"Penjaràs els apunts al classroom?" "Això ho trobarem al campus virtual?". Són les dues preguntes que més repeteixen els estudiants a docents d'institut o d'universitat just abans de començar una classe. "Si veig que el que explica el professor és el mateix que penja a l'aula virtual em relaxo i, de vegades, fins i tot hi ha moments que desconnecto o xerro esporàdicament amb la companya del costat", reconeix la Martina, estudiant universitària. El 80% del seu professorat penja el contingut a l'aula virtual, i d'aquest, aproximadament la meitat és el mateix que s'explica a l'aula. La Ioana, de 22 anys, també és estudiant universitària i, en el seu cas, el 70% del contingut que es penja a l'aula virtual és el que dona el professor. "Pots aprovar sense anar a classe perquè repeteix el mateix rotllo", admet. A Batxillerat, recorda, prenia més apunts perquè ho feia servir com una tècnica d'estudi. "Ho he canviat perquè no és el mateix estudiar capitals d'Europa que fer una classe reflexiva".

“De les dues paraules que formen educació física, la més important és la primera”. Ho diu Carles González, professor del departament d’educació física de l’INEFC Catalunya Barcelona des de fa 20 anys. La finalitat de l’assignatura és assolir aprenentatges per a la vida, i la segona paraula, física, és l’eina per a aconseguir-ho a través d'esports, jocs, l’expressió corporal i el ball. Aquest vessant físic també recorda que tenim un cos que hem de cuidar per a tota la vida. “És important donar eines als joves perquè quan acabin la secundària obligatòria –quan no tindran l’obligació de continuar fent més activitat física si no volen– puguin mantenir-se sans i saludables al llarg de la seva vida”, recorda González.

D’anar a una escola amb 75 alumnes, a anar a un institut amb 1.500. Aquest és un dels canvis que va representar per a Laia Gelabert, alumne de primer d’ESO, el pas de Primària a Secundària. Anava al CEIP Galatzó, l’escola d’Es Capdellà, i va passar a l’IES Calvià, que rep alumnes de diferents localitats del municipi. Amb 11 anys els alumnes passen de ser els més grans a l’escola, a ser els més petits a l’institut on, en molts casos, les formes d’aprenentatge i les metodologies canvien radicalment respecte al que coneixen.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

Els informes de recerca que són notícia han substituït el sentit comú, alimentant un pedagogisme ambiental segons el qual l’educació es redueix a una maquinària de processos cognitius orientats a resultats: arribat el cas, serien perfectament reproduïbles amb un bon sistema d’intel·ligència artificial. Estudiar per a treure bones notes forma part d’aquests processos cognitius. Es tracta d’identificar els mecanismes que permetin un encaix entre una sèrie de premisses inicials amb uns resultats d’aprenentatge. El  darrer informe publicat al Cognitive Research: Principles and implications, amb una mostra de 3.400 estudiants de Secundària a Catalunya, conclou que “només els mètodes que permeten entendre el que s'estudia (i no només replicar-ho) es relacionen amb un nivell més alt d'aprenentatge i unes millors notes a l'ESO.” Aquesta notícia ens tranquil·litza sobre mesura (ho dic amb to de fina ironia), tenint en compte que, al capdavall, les dites evidències demostren empíricament el que la intuïció i l’experiència ens havien ensenyat tradicionalment i històrica: és a dir, pel fet de ser-hi i de pensar-hi, a mesura que els problemes reals anaven sorgint en contacte amb el teixit humà educatiu, conformat per la vida diària dels nois i noies que coneixem i amb qui hem establert un vincle formatiu irreductible a cap encaix, però sí obert a les possibilitats del que podem explorar junts.

Espanya és un dels països de la Unió Europea on els estudiants passen més hores a l'institut. Així ho conclou l'últim informe educatiu publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que xifra en 1.057 les hores de classe que fan els alumnes espanyols de la primera etapa d'educació secundària (de primer a quart d'ESO). Segons les dades de l'informe Education at glance 2023, la quantitat d'hores lectives que reben els estudiants de l'Estat és molt superior a la mitjana de la Unió Europea: concretament, els alumnes espanyols fan 181 hores més de classe que els seus companys d'altres països europeus.

Tenen entre 8 i 9 anys i estudien tercer de primària en una escola pública de l'Eixample de Barcelona. Des que van començar al centre mai han fet un examen i, de fet, són ells els que s'autoavaluen trimestralment, òbviament amb l'acompanyament i les reflexions del seu tutor. En concret, els alumnes es valoren en tres aspectes: les seves idees i participació a l'aula, la relació amb els companys i, finalment, com estan aprenent. A més d'explicar la seva evolució en aquests punts, han de decidir en quin nivell es troben: "estic començant", "estic avançant", "ho sé fer" o "ho sé fer i puc ajudar". El resultat és que a final de cada trimestre els pares reben l'informe fet pel seu fill amb les observacions del mestre i quan s'acaba el curs s'hi suma l'informe que fixa Educació sobre quin és el grau l'assoliment de l'alumne en cada àmbit.

