Maria Bel Riera Pinya (Manacor, 1973) és arquitecta i professora a l’Escola de Disseny. El seu padrí era ferrer i son pare, mecànic, d’aquells que sabien muntar un cotxe peça a peça i arreglar quasi qualsevol cosa. Obriria un concessionari, on acabaria treballant la seva mare, que abans havia tingut una botiga de roba. A Barcelona, a més d’Arquitectura, va estudiar Biologia. Quan va tornar a l’illa, a finals dels 90, es va instal·lar a Canamunt, llavors en plena transformació. Primer va ser la cooperativa de consum Agrohoritzontal. Després del 15-M, la llibreria associativa Transitant i, més recentment, ha participat en l’ateneu popular L’Elèctrica i la publicació trimestral Nosaltres. Acabam parlant de Fugazi i Mark Fisher, o el que és el mateix, d’autogestió i de crear alternatives a petita escala enfront del pessimisme que imposa un horitzó delimitat per la idea que el capitalisme és l’única opció viable.