Mentre la guerra entre l'Iran i Israel acapara tota l'atenció internacional, aquest dimarts Israel ha tornat a atacar indiscriminadament els palestins concentrats en un punt de distribució d'ajuda humanitària a Gaza. Els tancs israelians han disparat almenys dos projectils contra una multitud que hi havia reunida a la carretera principal de l'est de Khan Younis, a l'espera de rebre menjar dels camions.

Hi ha la percepció que la Unió Europea té poc a fer en el conflicte palestino-israelià. Per exemple, quan fa poc més d'un any els líders europeus van demanar un alto el foc a Gaza per primer cop, ningú se'ls va prendre gaire seriosament, com si fos una petició merament simbòlica sense efectes pràctics. En canvi, tothom estava pendent de què hi deien els Estats Units. Passa el mateix amb les últimes peticions d'embargament d'armes d'alguns estats membres o de revisar l'acord d'associació de la UE i Israel; només es prenen com a missatges diplomàtics i es dona gairebé per descomptat que no acabaran en res.

Per primera vegada des de l'inici de l'ofensiva israeliana, Europa comença a tenir una veu ferma per demanar que s'aturi la barbàrie contra els civils a Gaza. Espanya ha estat un dels països més actius des del principi. Ho reivindica el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en una entrevista en què analitza la situació a la Franja i també la guerra d'Ucraïna, a més de la qüestió del català a Europa.

Va començar divendres a la tarda amb un immens esclat que, segons els habitants, va reverberar per tota la ciutat de Khan Yunis, al sud de Gaza. Alaa al-Najjar, una metgessa pediatra, estava treballant a l'Hospital Nasser de la ciutat quan va sentir que al seu barri, al sud de la ciutat, havia estat víctima per un atac aeri israelià. Quan va arribar, els treballadors d'urgències estaven traient cadàvers dels seus fills, va dir Ali al Najjar, el seu cunyat, que també s'havia afanyat a anar al lloc dels fets.

En la reunió de la Comunitat Política Europea del cap de setmana passat a Tirana (Albània), amb la presència de 47 països, hi va haver una petita cimera per parlar sobre Ucraïna. Hi van participar el president del país, Volodímir Zelenski; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el de Polònia, Donald Tusk. Amb l'altaveu posat, van trucar a Donald Trump per informar-lo de les negociacions a Istanbul. En canvi, a la fotografia no hi era Pedro Sánchez. Una de les hipòtesis és que el president espanyol ha perdut pes en la presa de decisions sobre aquesta qüestió en el si de la Unió Europea, però fonts de la Moncloa consultades per l'ARA matisen que Sánchez no hi va assistir perquè, simultàniament, estava amb altres líders abordant la situació de Gaza.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha desgranat aquest dimecres els passos que planeja fer amb el que l’exèrcit hebreu ha batejat com a operació Carros de Gedeó, que ha d’acabar amb el “control total” de la Franja de Gaza. Ha insistit que la guerra continuarà, però ha admès que la pressió internacional per evitar que la crisi humanitària continuï empitjorant ha fet que hagin de prendre certes mesures per fer arribar productes bàsics als civils. D'aquesta manera, ha argumentat, els seus socis no posaran bastons a les rodes per continuar la guerra.

Els dos mesos i mig de bloqueig de qualsevol tipus d'ajuda humanitària a la Franja de Gaza han provocat una situació tan límit que les Nacions Unides alerten que milers d'infants podrien morir si no reben aliments les pròximes hores. Israel va tallar l'entrada d'assistència per als civils el 2 de març i des de llavors la situació, que ja era crítica, ha empitjorat i la fam s'ha estès, perquè tots els organismes internacionals amb presència a l'enclavament palestí diuen que se'ls han acabat les reserves als magatzems.

Europa canvia el to contra el govern de Benjamin Netanyahu. La cap de la diplomàcia comunitària, Kaja Kallas, ha anunciat que la Unió Europea revisarà si Tel-Aviv està complint amb les obligacions que exigeix en matèria de drets humans a Gaza, tal com estableix l'acord d'associació que tenen els 27 i Israel. Aquesta decisió arriba després que la pressió dels estats membres hagi començat a guanyar força durant els últims dies per la intensificació dels bombardejos, l'ampliació de l'ocupació de la Franja de Gaza i el bloqueig d'Israel a l'entrada d'ajuda humanitària.

