La serra de Tramuntana s’ha despertat aquest diumenge amb una estampa plenament hivernal que romp amb l’ambient primaveral de les darreres setmanes. Durant la matinada, la neu ha fet acte de presència a les zones més elevades de Mallorca, coincidint amb una davallada notable de la temperatura i l’arribada d’un episodi de temps inestable.

L’Ajuntament de Palma ha reobert aquest diumenge el passeig Marítim i els parcs municipals de Bellver, la Ribera i Can Terrers, que s'havien tancat de manera preventiva a causa del fort episodi de vent registrat les darreres hores. La mesura s’ha adoptat després de desactivar-se el pla local d’emergències PLATERBAL.

Els darrers temporals han fet desaparèixer gairebé tota l’arena de les platges més conegudes de la costa sud de Menorca. La força del vent i l’embat de les ones han arrasat completament els arenals de Binigaus, Sant Tomàs i Sant Adeodat, al municipi del Migjorn Gran, com també el primer tram de Son Bou (Alaior), la platja més llarga de l’illa.

El temporal de fort vent i tempestes de les darreres hores ha deixat un total de 83 incidents, la majoria, a Eivissa.

El Govern ha netejat més de 310 quilòmetres de torrents de les Balears en els dos darrers anys per fer front a les inundacions provocades per fenòmens com les danes que, segons ha indicat la presidenta, Marga Prohens, seran "cada vegada més habituals i més intenses". Prohens ha explicat aquestes dades durant la seva visita al torrent de l'Avenc, a Campos, on actualment es desenvolupen tasques de neteja i conservació. Dels quilòmetres netejats, 253 han estat a Mallorca; 25, a Menorca, incloses les intervencions derivades de la dana de l'any passat–, i 37, a Eivissa. Només en el primer semestre d'enguany s'han duit a terme tasques en més de 50 quilòmetres.

Des de primera hora del matí els equips de rescat han seguit la cerca de dues persones que encara estaven desaparegudes i que finalment s'han trobat sense vida, després dels aiguats que han colpejat el sud de la Península. A la riera del Guadalbarcar, a la població de Constantina, han trobat el cos sense vida d'un home, que han confirmat que és el marit de la dona que aquest dimarts a la tarda van trobar sense vida a la mateixa zona. La parella, d'uns setanta anys, es trobaven a l'interior d'un totterreny travessant el rierol quan l'augment de l'aigua sobtat els va sorprendre.

El fort vent ha fet volar aquest dilluns les planxes metàl·liques de la teulada del poliesportiu de Binissalem. Segons ha recollit Europa Press, no s'han registrat danys personals arran de l'incident. A més, a Binissalem, el cap de fibló ha provocat diversos desperfectes al carrer i ha esfondrat el sostre d'una oficina.

L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) mantindrà activats aquest dilluns avisos grocs per vent fort i tempesta a la mar. En concret, segons la informació de l'Aemet consultada per Europa Press, des de les 08.00 hores les Pitiüses estan en avís per fenòmens costaners amb ones de tres i quatre metres.

Ports IB ha reobert el port de Ciutadella aquest dimarts, després que hagués de ser tancat, juntament amb el de Maó, pel fort onatge. Segons han informat des de la Conselleria, el vent del nord ha amainat fins als límits operacionals per a tots els vaixells i, per tant, s'ha donat llum verda al reinici del servei de practicatge a tots els vaixells. D'aquesta manera, el port de Ciutadella ha obert de manera total a les 09:45 h d'aquest dimarts.

Emergències ha informat que, entre aquest dissabte i diumenge fins a les 13 h, s'han gestionat un total de 378 incidents a les Balears: 360 a Mallorca, a Palma 154; 13 a Eivissa i cinc a Menorca. La majoria, 150, han estat per caiguda d'arbres, i despreniments, 129.

La setmana meteorològica a les Balears ha començat tranquil·la, però estarà marcada per la boira i el vent. L'albirament de boira que s'ha detectat aquest dilluns dematí podrà repetir-se aquest dimarts i des de dimecres l'Aemet té l'avís groc activat per vent vent fort que afectarà de manera generalitzada totes les Illes.

En espais tancats, però sobretot a l'interior de cases i en garatges. Aquests van ser els principals indrets on van perdre la vida més de la meitat de les persones que van morir a causa de la DANA que va devastar el País Valencià fa gairebé tres setmanes. Així ho reflecteixen les dades que ha fet públiques el Centre d'Integració de Dades (CID) mitjançant el Tribunal Superior de Justícia valencià i que descriuen de manera genèrica els espais en què van tenir lloc l'aixecament de cadàvers de les víctimes mortals durant la catàstrofe.

Alfafar és un dels pobles de l'epicentre dels efectes de la gota freda a València. Molts pàrquings continuen inundats una setmana després i als carrers s'acumulen els cotxes que s'han de retirar i els mobles xops per desballestar. Encara no ha tornat la cobertura, no hi ha internet i fa poc que han recuperat la llum. Ni tan sols tenen un recompte provisional de morts. El seu alcalde, Joan Ramon Adsuara (PP), fa dies que eleva el to a la recerca d'auxili, tenint en compte que Alfafar és fronterer amb Paiporta, la que s'ha considerat zona zero de la DANA. Adsuara va denunciar que l'exèrcit no havia arribat (ha arribat aquest dilluns) i que faltava maquinària pesant per retirar cotxes o rescatar cadàvers i que l'autoorganització dels veïns i dels voluntaris que hi han pogut arribar és la que ha evitat un drama humanitari encara més gran. Paraules que no han agradat al seu partit. Segons expliquen fonts del consistori a l'ARA, l'alcalde d'Alfafar ha rebut pressions per part del PP i també de la Generalitat valenciana reclamant-li que rebaixi les crítiques.

