"Us heu fixat amb les aranyes... Què teixeixen?" –pregunta Helena Maragall, mestra i pedagoga, als alumnes de tercer de primària en el taller de poesia mentre seuen plegats en rotllana entorn una espelma que ha encès només començar la sessió. Els infants creen mentalment una imatge d’aquest insecte i, a partir d’aquí, arrenca el poema. Avui toca: l’Aranya, de Bofill, Puig i Serrat. “L’aranya fa mitja damunt una flor, la tela que fila és com si fos d’or...”. Rima i llenguatge omplen la sala de l’escola, on Maragall recita acompanyada del gest per anticipar el vers que vindrà. Els alumnes participen a l’activitat amb ganes, hi estan avesats, tot i l’edat primerenca. A darrere d’aquest interès, hi ha un perquè: la poesia és innata en l’ésser humà.