A Santa Margalida hi ha un carrer que es diu Sa Placeta perquè són tres caps de cantons i fa una mica de plaça. Als anys vuitanta, entre les cases d’aquell redol hi vivien bastants d’al·lots, devers desset o devuit. No eren de la mateixa edat, però només hi havia una franja de cinc anys de diferència entre ells. El temps passà, cadascú feu la seva vida, però cada estiu tallen el carrer i fan un sopar per retrobar-se. Entre parelles i fills, s’ajunten unes 60 persones. Un dels convidats és el glosador Mateu Matas Ordinas Xurí (Santa Margalida, 1982). Ens ho conta el germà gran, Joan, que li treu cinc anys.

Les glosades i els combats de picat continuen sent una mostra viva de la tradició oral i festiva de les Balears. Les glosades, improvisacions poètiques que es canten sovint en format duel, mantenen viu l'esperit crític i satíric del poble, mentre que els combats de picat —una mena de jocs verbals i musicals entre glosadors— permeten mesurar l'habilitat i l'enginy enfront dels rivals.