Vestuaris estrafolaris, dissenys clàssics, moltes cares conegudes i una cosa en comú: un pin rodó vermell al pit. Billie Eilish, Mark Ruffalo, Ava Duverbay i Ramy Youssef són alguns dels convidats a la gala dels premis Oscar 2024 que han dut aquest símbol amb un palmell de la mà en senyal de rebuig a la invasió d'Israel a Palestina.

Multitud d'escultures de tota Mallorca s'han despertat aquest diumenge amb missatges de solidaritat amb Palestina per exigir la fi de l'apartheid i genocidi sionista. És una acció reivindicativa que ha estat duita a terme per Ciutadans per Palestina a Lluc, Esporles, Bunyola, Santa Margalida, Felanitx, el Secar de la Real, Llucmajor, Inca, Santa Maria, la Indioteria, Pollença, Felanitx, Alcúdia, Palma, Sant Joan, Son Sardina, entre altres indrets.

El debat sobre la participació d'Israel a Eurovisió 2024 és més viu que mai. La Unió Europea de Radiodifusió (UER) segueix defensant que el seu festival és apolític, mentre que membres de la Corporació de Radiodifusió Israeliana han expressat la intenció "d'explicar la seva història i narrativa" el pròxim mes de maig a l'escenari del Malmö Arena, on se celebrarà el certamen.

De Gaza ens arriben històries terribles. Com la de Hind Rajab, una nena de cinc anys que suplicava ajuda per telèfon al costat de tots els seus familiars morts. La van trobar dotze dies després, també sense vida, al costat dels dos sanitaris que havien anat a rescatar-la en ambulància. La seva història es converteix en símbol de l’horror de la invasió israeliana a Gaza on es calcula que mor un menor cada quinze minuts.

Sentiments. Des que van començar les últimes i creixents crueltats contra la població de Palestina/Israel, no soc capaç de connectar amb els meus sentiments. La meva ànima ha quedat paralitzada per la desesperança. Les paraules han desaparegut. Ja no puc parlar amb ningú, no contesto el telèfon ni he sortit del meu pis per fer res que no siguin coses relacionades amb la cura del meu fill i la feina. No soc capaç de llegir notícies ni articles d’opinió fins al final. Començo a llegir, potser durant uns segons, i després se’m perd la mirada. M’aturo un parell de dies i em pregunto com s’ho fa la gent per trobar paraules i expressar-se. Jo no en trobo.