La nord-americana Rebecca Makkai, de qui ja havíem llegit amb plaer Els grans optimistes, sobre els inicis de la sida al Chicago dels anys vuitanta, sembla que troba inspiració en els temes que omplen més pàgines i minuts d’informació o que incendien les xarxes socials: segur que alguns dels motors que van posar en marxa aquesta novel·la són el Me Too, la immensa popularitat del gènere del true crime, la suposada política de la cancel·lació o els assassinats als campus universitaris. Però la gràcia és que ho fa amb una enorme habilitat narrativa, desplegant totes les capacitats de la literatura per il·luminar les zones d’ombra. Mitjançant una doble línia temporal, la dels anys noranta i la de l’actualitat, el llibre excel·leix a l’hora de ressaltar les enormes diferències que s’han produït en la nostra manera de mirar tantes coses, però sobretot la relació entre els homes i les dones.

El cadàver d'una noia sura a la piscina d'un institut. Descartat el suïcidi, la policia obre una investigació i no triga a trobar un sospitós ideal, que acaba jutjat i condemnat. Més de vint anys després, Bodie Kane, una exalumna del centre, hi torna convertida en professora i podcaster d'èxit, i no triga a fer memòria sobre aquell cas que, com més hi pensa, més li sembla que es va resoldre de forma precipitada i equivocadament. Aquest és el punt de partida de Vull fer-te algunes preguntes (Periscopi / Sexto Piso, 2024), un thriller addictiu i construït amb una precisió admirable que Rebecca Makkai (Illinois, 1978) –autora d'Els grans optimistes, premi Llibreter 2022– ha pensat per revisitar i desmentir alguns tòpics que encara alimenten la novel·la negra i el true crime.