La gota freda desfermada sobre el País Valencià i el sud de Catalunya tingué efectes catastròfics especialment sobre les comarques valencianes de l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Foia de Bunyol. Els efectes de la catàstrofe natural han estat amplificats per la catastròfica gestió del govern valencià, que és responsable polític d’uns efectes materials i, sobretot, humans molt pitjors que els que s’haurien produït amb una gestió més endreçada i eficaç. El balanç complet de la catàstrofe, horrorós, tardarà temps a ser conegut amb precisió. Però ja s’han suscitat –encara en calent– debats, idees i ocurrències variades en diversos terrenys; entre ells, el de la gestió de crisis i situacions d’emergència, tant pels aspectes logístics com organitzatius: ¿quina és la millor forma d’organitzar la gestió de situacions catastròfiques? ¿Centralitzadament o descentralitzada? Aprofundim-hi.

Hem vist riuades violentes que semblaven una d’aquelles pel·lícules de catàstrofes. Hem vist pobles destruïts i paisatges irreconeixibles que podien ser capítols d’una sèrie apocalíptica. Hem vist expressions desencaixades i ulls plens de desesperació que feien pensar en films de terror. Però no era ficció. Les imatges i els testimonis eren ben reals i ens arribaven de ben a prop. 

Auxili en lloc d’oblit. Suport i afecte en lloc de desemparament. Escombres i pales per netejar en lloc de les canyes que va transportar el barranc del Poio i que molts veïns van usar per fugir de la devastació que assolava les seves cases. Els municipis de la comarca valenciana de l’Horta Sud han rebut aquest divendres una mostra històrica de solidaritat. Milers de persones han travessat el riu Túria per demostrar que els habitants de les localitats afectades pel pitjor temporal del segle a l’Estat no estan sols. Els ho han dit sense paraules, però amb fets. Saben que costarà mesos, potser anys, recuperar-se, i que el record de les víctimes serà una ferida que no acabarà mai de curar-se, però que la catàstrofe ha estat col·lectiva i que només l’ajut mutu permetrà superar-la.

Amb un balanç de víctimes mortals i desapareguts encara incert, les autoritats han confirmat aquest dissabte la mort d’almenys 211 persones a causa del devastador pas de la gota freda al País Valencià. A tot Espanya són 214, sumant la víctima d’Andalusia i les dues de Castella-la Manxa. Són xifres esfereïdores que encara poden augmentar en les pròximes hores o els pròxims dies, atès que encara hi ha moltes famílies que no han pogut localitzar els seus parents. Les tasques de rescat continuen als pobles més afectats de l’Horta Sud, com Paiporta i Alfafar, i a Xiva, a uns cinquanta quilòmetres de València. Coincidint amb el primer dia del pont de Tots Sants, les carreteres cap a aquestes poblacions s'han omplert de ciutadans amb voluntat de desbrossar i netejar els carrers enfangats, i el govern espanyol ha enviat reforços militars amb la previsió que demà hi hagi 2.200 efectius de la Unitat Militar d'Emergències (UME) sobre el terreny.

Manel Pardo (Barcelona, 1967) és una de les persones que més coneix la gestió dels cossos d'emergències a Catalunya. Ha estat director de Protecció Civil, director de Bombers Barcelona i director del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments. Ara forma part del Gabinet de Seguretat i Polítiques Transversals del departament d'Interior.

Les alertes meteorològiques de la DANA que ha colpejat el País Valencià van arribar gairebé una setmana abans del temporal. Aleshores es desconeixia la magnitud del fenomen, que ha acabat sent el pitjor temporal del segle. Les alertes, però, van arribar tard.

L’endemà de la catàstrofe eren molts els qui deien que “ara no és el moment de parlar-ne, per respecte als morts”, però justament per respecte als morts era i és pertinent parlar de les responsabilitats polítiques que hi ha en aquesta tragèdia. I era i és pertinent començar a reflexionar sobre com s’han d’exigir aquestes responsabilitats. M'imagino que no he estat l’única en pensar com es va acabar resolent l’espantós accident del metro de València, on van morir 43 persones. La responsabilitat la va acabar carregant el conductor, mort en l’accident. Encara que després, molts anys més tard i gràcies a la persistència de l’Associació de Víctimes del Metro, hi va haver una “mínima reparació judicial” en què es va demostrar que les males decisions les havien pres directius de FGV i no el conductor. També es va fer un monument per recordar les víctimes, per allò que els monuments ens han de recordar fets que no poden tornar a passar, com accidents que podien haver estat evitats. És el cas. La DANA, el fenomen meteorològic, és inevitable, però ignorar les alertes de l’AEMET, posar per davant l’activitat econòmica i menysprear els serveis públics necessaris per gastar-se els diners dels impostos en activitats reprovables és totalment evitable. I aquestes decisions, entre d’altres, són les que han provocat tants morts i desapareguts. Per això, una negligència d’aquestes dimensions ha de tenir conseqüències. El principal responsable, el president Carlos Mazón, a sobre, no ha tingut cap mena de pudor en sortir amb una armilla del personal d’emergències, quan ell no va considerar prou urgent alertar la població abans que es veiés atrapada enmig de la tempesta.