Quan arriba la nit, hi ha infants a qui els costa abaixar les revolucions del dia i anar a dormir. Malgrat ser tard, continuen enèrgics i amb ganes de seguir jugant. Darrere aquesta actitud pot haver-hi molts motius i no n’hi ha prou en seguir només una bona rutina. A part d’activació, pot ser que hi hagi por o, fins i tot, totes dues coses alhora. Roger Ballescà, psicòleg i psicoterapeuta, subratlla que “el pas d’estar despert i actiu, fent una cosa que agrada, a acomiadar-se del dia i anar a dormir, implica un temps de relaxació i comiat”. Dit això, “els nens tenen un funcionament molt instintiu i un dels instints, precisament, és la por de separar-se dels pares i por de la foscor”. No són rareses, sinó un fet “normal, freqüent i evolutiu”, aclareix.

Hi ha poques coses més desmoralitzants que llevar-se al matí amb menys energia de la que tenies quan vas anar a dormir. L’amargor, la falta de paciència, el cansament… Moltes famílies passen més de dos anys despertant-se deu cops per nit, o més, amb el plor del seu nadó. Un fenomen que no és nou, que ha existit sempre, i que els últims anys s’ha posat sobre la taula. La sensació és que les mares i pares han trencat la barrera que deixava aquest patiment dins dels murs de les llars i han entonat un “això és insuportable” que ha derivat en una indústria de coaches del son, plans del son, acompanyament del son o regulació del son que ha explotat en els últims cinc anys. Però, qui són aquests especialistes del son? Què fan exactament? I sobretot… per què els pediatres, en general, els critiquen tant?

Fa dues setmanes, la cantant Beth publicava en el seu Instagram que el seu nadó de dos mesos dorm set hores seguides. Això, però, no era cap excepció, ja que, segons explicava, amb els seus dos fills grans va viure exactament el mateix. Deia que no ho explicava per generar "enveja ni ràbia", sinó per mostrar que aquesta altra realitat "també existeix". El seu perfil es va omplir de seguida amb comentaris d’altres mares reconeixent que a elles també els hi passa, però que no gosaven compartir-ho per no generar "mal rotllo" amb altres pares.