Fa tot just dues setmanes, després d’un procés de mesos, el Leo, de 27 mesos, ja no pren mai el pit. Quan el Leo tenia poc més d’un any, a l’escola bressol els van dir que ja no calia que portessin biberons amb la llet de la Jana, la mare: “Aquí és quan decideixo consultar a una assessora de lactància per saber com fer els passos següents. No volia perdre la lactància, però volia reduir les preses”, recorda. El pla va ser donar pit només a casa, reduint-ho a l’hora d’anar a dormir, al despertar-se i alguna presa a la tarda. “Va anar molt bé que jo l’atengués per la nit quan es despertava i intentés calmar-lo”, comenta l’Abelardo, el pare. Ella reconeix que el procés ha estat dur, sentint-lo plorar des d’una altra habitació. Malgrat que el pare tenia cura del nen, la Jana se sentia culpable perquè el Leo no estava preparat, però alhora ella necessitava dormir, estava esgotada.

Al tornar a la feina després de ser mare o bé quan s’inicia l’alimentació complementària, si encara es fa lactància materna acostuma a haver-hi dos moments que tenen el pit com a aliat, la nit i l’hora de la migdiada, quan els nadons necessiten la succió afectiva per relaxar-se. Si ens plantegem deslletar en aquests dos moments, cal tenir en compte, tal com apunta l'assessora de lactància IBCLC Alba Padró, que desvincular la teta de la son en infants menors d’un any “és molt complicat”. Ho és, continua, “perquè la succió aporta molt plaer i molta calma”. Abans d’aquesta edat, subratlla la també cofundadora de LactApp, “gran part de l'alimentació és nocturna”. En el cas de la migdiada pot ser més senzill, en tant que “la majoria, durant el dia, dormen en altres llocs i amb altres persones, bé sigui a l’escola infantil, amb els avis o amb un cuidador o cuidadora”, puntualitza Padró.