L'actual generació de joves també suspèn en educació sexual. De fet, el seu coneixement no ha millorat respecte a la generació dels seus pares, apunta Lara Castro-Grañén, psicòloga i sexòloga, que lidera el Grup de Sexualitat i Parella del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. "Tenen una base de coneixement molt escassa i a això s'hi ha de sumar que reben molta informació del porno, sense context, i tot plegat ho han d'encaixar amb videoclips, cançons i pel·lícules amb lletres molt sexistes", afegeix.

"Quan jo em jubili, crec que hauré estat la darrera catedràtica d'institut", diu Xesca Sureda, professora de català al Centre de Tecnificació Esportiva de Palma. Ella és un dels sis últims catedràtics d'ensenyament secundari que queden a les Illes Balears. Es tracta del rang més alt a què pot arribar un docent dins la Secundària, i que, fins ara s'hi ha accedit després de tenir un mínim de vuit anys d'experiència a la docència i haver aprovat unes oposicions.

Més dades han confirmat, aquesta setmana, el que molts professors i experts ja alertaven: el tancament de les escoles i les restriccions de la pandèmia han tingut un efecte negatiu directe sobre l'aprenentatge dels alumnes. Les limitacions durant aquell període han provocat la caiguda més important dels últims anys en l'aprenentatge, sobretot de matemàtiques i anglès i també –tot i que en menor mesura– de català. I això ja passa a tots els nivells, tant a primària com a secundària, tal com constaten els resultats de les proves de competències bàsiques a 6è i a 4t d'ESO.

Des que el 1974, la prehistòria, vaig començar a formar part d’equips que transformaven una escola parroquial en una escola activa i en posaven en marxa una de formació professional per als joves del carrer, tinc, cíclicament, la vivència que transformar l’escola és cada vegada més urgent i alhora més impossible. Tot plegat envoltat de discursos del gremi repetits, aparentment progres, i opinions editorials marcades pel retorn a l’escola impossible de sempre.

El programa NanoEduca per a la divulgació de la nanociència i la nanotecnologia ha rebut el Premi Nacional de Comunicació Científica, que atorguen la Fundació Catalana per la Investigació i la Innovació (FCRi) i el Govern. Aquesta iniciativa dirigida als instituts de secundària pretén acostar als centres les eines, el llenguatge i les aplicacions de la nanociència i la nanotecnologia.

La conselleria d'Educació i Universitat, la patronal, les cooperatives i els sindicats de l'ensenyament privat i concertat de les Illes Balears han signat aquest dimecres dos acords de millora de la situació sociolaboral dels docents. El primer acord fa referència a la reducció d'una hora de l'horari lectiu del professorat d'ESO, Batxillerat i FP. Gràcies al segon acord, Educació assumeix el finançament de les jubilacions parcials del professorat dels centres concertats.

Una investigació de tres anys i mig de la professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Aina Tarabini identifica les principals causes de l’abandó escolar prematur més enllà de l’atracció d’un mercat laboral on hi ha espai per a la mà d’obra no qualificada. L’estudi identifica la segregació entre centres i dins un mateix centre, les adaptacions curriculars, les expectatives dels professors i el disseny dels estudis com a factors clau per explicar l’abandó escolar prematur. La investigació s’ha fet amb seguiments durant un any de cinc instituts públics de Barcelona, mig centenar d’entrevistes en profunditat a professors i equips directius i la mateixa quantitat a estudiants de tercer i quart d’ESO i onze grups de discussió, entre altres elements.

Les deficiències detectades en els sistemes de calefacció, elèctric i de manteniment general dels centres de Secundària els darrers mesos han fet que la Conselleria d'Educació elaboràs un pla de millora del manteniment de les instal·lacions. N'ha informat el Govern aquest dimarts en un comunicat, en què explica que es realitzarà un estudi de com es fa el manteniment de les instal·lacions en els instituts de Secundària de les Illes. A partir d'aquest estudi s'elaborarà el pla de millora, que es posarà en pràctica a partir del curs vinent.

Ho van demanar per la de primària, i ara ho han tornat a fer per la de secundària. Catalunya, Andalusia, Astúries i Canàries -les comunitats on no governa el PP- han exigit aquest dilluns al ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que ajorni un any la implantació de la Lomce a l'ESO i Batxillerat prevista per al curs 2015-2016 i han advertit que no podran tenir enllestits els desenvolupaments curriculars en el termini establert.