El vicepresident primer i conseller d'Economia i Hisenda, Antoni Costa, ha carregat contra la líder del PSIB i actual presidenta al Congrés, Francina Armengol. El darrer informe de l'UCO de la Guàrdia Civil, que investiga possibles irregularitats en el marc del cas mascaretes, estableix que Armengol va parlar amb un dels principals investigats, Koldo García, sobre la compra de material sanitari que ara està sota la lupa judicial. Amb tot, la llavors presidenta del Govern aviat va delegar la gestió del contracte al director de gestió del Servei de Salut de les Illes Balears, Manuel Palomino. Costa ha insinuat que Armengol no va dir la veritat quan va negar haver tingut constància d'aquest contracte, com també quan va dir que no recordava haver-ne parlat amb García. A més, l'ha acusat d'obrir les portes del Consolat als infractors: "Va deixar entrar fins a la cuina la trama corrupta".

La presidenta del Congrés i expresidenta del Govern, Francina Armengol, delegà la gestió de la compra de mascaretes durant la pandèmia de la covid-19 al director de gestió del Servei de Salut de les Balears, Manuel Palomino, segons l'informe de l'UCO de la Guàrdia Civil. L'UCO ha entregat al jutge de l'Audiència Nacional que investiga possibles irregularitats en la relació de les administracions amb la trama de l'empresari Víctor de Aldama un informe sobre les gestions que feren a través de Koldo García, qui aleshores era l'assessor de José Luis Ábalos, per vendre material sanitari a les Balears.

La consellera de Salut, Manuela García, ha indicat aquest dimarts en el ple del Parlament que entre un 60% i un 96% de les adjudicacions de l'IB-Salut de més de 100.000 euros durant la pandèmia va incomplir la Llei de contractes públics. García ha avançat els resultats preliminars de l'auditoria que ha encarregat el Govern per respondre una pregunta de la diputada de Vox Patricia de las Heras. La consellera ha explicat que una "empresa independent" ha revisat 60 expedients que es varen entregar per la via d'emergència durant la gestió del covid la legislatura passada i ha assegurat que l'informe que justificava la contractació es va fer després d'executar-la en "la majoria dels casos".

L'exdirector de l'IB-Salut durant la presidència de Francina Armengol, Juli Fuster, ha afirmat aquest dimarts en el Senat que l'oferta de mascaretes de Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas –empresa vinculada a la trama Koldo– va arribar des d'un ministeri, encara que ha matisat que desconeix si era el d'Indústria o el de Transports. "Qui havia de dubtar del govern d'Espanya?", ha demanat l'exresponsable de l'IB-Salut durant la seva compareixença davant la comissió d'investigació de la Cambra Alta sobre les ramificacions del cas Koldo.

"Bon dia. Et puc veure 15 segons per donar-te els papers que et vaig comentar de la sol·licitud", va escriure Koldo a Marc Pons el 8 de juliol de 2021, tres mesos després d'enviar-li una fotografia amb el rebut del registre electrònic de la sol·licitud de Villafuel. Són missatges als quals ha tingut accés Europa Press i que han estat intervinguts pels agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil i incorporats al cas hidrocarburs, segons informa l'agència. Villafuel és la companyia que, segons la investigació, és a l'epicentre d'un presumpte frau milionari en el sector dels hidrocarburs.

La presidenta del Congrés i expresidenta del Govern balear, Francina Armengol, ha insistit aquest dimarts al Senat que no coneixia el presumpte facilitador de la trama Koldo, Víctor de Aldama, i que la trobada que varen mantenir va ser en qualitat d'assessor de l'expresident d'Air Europa Pepe Hidalgo en el context de la pandèmia del covid. Armengol també ha negat que s'hagués enviat missatges amb ell. "Ni he mentit ni he ocultat informació", ha repetit en diverses ocasions Armengol en la segona compareixença –13 mesos després de la primera– davant la comissió d'investigació del Senat sobre totes les ramificacions del cas Koldo després que el portaveu de Vox, Ángel Pelayo, l'hagi acusada de mentir en el primer interrogatori. Armengol ha garantit al senador de Vox que no la trobaran en "cap embolic" de corrupció: "Tenc una tranquil·litat enorme". En aquest context, la presidenta del Congrés ha començat la intervenció explicant que en les seves compareixences anteriors en les diferents comissions d'investigació va contar "tot el que recordava" i "tot el que sabia".

“Hem de continuar, i ho farem”. Així de contundent responia Pedro Sánchez al ser preguntat pel cas Koldo i la crisi de confiança que sacseja el seu govern. Continuar pot ser prou per al PSOE, però no ho és per a un sistema que, si no canvia, permet que trames com aquesta siguin possibles. L’informe de l'UCO revela com Ábalos, Cerdán i Koldo suposadament van buscar “modificar el sistema de licitacions”, “tenir més control” dels interventors i manipular el procés tècnic perquè operadors afins guanyessin amb puntuacions inflades. I tot això no ho sabem perquè ho hagi detectat cap dels múltiples organismes anticorrupció que hi ha a Espanya –ni oficines d’integritat, ni agències de transparència, ni tribunals de control intern (en tenim tantes i tantes)–, sinó una investigació judicial que ha requerit mesos de feina policial i proves tan clares com les converses gravades entre els mateixos implicats.