L'exèrcit israelià ha anunciat aquesta tarda que havia iniciat incursions terrestres al nord i al sud de Gaza com a part de l'anomenada operació Carros de Gedeó, que ja va anunciar dissabte. "Avui, tropes sota el comandament sud, entre les quals hi ha personal en servei actiu i reservistes, han iniciat àmplies operacions terrestres al nord i al sud de la Franja de Gaza com a part de l'operació Carros de Gedeó", recull un comunicat. La intensificació de l'ofensiva a l'enclavament, que té l'objectiu d'ocupar de manera definitiva territoris estratègics de Gaza, també s'ha vist aquests dies amb els bombardejos més mortífers des que Israel va trencar l'alto el foc al març. Només des de diumenge han mort almenys 464 palestins, a més dels 140 que s'han registrat des de la nit de dissabte.

Israel i Hamàs han reprès les converses d'alto el foc aquest dissabte a Qatar. Cap de les dues parts hauria posat condicions prèvies per asseure's a negociar la fi del conflicte, segons fonts citades per l'agència Reuters. La notícia, confirmada tant per Tel-Aviv com per la milícia, arriba hores després que l'exèrcit d'Israel hagi anunciat el llançament d'una nova gran ofensiva a Gaza.

Sovint se sol definir la Franja de Gaza com una gran presó a l'aire lliure on viuen dos milions de palestins. Arran de l'ocupació israeliana i el bloqueig a l'ajuda humanitària decretat el passat 2 de març –ja fa, doncs, 75 dies–, la situació s'assembla més a la d'una ciutat medieval que els assetjadors volen fer rendir mitjançant la fam. Les agències humanitàries denuncien que ja s'han acabat els subministraments i que la situació és crítica. Fins ara s'ha comptabilitzat la mort per desnutrició d'una cinquantena d'infants, i podrien ser molts més en el futur.

El govern israelià de Benjamin Netanyahu ha aprovat un pla per ampliar les operacions militars a la Franja de Gaza amb l'objectiu de mantenir "l'ocupació del territori i una presència sostinguda" al territori palestí. Alhora el gabinet de seguretat ha previst un mecanisme de distribució d'ajuda humanitària a la població a través d'empreses estrangeres, passant per sobre de l'administració palestina. Aquest migdia el primer ministre ha anunciat una "operació enèrgica" com si fos una recomanació de la cúpula militar: "És un consell del cap de l'estat major per destruir Hamàs. Ell creu que això ens ajudarà a rescatar els ostatges, i jo hi estic d'acord". Després de dinou mesos de massacres indiscriminades, Netanyahu ha dit en un vídeo a X que la població de Gaza "serà traslladada per protegir-la", i que el territori que sigui conquerit "no tornarà a ser lliurat": "No entrarem i sortirem, aquest no és l'objectiu". En el missatge diu que es vol adreçar directament a la població israeliana "sense el filtre dels mitjans de comunicació". Contra Netanyahu hi ha una ordre de detenció internacional per crims de guerra i contra la humanitat per la guerra de Gaza que va dictar el Tribunal Penal Internacional el novembre passat.

Perdre una filla a mans de l’enemic. Això és el que va unir l’israelià Rami Elhanan (Jerusalem, 1950) i el palestí Bassam Aramin (Sair, Cisjordània,1969). Des de fa més de 20 anys, comparteixen una amistat profunda i la convicció fèrria que cal treballar per la pau i la reconciliació a Palestina a través de l’associació The Parents Circle – Families Forum. La Smadar, filla d’en Rami, va ser assassinada en un atemptat bomba palestí el 1997, quan estava a punt de fer 14 anys. I l’Abir, la filla d’en Bassam, va morir després que li disparés un soldat israelià quan sortia d'escola el 2007. Han vingut a Barcelona per participar en una conversa organitzada per l’ICIP i el CCCB. Fan servir l'hebreu per comunicar-se i, sobretot, per empipar-se amb un humor àcid, propi dels germans: “Has de conèixer la llengua de l’enemic”, bromeja Aramin abraçat a Elhanan.

