La històrica finca de Santa Cirga, situada a mig camí entre Manacor i Portocristo, famosa pel seu valor patrimonial i per haver estat bressol d’uns dels pares de la llengua catalana, Antoni Maria Alcover, ha sortit al mercat. L’empresa madrilenya Agrogestion SL ja fa uns dies que cerca compradors privats pels terrenys i les cases propietat de la família March, valorades amb un preu de sortida de 13 milions d’euros.

Els Patronats sempre han estat al capdavant de l’organització de les festes de Sant Antoni. Tot i això, a l’organització tradicional s’hi han anat sumant associacions, entitats i, fins i tot, propostes particulars que han tingut una contribució fonamental perquè la festa s’escampàs a totes les edats i perfils, sense excepció. L’adhesió de nous col·lectius ha ajudat sobretot a adaptar la festa als nous temps, un fet que n’és part de l’èxit.

Hänsel i Gretel, La caputxeta vermella, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans... Són contes que s’han fet famosos gràcies a la potent indústria de Disney. Provenen, però, de la tradició oral alemanya que el 1812 recopilaren els germans Grimm. Imbuïts per l’esperit del Romanticisme del moment, aquests dos joves estudiants de filologia veieren en les històries populars la gran manifestació del volkgeist (‘l’ànima del poble’). Qui més històries els contà va ser Dorothea Viehmann, morta a Kassel el 1816, a 61 anys. “Avui, a Alemanya –diu el dramaturg Jaume Miró–, Viehmann és molt famosa. A Mallorca, en canvi, poca gent sap que darrere moltes de les rondalles de mossèn Alcover hi hagué també una dona. Era de Son Servera i tenia la peculiaritat de ser analfabeta i cega, però amb una memòria prodigiosa. Nomia Rafela Servera Sureda”.