S'imaginen disposar cada any d'uns 50.000 milions d'euros més per a serveis públics i socials? És una quantitat que supera el pressupost anual conjunt de la Generalitat, incloent-hi tot el sector públic, que gestiona més de 40.000 milions. I és una quantitat astronòmica sorgida d'estudis que miren de quantificar el cost dels casos de corrupció com el de Koldo García, l'exministre José Luis Ábalos i l'ex número tres del PSOE, Santos Cerdán. Segons Transparència Internacional, un organisme no governamental especialitzat en la matèria, Espanya se situava l'any passat amb una puntuació de 56 sobre 100 en l'índex de percepció de la corrupció, que analitza 180 països (0 molt net i 100 molt corrupte), és a dir, a prop del color vermell del semàfor i lluny dels estats més ben valorats, com Dinamarca (90), Finlàndia (88) o Singapur (84).

Koldo-Ábalos-Cerdán. I la Guàrdia Civil entrant a Ferraz 33 anys després. Ha tornat a passar –el mateix de sempre, caldria dir–. Quan tornar al passat sempre és regressiu, involutiu, depressiu. I això que la novetat és que no n’hi ha cap. I l’única sorpresa no és pas que torni a passar sinó que torni a passar, immutablement, de la mateixa forma, sense cap canvi i en la versió matussera més barroera –diners bruts i ministeris, enregistraments i sobres, prostitutes i constructores–. Sense cap sofisticació afegida. La fossa sèptica del trinco-trinco i avall. El mateix de sempre. Però l'any 25 del segle XXI. És a dir, que passa quan volíem creure que de la dècada anterior, l'ominosa dècada de la metàstasi de les corrupcions –1.611 casos de corrupció l’any 2014, 305 dels quals macrosumaris–, n’havíem après alguna cosa, s’havien establert tallafocs sòlids i ens havíem conjurat a un particular mai més perquè mai més passés. I no. Ja ho veuen. Sant tornem-hi. El mateix. Al cap del carrer. Tan gran el cràter del forat negre com denses la frustració, la impotència i la devastació democràtica. 

El portaveu del Govern i conseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha garantit aquest divendres que l’Executiu “no deixarà ni un euro sense auditar” en els contractes dels darrers deu anys que puguin tenir la més petita vinculació amb la presumpta trama corrupta que afecta l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán. A més, ha alertat que, tot i que encara no es disposa dels resultats de l’auditoria encarregada pel mateix Govern, “les sospites són creixents”.

El Govern reclama 338.000 euros a l'empresa Levantina, Ingeniería y Construcción (LIC), la companyia implicada en la trama del cas Koldo que va entrar en concurs de creditors l'any 2024 i que va deixar penjada la conversió de Son Dureta en una residència de persones grans. En total, aquesta empresa va aconseguir gairebé deu milions d'euros en contractes públics, amb el de la transformació de l'antic hospital de referència com el més important.

Les informacions de la trama corrupta que afecta els dos últims secretaris d'organització del PSOE van apareixent amb comptagotes. El 5 de juny la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va sol·licitar al jutge fer un seguit d'escorcolls en domicilis d'empresaris i polítics, així com en seus d'empreses relacionades amb el cas Cerdán. Els registres es van produir la setmana passada, i aquest dimecres s'ha conegut l'acta de les entrades que el cos policial ja ha entregat al jutge Leopoldo Puente. Aquesta acta, a què ha tingut accés l'ARA, confirma l'existència d'un document que revela que Santos Cerdán era propietari del 45% de l'empresa Servinabar, adjudicatària de contractes del govern de Navarra amb un valor superior a 75 milions d'euros, segons l'UCO,i de 86 milions, segons un càlcul d'Eldiario.es.

És completament inusual que un president del govern en exercici animi l'oposició a presentar una moció de censura, que és el que ha fet aquest dilluns Pedro Sánchez. La raó és molt clara: Sánchez sap que potser no pot superar una qüestió de confiança (Podem no l'hi votaria) i que en unes eleccions perdria la majoria, però considera que una moció de censura sí que la podria superar, ja que ni tan sols Pablo Iglesias s'atreviria a ajuntar els seus vots als del PP i Vox. De fet, la moció li serviria a Sánchez com una qüestió de confiança bis: quedaria clar que no hi ha una majoria alternativa i podria esgotar la legislatura.

