'una herència que va deixar un milionari francès del segle XIX anomenat Esteban Descloux i que es va casar amb una menorquina fa devers 200 anys. Segons Europa Press, les dues parentes s'han posat en contacte amb el Bufete Osuna, especialista en aquesta mena de casos, per reclamar la seva participació en un gran patrimoni que inclouria castells, palaus, cases, finques rústiques, joies i altres béns, a més de moltes obres d'art.

L’embaràs de Bea Oliver va ser perfecte, “de pel·lícula”. “Tot normalíssim. Sense vòmits ni una sola molèstia”. Guiem va néixer i se’l varen endur de manera precipitada del paritori. Alguna cosa no anava bé. No va rebre explicacions, només incertesa. Bea es va sentir “molt qüestionada” perquè li preguntaven una vegada i una altra si havia consumit substàncies estupefaents durant la gestació. Quan per fi va poder veure el seu fill, “no hi havia una part del seu cos on no tingués un cable”. “Em volia morir. Només plorava mentre veia que la dona del meu costat paria un nin completament sa. Mai no esborres aquests moments de la teva ment. Només acceptes el que t’ha tocat. Convius amb això”, confessa.

L'associació STOP Desnonaments ha assegurat aquest dijous que la Policia Nacional està tallant el llum a les famílies que viuen als infrahabitatges que lloga un policia local a Palma. Segons ha recollit Europa Press, el col·lectiu ha assegurat als mitjans que agents policials han acudit als habitatges ubicats al número 24 del carrer Joan Miró, acompanyats per un electricista, per deixar sense llum a les persones que "són assetjades" pel propietari dels trasters on viuen. Aquest dilluns es varen aturar els desnonaments de dues persones que viuen en aquests trasters propietat d'un policia local de Palma sancionat pel Govern per llogar aquests infrahabitatges.

La mallorquina Henar (nom fictici) tenia 18 anys i estudiava Biologia quan va veure per la televisió un reportatge sobre la primera nina espanyola concebuda mitjançant la fecundació in vitro. Tot seguit, amb curiositat, es va posar a parlar amb sa mare del tema i li va dir: “Nosaltres també et vàrem concebre per inseminació artificial”. Però li va assegurar que havien emprat el semen de son pare.

Álex té nou anys. És “divertit, amable i amorós”. S’aixeca dient “t’estim” i repartint besades. Du malament la frustració i “va per batle del poble” perquè “saluda tothom pel carrer”. Aina farà dos anys. És “riallera, independent, sempre està de bon humor i dorm bé a les nits”. En resum, “ha vingut a gaudir de la vida”. Rosa “té molta vitalitat i caràcter, un bombó de bebè”. Els descriuen, orgullosos, els seus pares adoptius. Andrés i Alberto són els d’Álex; Miquel, el d’Aina. I Marta, la mare de Rosa. Han estat considerats idonis per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) del Consell de Mallorca després de superar una formació i entrevistes amb totes les garanties per als menors. “Cercam les millors famílies per als infants, no infants per a les famílies. Els que tenen dret a ser adoptats són ells, com a mesura de protecció. I no ha de ser necessàriament un procés tan llarg com la gent es pensa. Intentam que sigui el més ràpid possible, però sempre atenent els temps i les necessitats de l’infant”, explica Apol·lònia Socias, directora insular de Serveis Socials, Infància i Família.

Miquel Roura s'ha passat hores i hores indagant en plataformes de genealogia en les quals els usuaris poden publicar els resultats d'una prova d'ADN per trobar coincidències amb altres persones. Quan hi ha un "match genètic", aquestes pàgines web permeten localitzar persones amb qui es té algun grau de consanguinitat i així reconstruir l'arbre genealògic. Per a ell això no és una simple afició a la genealogia, sinó l'única via que ha trobat fins ara per descobrir el seu origen genètic.

Els problemes d’accés a l’habitatge que afecten tots els àmbits de la societat, també repercuteixen en l’escola. “Els desnonaments de famílies han augmentat moltíssim en els darrers anys, però no sol ser gent que es queda al carrer, sinó que van botant de casa en casa perquè els van desnonant de per tot”, assegura Asun Gallardo, directora del CEPIESO Gabriel Vallseca, ubicat a Son Gotleu, una de les barriades amb més vulnerabilitat de les Balears. Coincideixen amb ella la directora del CEIP Jafudà Cresques, Aina Pico, i la del CEIP Joan Capó, Xisca Chacopino, centres ubicats a Pere Garau i també a Son Gotleu, respectivament. “Tenim moltíssims alumnes que viuen a pisos pastera, en habitacions on es fica tota la família i creim que un infant viu a una xabola, però no ho tenim confirmat perquè la família no ens en vol dir res”, exposa Gallardo.

