L’artista Giovanni Anselmo (1934-2023), un dels pioners de l'arte povera, va ser un home d’acció: en una entrevista del 2018 assegurava que li interessava que les seves obres “visquessin cada dia”. En comptes dels aspectes simbòlics de l’art, Anselmo insistia que estava interessat en “la vida”. Mantenia l’esperança des del 1968 que el món podia millorar i transmetia a les seves obres que "a l’Univers tots som indispensables". Amb motiu de la retrospectiva d'Anselmo al Guggenheim de Bilbao, de la qual és la comissària, la historiadora i crítica Gloria Moure assenyala l’afany d’Anselmo de "fer visibles les forces invisibles que governen l’Univers", com la força de la gravetat i el magnetisme, fent servir elements naturals en brut. “Anselmo és un poeta de la forma és un sentit absolut, no necessita més que l’essència, era antifrívol”, insisteix la comissària. “No em considero un poeta, però si a algú li sembla poètic el que faig només puc estar content”, va dir també Anselmo, resistint-se, com havia fet dècades abans, que l’etiquetessin.