Des de fa tres dècades, els espanyols que han pogut estalviar han concentrat el seu patrimoni en dos actius: dipòsits i immobiliari. En la nostra cultura, tenir pis de propietat ha estat molts anys sinònim de seguretat i benestar financer. L'assumpte és que el pis no és només un actiu financer; és també el lloc on vivim, és la llar, és el lloc on el sènior necessita viure la seva vellesa plenament, acollir els seus fills a sopar o dinar o els dies assenyalats, tal vegada tenir-hi els nets algunes tardes…

Invertir a llarg termini ens dona estabilitat financera de cara al futur. Planejar una jubilació tranquil·la amb uns ingressos recurrents acostuma a ser habitual. Normalment, els podem rebre a partir de dipòsits, dividends o lloguers, però també els podem rebre d’un producte anomenat hipoteca inversa. 

Apol·lònia Veny té 84 anys. Va enviduar fa dos mesos després de tota una vida amb el seu marit. Sense fills, el matrimoni vivia de manera folgada amb el sou de Salvador, que va acceptar, a 55 anys, una jubilació anticipada a l’entitat bancària en la qual treballava. “D’això en fa més de 30 anys. Ell era allà com un confessor, tenia tracte directe amb els clients, però tot es va informatitzar i es va sentir superat. Li va costar acceptar-ho i adaptar-s’hi, així que va caure en una depressió i va decidir deixar l’empresa. Li va quedar una bona pensió en aquell moment, però ara ja no era suficient”, relata Apol·lònia.