Arriba el juny i torna a sortir el tema de si cal fer regal als mestres. Fins i tot li he preguntat al ChatGPT a veure què n’opina i em diu que “és un gest bonic si és una cosa senzilla i feta amb respecte”. Esclar que sí, fes un regal a qui tu vulguis, només faltaria. Pots tenir un detall amb el professor de ioga, amb la veïna que et guarda els paquets o fins i tot regalar unes flors a la moni de l’esplai que el teu fill s’estima tantíssim i que enguany diu que plega. Que estiguem qüestionant l’art de fer feliços els altres em fa plantejar seriosament en què ens hem convertit. Sincerament us dic que a mi regalar em fa molt feliç. Fins i tot més que no pas rebre regals perquè mai sé quina cara posar i sempre em fa patir que l’altra persona es pensi que no m’ha agradat. Estic a favor de fer regals? Sempre, sí.

Les federacions d'associacions de famílies d'alumnat de les Illes han qualificat d'"inadmissible" el pacte de PP-Vox per "mercadejar amb l'educació dels seus fills". "Utilitzar l'educació dels nostres fills com a moneda de canvi per aconseguir fites polítiques és creuar una línia vermella molt perillosa", han assenyalat en un comunicat, en què han explicat que no entraran "al joc de discutir cada una de les mesures que ha exigit Vox, ja que darrere no hi ha cap argumentació pedagògica ni social sobre la qual discutir, només l'odi a tot el que dugui la paraula 'català".

Infants que no tenen una alimentació correcta, amb mancances emocionals, psicològicament afectats i amb famílies absents. Aquestes són algunes de les realitats conflictives, de cada vegada més habituals, a les quals s’enfronten les escoles de les Balears, lligades a l’increment d’alumnat vulnerable i en risc de pobresa. Els equips docents fan feina per intentar combatre les dificultats a partir dels recursos propis i de diferents programes governamentals. Però no aconsegueixen arribar a tothom. “Tant els professors com els equips d’orientació anam sobrepassadíssims. Ens feim càrrec dels casos més urgents, com per exemple alumnes que pateixen agressions a casa, situacions de fam extrema, alumnes que estan fins a la 1 de la matinada pel carrer…”, enumera Magdalena Vázquez, professora de l’IES Politècnic, un centre que ha esdevingut un referent en atenció a la vulnerabilitat i que Educació tancarà per convertir-lo en un centre d’FP.

Una de cada tres criatures viuen en famílies pobres. És per aquests 470.000 menors que la Generalitat planteja reformar l'actual sistema de prestacions per tal d'augmentar el nombre de famílies que reben ajuts fins a cobrir el 44% de la població infantil. L'objectiu és reduir la taxa de pobresa infantil, "almenys" per equiparar Catalunya a la mitjana de la Unió Europea, segons ha afirmat el president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la presentació aquest dilluns d'un pla que va formular ara fa un any l'executiu presidit per Pere Aragonès. Per a aquest any el Govern hi destinarà uns 700 milions d'euros.

Canvis al capdavant de la Federació d’Associacions de Famílies d'Alumnes de Mallorca (FAPA). El docent de Secundària i pare Xavier Ferriol n’assumeix la presidència i substitueix Cristina Conti, la qual ha estat vinculada a la Federació de forma intensa els darrers 15 anys. Durant el seu període a FAPA, entre d'altres fites, va participar en la mobilització de les famílies per fer front als atacs del Govern de José Ramón Bauzá contra l’escola pública i la llengua, fet que va culminar amb la multitudinària manifestació contra el TIL del 29 de setembre de 2013 amb una assistència de més de 100.000 persones.

“Tenir fills és un factor clau de pobresa i d’empobriment”, assegura el director de la Xarxa per a la Inclusió social EAPN-Balears, Andreu Grimalt. Hi ha factors que multipliquen aquesta vulnerabilitat, com ara ser dona i migrant. Les dades estatals de l’EAPN mostren que les famílies monoparentals doblen la taxa de pobresa de les biparentals.