La il·lusió per formar una família va portar la Núria Beltran i la seva parella, en Joan, fins a Rússia per formalitzar els tràmits d'una adopció doble: la de la Dària i la d'un nen que, com ella, havia nascut a Txeliàbinsk, a la Sibèria russa. Tots dos tenien vint mesos quan, l'abril del 2000, van arribar a Catalunya. Quan van fer els tres anys, però, la Núria i el Joan van veure que alguna cosa no rutllava. La Dària tenia problemes de comportament, de cognició, de rendiment a l'escola... Era incapaç de seguir unes normes, i les reaccions fora de lloc eren constants. "Criar canalla no podia ser allò per què estàvem passant nosaltres, fins que una psicòloga ens va dir que el problema no el teníem nosaltres, sinó la Dària", explica la Núria.

La meva filla Dària és una noia jove, cuida molt el seu aspecte i li agrada saber que va guapa i que no passa desapercebuda. Des de fa set mesos viu en una residència per a joves amb trastorns de conducta, on fa moltes activitats artístiques i terapèutiques. Allà s’ha enamorat.