La controvertida gestió de Carlos Mazón durant el temporal de la DANA presenta nombroses esquerdes que han deixat el president valencià en una situació més que compromesa. Aquest dilluns el govern espanyol fins i tot ha posat en dubte la credibilitat de la coartada que va fer servir per justificar la seva desaparició durant hores el dia de la gota freda. El ministre de Transports, Óscar Puente, no es creu que Mazón estigués "quatre hores" en un dinar dimarts 29 d'octubre. "Jo no sé on era, però sí que sé on no era. Ell ha donat diferents versions, fins a quatre, i no em crec l’última versió que va donar", ha dit en una entrevista al programa Las mañanas de RNE.

Quan Óscar Puente va assumir la cartera de Transports dins del govern de Pedro Sánchez, ja s'havia guanyat la fama de ser el nou dòberman del PSOE contra la dreta (o el seu rottweiler, com ell mateix es va definir). Des de la seva etapa com a alcalde de Valladolid, Puente era conegut pel to desacomplexat i mordaç que feia servir –especialment a les xarxes socials– contra detractors i adversaris polítics, i la incògnita era si mantindria el mateix perfil un cop formés part del consell de ministres. El dubte es va resoldre aviat: des del seu nomenament, Puente ha acumulat polèmiques, des d'insults a perfils vinculats a l'extrema dreta –va arribar a titllar l'agitador ultra Vito Quiles de "sac de merda"– fins a ironies davant episodis de caos ferroviari o informacions sobre el cas Koldo. Tanmateix, la tragèdia de la DANA al País Valencià ha fet virar el contingut habitual del ministre a les seves xarxes, ara dedicades a informar puntualment de l'estat de les infraestructures i dels treballs dels operaris a les vies afectades pels aiguats. Fins i tot ha anat més enllà de les seves competències.

El millor de l’estiu és que ha tornat l’esperança, als Estats Units. Ha estat apartar Biden i, de cop i volta, el vell és Trump, rondinaire, groller i amb cara cansada de perdedor. Si Trump era el rei, ara va despullat. I pensar que el 14 de juliol, amb l’orella ensangonada, semblava imbatible...

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, reconeix que el tren espanyol té "carències i deficiències", però afirma que "viu el millor moment de la seva història" i que "s'està recuperant el temps perdut en inversions". Puente ho ha dit durant la seva compareixença aquest divendres al Senat fruit, precisament, de les incidències que aquest estiu pateix la xarxa ferroviària. Puente ha comparegut a petició del PP, que ha exigit la seva dimissió com a ministre de Transports. El ministre s'ha defensat de les crítiques de l'oposició dient: "Només m'ha faltat sentir que amb Franco els trens anaven millor".

"Esquerrà de merda", "terrorista", "criminal", "fill de puta [sic]" o "sac de merda". Tots aquests són insults proferits per líders polítics de primer nivell com Javier Milei, Santiago Abascal, Isabel Díaz Ayuso o Óscar Puente. Els insults en política cada cop estan més estesos i fins i tot normalitzats per part de dirigents polítics, ministres o presidents, com la madrilenya, que fins i tot els ha convertit en un lema polític fent veure que va dir "m'agrada la fruita". Aquesta manera de fer política, en què es perden els estreps, no és exclusiva de la dreta radical, tot i que sigui part del seu ADN. Cada cop va penetrant més també en l'esquerra i en tots els espais polítics. Per què regna la política de l'insult i des de quan el respecte ha saltat pels aires de l'arena política? A tot Europa i Amèrica, els improperis han vingut per quedar-se?

El president de l'Argentina, Javier Milei, és un producte genuí d’aquesta dreta il·liberal que actualment constitueix el veritable fantasma que recorre Europa. Un polític de formes estrambòtiques i agressives, abonat a l’espectacle i a la controvèrsia banal (però capaç d’encendre opinions contraposades), i que a la pràctica recepta, a l’engròs, receptes de capitalisme salvatge tan provocadores com ineficaces (per molt que hagi obtingut el sí del Banc Mundial). Amb aquest perfil, no pot sorprendre la seva presència al gran fòrum internacional de l’extrema dreta amb què Vox ha volgut iniciar la seva campanya europea tirant la casa per la finestra. Una alarmant desfilada de les grans bubotes de la ultradreta europea i transatlàntica, que per l’esperit ha recordat aquell projecte que impulsava Steve Bannon, The Movement (una aliança internacional de partits d’extrema dreta), i per la posada en escena feia pensar en la grandiloqüència dels feixismes del segle XX.

La greu interrupció del servei de Rodalies de diumenge ha derivat en unes acusacions creuades entre el ministeri de Transports i el departament d’Interior sobre la responsabilitat de la seguretat de les instal·lacions i del cablejat en general. D’acord, cal saber quines són les causes dels problemes per escatir qui en té la responsabilitat, però tant el ministeri com la conselleria haurien d’entendre que l’últim que necessiten els ciutadans és una discussió com aquesta. Que veure'ls discutir sobre de qui és la culpa mentre la gent s’amuntega a les estacions i continua arribant tard a la feina és indecent. No hi ha un altre qualificatiu. No estem per discussions, volem solucions.

Que funcionin els trens és un mínim. No és cap luxe, és una necessitat diària de centenars de milers de persones. I no pot ser tan difícil que vagin bé. No es tracta de posar un home a la Lluna, ni d’enviar una nau a Mart, ni de descobrir el remei contra el càncer. Estem parlant de fer que funcioni una xarxa regional de trens en un país de la Unió Europea. Hauria de ser el més normal del món, però no ho és. A Rodalies de Catalunya no ho és.

Si alguna cosa caracteritza Óscar Puente i el distingeix de la resta de membres del Consell de Ministres és l'ús que fa de la xarxa social X (abans Twitter). El titular de Transports és una excepció: no l'utilitza des d'una òptica netament institucional, sinó que hi publica valoracions personals. A més, gestiona el seu perfil directament i publica amb molta freqüència. Igual que fa en les seves intervencions al Congrés o davant dels mitjans, Puente entra en el cos a cos amb adversaris polítics fent ús de la ironia i la desqualificació. A X també rebat informacions periodístiques, una faceta que recentment li ha valgut crítiques.

Mentre PSOE i Junts negocien a correcuita per evitar el fracàs de la llei d'amnistia, comencen a verbalitzar-se noves opcions per esquivar els efectes jurídics dels nombrosos processos que encara estan oberts contra l'independentisme. Aquest divendres ha estat el ministre de Transport, Óscar Puente, qui ha obert la porta a nous indults. En declaracions recollides per Efe, el ministre ha emfatitzat la voluntat del govern espanyol d'evitar "que hi hagi conseqüències de caràcter penal" per a les persones que tenen causes vinculades amb el Procés i ha assegurat que el seu executiu està "obert a solucions que condueixin a un final, ja, d'aquest episodi". "No crec que sigui cap disbarat el que diu [Carles] Campuzano", ha assegurat Puente fent referència a les declaracions del conseller de Drets Socials, que aquest dijous va apuntar que el govern espanyol indultaria tots aquells que no acabessin entrant en l'amnistia.