Fa setmanes que Israel fa servir la gana dels habitants de Gaza –que des del 2 de març no han rebut ajuda humanitària– per forçar Hamàs a acceptar un alto el foc que els sigui desfavorable i que impliqui l'alliberament dels ostatges israelians. De fet, la pressió sobre la milícia palestina augmenta tant des de fora com des de dins de l'enclavament. Tot just fa unes setmanes els palestins de Gaza van desafiar el grup en unes protestes inusuals exigint la fi del conflicte.

El departament de Seguretat Nacional dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres que es començaran a tenir en compte les publicacions a les xarxes socials que es considerin "antisemites" com un criteri per denegar visats, permisos de treball i qualsevol document migratori. Es tracta d'un nou pas en l'assenyalament ideològic de l'administració de Donald Trump, després que els agents d'immigració detinguessin estudiants internacionals –amb estatus legal al país– per la seva participació en les protestes universitàries de l'any passat contra la guerra de Gaza. Fa temps que els republicans han distorsionat i ampliat l'etiqueta d'"antisemitisme" per atacar el discurs contrari al conflicte palestí.

Israel es prepara per incorporar la ciutat de Rafah i zones del voltant a la "zona coixí" que està ampliant al llarg de la frontera, segons ha publicat aquest dimecres el diari israelià Haaretz, que cita funcionaris de l'exèrcit en condició d'anonimat. En concret, les forces armades hebrees tenen intenció d'absorbir la zona entre el corredor Philadelphi, que fa frontera amb Egipte, i el corredor Morag, un corredor que ha creat l'exèrcit i que travessa terres agrícoles entre Rafah i Khan Yunis. Això suposaria una àrea que ocupa una cinquena part de la Franja de Gaza –uns 75 quilòmetres quadrats–, on abans de la guerra vivien més de 200.000 palestins.

L'activista, fotògraf i cineasta palestí Hamdan Ballal, un dels quatre directors del documental No other land, que fa unes setmanes va guanyar un Oscar, ha estat posat en llibertat per les autoritats israelianes. Ballal va ser detingut dilluns després que un grup de colons israelians l'ataquessin a la localitat de Susiya, al sud de Cisjordània, on passen els fets que descriu el film.

Israel ha intensificat la pressió militar a la Franja de Gaza, amb atacs aeris i una operació terrestre cada cop més àmplia tant al nord com al sud, alhora que amenaça amb annexionar-se parts de l'enclavament palestí. El ministre de Defensa, Israel Katz, ha informat aquest divendres que ha donat ordres a l'exèrcit perquè "s'apoderi de més àrees de Gaza, n'evacuï la població, i expandeixi les zones de seguretat al voltant de Gaza per protegir les comunitats israelianes i els soldats". "Com més persisteixi Hamàs en la seva negativa a alliberar els ostatges, més territori perdrà, que s'annexionarà a Israel", ha dit Katz.

L’exèrcit israelià ja ha matat almenys 591 persones a Gaza, incloent-hi 200 menors, des que dimarts va trencar unilateralment l’alto el foc acordat amb Hamàs i va reprendre els atacs a gran escala contra la Franja, segons les últimes dades difoses pel ministeri de Salut local. Els dos principals mediadors entre Israel i Hamàs, Egipte i Qatar, han redoblat els esforços per tornar a la treva, però Tel-Aviv ha ampliat aquest dijous el desplegament de tropes a l’enclavament i el grup palestí hi ha respost per primer cop amb una limitada sèrie de coets.

Fa temps que els càlculs polítics s’han convertit en el principal element que guia les decisions del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, a Gaza. I malgrat que el mandatari israelià ha tornat a culpar Hamàs del trencament de l’alto el foc a la Franja, el seu Govern mai havia amagat la intenció de reprendre la guerra per avançar la seva agenda genocida als territoris palestins, però també per aprofitar el xoc per tirar endavant els seus plans autocràtics.