El nombre d'alumnes matriculats en els centres públics i concertats de les Balears diagnosticats amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) ha augmentat fins a un 445% en menys d'una dècada, una situació que ha obligat els docents a millorar els processos d'aprenentatge i ensenyar "a una velocitat vertiginosa" per adaptar-se a les noves realitats de les aules. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Característiques educatives de l'alumnat amb TEA, inclòs en l'Anuari de l'Educació de les Illes que s'ha presentat aquest dijous i que ha elaborat el Grup d'Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la UIB, amb el suport de la Fundació Guillem Cifre de Colonya.

El concepte de neurodiversitat descriu la idea que la gent percebem i ens relacionem amb el món que ens envolta de maneres molt diferents. Les diferències neurològiques són variacions normals del genoma humà i, per tant, no hi ha una manera correcta o bona de pensar, d’aprendre o de comportar-se. El terme el va crear la sociòloga australiana i autista Judy Singer per lluitar contra l’estigma social de catalogar la diversitat neurològica com a patologia. En aquest sentit, una persona neurotípica seria la que té un desenvolupament neurològic que està en el rang típic o en la mitjana; i el neurodivergent seria qui té un desenvolupament que es considera atípic, com l’autisme o la hiperactivitat. Tal com passa amb altres categories socials, com la raça, el gènere i l’orientació sexual, qui dicta les normes (o el que es considera normatiu) és la majoria, és a dir, qui ostenta el poder. Com que la majoria de la gent recau en un desenvolupament neurològic mitjà, el comportament neurotípic és el que es considera "normal" o estàndard; i el que tradicionalment s'ha tendit a fer és veure les diferències com a dèficits i forçar qui no encaixa en la mitjana a aprendre i comportar-se com la majoria, en lloc d’acceptar i respectar la seva diversitat.