Pedro Sánchez, en el marc de la reunió de la direcció del PSOE, ha anunciat una remodelació per substituir de forma temporal el buit que deixa Santos Cerdán en la secretaria d'organització. L'àmbit d'afectació dels canvis, però, és limitat ara per ara, ja que ha optat per una solució de continuïtat: Sánchez ha proposat que quatre persones assumeixin temporalment la secretaria d'organització fins al 5 de juliol, quan el partit celebra un comitè federal. L'equip interí serà: Cristina Narbona, Montse Mínguez, Borja Cabezón i Ana Fuentes, que apareix a l'informe de l'UCO. T'expliquem qui són.

1. Durant anys i panys, cada setmana he passat dos cops per sota de la via del tren de Sant Feliu de Llobregat. En els últims mesos, la murga de les obres de soterrament de la línia obliga a fer una volta en cotxe que, a vegades, ni el GPS sap dir-te on has anat a parar. L’obra, tanmateix, era absolutament necessària. Una prioritat. No era un caprici dels veïns de la capital del Baix Llobregat, que feia quatre dècades que maldaven perquè la via no dividís el poble. Era una pega per a la circulació, una constant d’accidents de vianants a l’hora de travessar la via i, per als més desesperats, la infraestructura oferia molts punts des d’on era molt fàcil tirar-se a la via. El novembre de 2019, finalment Adif adjudicava l’obra a Acciona Construcción per 62,6 milions d’euros. Qui podia arribar a pensar que, d’aquest total, algun polític se n’emportaria una comissió de sotamà?

Escoltar els àudios de Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García ens obliga a tornar a ensumar la vella, coneguda olor (citem Benet i Jornet) de la corrupció política. Si en algun moment havíem volgut creure que s'havia assolit el mínim nivell de maduresa que significa evitar les tracamanyes dels espavilats de torn, si havíem arribat a pensar en algun moment que almenys es començava a deixar enrere la fase infantil de l'exercici del poder, tornar a sentir les converses dels lladres de diner públic ens retorna a la realitat. És objectivament desagradable haver de viure envoltat d'una classe política que no aconsegueix, o que no vol, desempallegar-se de la corrupció entesa com a element sistèmic (una altra herència del franquisme que, al seu torn, la dictadura heretava també de tradicions de poder arrelades com a mínim des de la Restauració borbònica).

Hazte Oír ha presentat davant el Tribunal Suprem (TS) una querella contra la presidenta del Congrés, Francina Armengol, per la presumpta comissió d'un delicte de fals testimoniatge durant la comissió d'investigació del cas Koldo en el Senat per haver assegurat que no coneixia el presumpte intermediari de la trama, l'empresari Víctor de Aldama, i un any després haver admès que va tenir una trobada amb ell.

La presidenta del Congrés i líder del PSOE a les Balears, Francina Armengol, ha admès aquest divendres que es va trobar a Palma amb l'empresari Víctor de Aldama —que figura com a investigat en la trama d'hidrocarburs i el cas Koldo— encara que ha situat aquest fet en el marc d'una reunió amb Globalia quan era presidenta del Govern balear i ha insistit que no el coneix. Fonts pròximes a la líder del PSOE balear han assegurat que Armengol mai ha tingut una reunió específica ni recorda haver parlat mai amb Aldama. L'empresari va afirmar aquest dijous en un programa de televisió que s'havia reunit amb l'expresidenta del Govern al Consolat de Mar. Segons ha recollit Europa Press, les mateixes fonts han assenyalat que Aldama formaria part de la comitiva que va acompanyar Pepe Hidalgo a una reunió amb el Govern per parlar de Globalia, una de les empreses més grans i amb més treballadors de les Balears, però que en cap cas va ser una reunió a posta amb el presumpte comissionista.

Víctor de Aldama, el comissionista del cas Koldo, ha assegurat en una entrevista al programa Horizonte, de Cuatro, que es va reunir a Palma amb Francina Armengol quan aquesta era presidenta de les Illes Balears, però ha remarcat que no varen parlar "de res relacionat amb el cas mascaretes". Aldama s'ha negat a respondre la pregunta sobre els motius d'aquella reunió perquè, segons ha afirmat, "encara no ho he explicat ni a la seu judicial".

Feia dies que Santos Cerdán estava en el punt de mira per un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) que estava sota secret de sumari en el marc d'una peça separada del cas Koldo al Tribunal Suprem. Tant el número tres del PSOE com els socialistes s'havien escudat fins ara en el fet que ningú tenia aquest document que suposadament implicava el secretari d'organització del partit en una trama de comissions il·legals en l'adjudicació d'obres públiques. Finalment, l'informe, de gairebé 500 pàgines, ha sortit a la llum aquest dijous i ha provocat un terratrèmol polític. L'UCO hi xifra en 620.000 euros la quantitat a la qual haurien ascendit les presumptes contraprestacions econòmiques "gestionades" per Cerdán en favor de José Luis Ábalos, exministre de Transports, i el seu exassessor Koldo García a canvi d'adjudicacions d'obres públiques. El document, al qual ha tingut accés l'ARA, també inclou la transcripció d'un total de vuit àudios d'entre 2019 i 2023, dels quals Cerdán apareix en cinc.