La poeta Montserrat Vayreda era una de les millors i més fidels amigues de la meva família. Vaig tenir ocasió de compartir amb ella molts moments de celebració familiar, infinitat de converses sobre literatura. En vaig rebre consells quan començava a escriure, la vaig sentir recitar poemes amb la seva veu poderosa i vaig escoltar els seus arguments abrandats participant en polèmiques sobre qualsevol qüestió. Em va regalar petites pintures que simplement agafava de les parets de la seva finca de L’Antiga per obsequiar-nos quan la visitàvem. I ens va dedicar, als meus germans i a mi, poemes que improvisava amb la facilitat i el talent prodigiós que la van acompanyar fins al darrer moment.