Imagini's que és un empresari i que ha de prendre una decisió financera. En comptes de començar a reunir tots els seus experts, trucar als gestors i informar-se de la situació dels mercats, de la competència i dels riscos geopolítics, es posa unes ulleres de realitat virtual i, davant seu, li apareixen els agents que necessita en forma d'avatar: un li resumeix les notícies d'actualitat vinculades al seu problema, l'altre li descriu la situació dels mercats, un altre li raona quina solució és més encertada per a la situació de l'empresa.

Tot i que quan es pensa en Apple inevitablement s'arriba a la figura de Steve Jobs, la gran tecnològica no seria el que és ara sense el seu altre pare, Steve Wozniak (Califòrnia, 1950). És enginyer electrònic, malgrat que ell es defineix com a "inventor", i va marcar un abans i un després en el món de la tecnologia amb el desenvolupament del primer ordinador personal la dècada del 1970. L'Apple I s'acabaria convertint en la primera computadora llançada per la marca de la poma mossegada quan, juntament amb Jobs, van començar a comercialitzar-la el 1977.

El control polític del món passa avui pel control de la connectivitat. De manera que el congrés de telefonia mòbil són 100.000 congressistes de tot el món que venen a Catalunya a reunir-se al voltant de la tecnologia que té el poder infinit i simultani de connectar el planeta, ordenar-nos la vida privada i pública d’acord amb nous paràmetres i, també, indecentment utilitzada, desconnectar les persones fins a fer-les viure en grups estancs. I ara, a més a més, aquesta tecnologia ha començat a suplantar-nos artificialment a més velocitat i més potència que mai. Vist així és com si el món de què no podrem escapar, per a bé i per a mal, vingués cada any fins a casa nostra per explicar-se. I això està molt bé. Igual que està molt bé el negoci que operadors tan diferents com taxistes autònoms i grans cadenes d'hotels faran aquests dies. 

El ja tradicional sopar d'abans del Mobile, amb el rei Felip VI i les principals personalitats polítiques i empresarials del país, s'ha celebrat aquest diumenge al vespre al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per donar el tret de sortida al congrés més important de tecnologia i connectivitat, el Mobile World Congress (MWC), que se celebra a Barcelona des d'aquest dilluns 3 de març fins al dijous 6 de març.

Ara fa uns dies tots vam viure, de prop o de lluny, el Mobile World Congress 2024. Alguns en van treure molt profit i altres el van patir, però, en conjunt, Barcelona, Catalunya i també Espanya poden estar molt satisfets de la celebració d’enguany. Cal fer tot els possibles per tal que segueixi a casa nostra, ja que durant una setmana els futurs de la tecnologia digital, de la supercomputació, de la comunicació i de la intel·ligència artificial s’han estat marcant aquí. No vull pas insistir en el tema, ja que se n’ha escrit i parlat tant que em repetiria. Només vull explicar tres coses que he viscut personalment, que m’han impactat, i que sintetitzo: un estand que m’ha impactat, una satisfacció que he tingut i una paradoxa curiosa que se m’ha acudit. Ja veureu per què no em puc estar de parlar-ne...

Els pensadors, com és esperable, solen atribuir els grans canvis socials al progrés de les idees. Aristòtil, Luter, Marx... Tanmateix, els fets fan creure que són els avenços tecnològics i els descobriments científics els que empenyen les idees dels pensadors a acomodar-les per donar-los un sentit. Tal com sosté Eudald Carbonell, és la tècnica la que ens va començar a humanitzar fa dos milions i mig d’anys. 

La intel·ligència artificial (IA) també aterrarà, aviat, als centres sanitaris. Sis centres d'atenció primària (CAP) assajaran l'eina Relisten, que és capaç de transcriure la conversa entre metges i pacients per proposar quins elements són prou importants per figurar a la història clínica. Aquesta prova pilot es presenta aquest dilluns al Mobile World Congress (MWC), segons ha avançat La Vanguardia, i consisteix a incorporar un micròfon a la consulta per captar i enregistrar el que diu el pacient. Així, la conversa es converteix en text, es filtra la informació més rellevant, com els símptomes, els medicaments o dubtes de la prescripció, i es tradueix al llenguatge mèdic. Cinc metges i una infermera assajaran aquesta tecnologia basada en la captació de veu i supervisaran totes les dades recollides abans que s'incorporin a les fitxes mèdiques.