El nostre vocabulari és ple de paraules pròpies i úniques per a les quals poden arribar a suposar tot un desafiament trobar una traducció en una altra llengua. Fruit especialment del seu ús oral, aquests mots no entenen d'edats ni generacions, la majoria són coneguts per tothom i el seu ús és present en el dia a dia. En són exemples 'tudadissa', 'daixonar' i 'clenxa', i es mantenen vius gràcies a l’ús quotidià i la transmissió oral.

L'escatologia divideix opinions. N'hi ha que escullen riure's de les bromes de caques, pets i pipí i n'hi ha a qui no els fan gens de gràcia. Són opcions, una de més divertida, l'altra amb més decòrum. Hem rescatat deu expressions del llibre d'Antoni Rodríguez Mir 1.111 llamps i pestes: Diccionari d'insults, exageracions, flastomies, metàfores, locucions, mofes i frases fetes despectives i de no dir. En aquesta ocasió, són sobre l'art de pixar, una necessitat bàsica i una font de saviesa popular.

De Crist en pèl a ser un cap de fava amb orelles. D'expressions mallorquines completament genuïnes n'hi ha moltes. Aquestes dues mencionades continuen molt presents en l'imaginari col·lectiu. Però n'hi ha d'altres que estan més amagades i que potser no coneixes, no recordes o pràcticament han desaparegut. L'ARA Balears ha parlat amb Rafel Perelló, un enamorat del llenguatge propi de Mallorca, per anar un poc més enllà i descobrir (o redescobrir) un bon grapat d'expressions genuïnes per criticar, mantenir a ratlla qualcú o per mostrar disgust. Es poden fer servir en qualsevol situació: en un sopar amb els amics, per escandalitzar la padrina, en l'entorn laboral, amb la parella o amb el veí.