El punt per ser fill d’antic alumne, que el Govern ha introduït aquest curs als centres educatius, és un criteri opcional d’admissió. Des del moment de la proposta, ja es va advertir que beneficiava sobretot l’escola concertada. I així ha estat: més del 80% dels centres de Mallorca, el 71,4% dels de Menorca i tots els d’Eivissa l’han adoptat. Aquest criteri no té en compte cap circumstància que afecti l’alumne i premia només que els pares estudiassin al mateix centre. En passar pel Consell Consultiu, tot i que el va validar, dues conselleres varen emetre un vot particular en contra.

Els sindicats STEI i USO s’han concentrat aquest dimarts davant el Parlament de les Illes Balears per reclamar millores laborals i salarials per al professorat de l’ensenyament concertat. Durant la protesta, els participants han exigit la recuperació del 2,9% d’increment salarial que ja s’ha aplicat al personal docent públic per sentència, per recuperar el que no se'ls va pagar el 2020 i el 2021 per ordre del Govern d'aquell moment. També han reclamat l’equiparació en drets i condicions laborals amb la pública. Els manifestants han exhibit pancartes i han corejat consignes com "on és el 2,9%? Marga Prohens se n’ha oblidat!" o "no som mestres de segona!". També s’han sentit crits com “Vera, escolta: la concertada no s’enfonsa!” i “Equiparació ja! Mateixes obligacions, mateixos drets!”, amb els quals han reclamat posar fi a les diferències entre els docents de la pública i la concertada.

El Consell de Govern aprovarà previsiblement aquest divendres un acord perquè els docents de la pública puguin treballar a la concertada en matèries considerades de difícil o molt difícil cobertura. Així s'ha traslladat durant una Mesa Sectorial d'Educació aquest dijous, en la qual hi han estat presents el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Ismael Alonso, i els representants sindicals de l'STEI, l'ANPE, la UOB, la UGT i CCOO.

L’escola concertada ha de ser gratuïta perquè se sosté amb fons públics. Però a la pràctica no sempre és així. Hi entren en joc les quotes suposadament voluntàries que paguen les famílies: 55 euros mensuals a Aixa-Llaüt per a “serveis i activitats complementaris”; 63,50 a Madre Alberta per a “activitats d’ampliació”; i 83 euros (mitjana de les tres etapes obligatòries) a Santa Mònica sota el concepte de ‘quota voluntària’, entre d’altres. Aquests són alguns imports que l’ARA Balears ha pogut comprovar a les pàgines web dels centres. A les Balears hi ha 94 escoles concertades i no totes cobren unes quantitats tan elevades. Sigui com sigui, les aportacions de les famílies són superiors a les dels centres públics. En aquest cas, les quotes voluntàries es fan amb un pagament únic i ronden els 53 euros a Infantil, 38 a Primària, i 38 a ESO i Batxillerat.

La Conselleria d'Educació ha concertat sis aules 0-3 (dos per cada nivell) del col·legi de l'Opus Dei Aixa-Llaüt per al pròxim curs. Cal recordar que aquest centre, que separa els alumnes per raó de sexe, actualment és concertat gràcies a la pròrroga d'un any que va consentir la Conselleria del PP, malgrat incomplir la LOMLOE. El centre ha lluitat durant anys als tribunals amb el Govern del Pacte per poder mantenir el seu model de segregació, i sempre ha guanyat. Finalment, però, amb la LOMLOE aprovada, l'escola s'ha quedat sense suport legal i s'ha vist obligada a introduir l'educació mixta per no perdre els fons públics.

El Consell de Govern, a petició de la Conselleria d'Educació, ha autoritzat l'increment de les retribucions del personal docent, el personal cooperativista de les cooperatives de treball associat de l’ensenyament i el personal religiós autònom que pertany als centres concertats. Educació hi aplicarà una increment d'un 0,5% vinculat al PIB, per tal d’igualar la pujada del personal dels centres públics. Aquest augment s’aplicarà respecte de les retribucions vigents a dia 31 de desembre i amb efectes des de l’1 de gener de 2023.

Canvis organitzatius a la Conselleria d'Educació i Universitats. Aquest divendres el BOIB ha publicat el que serà el seu nou organigrama, que té novetats de pes. En primer lloc, a la Direcció General de Personal Docent s'hi afegeixen les competències directes sobre l'ensenyament concertat. De fet, passa a anomenar-se Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats. Aquest moviment encaixa amb la voluntat que ha tingut el Govern des del primer moment de donar pes a l'escola concertada i dotar-la de visibilitat i recursos. Queda pendent saber si es mantindran els mateixos titulars de les direccions generals que pateixen canvis i que es detallen a continuació, si es crearan nous alts càrrecs i qui ocuparà la nova Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu.

La Conselleria d'Educació no renovarà el concert del centre Aixa-Llaüt del Parc Bit, vinculat a l'Opus Dei, si no deixa de segregar per sexes a tots els nivells acadèmics al curs 2023-2024. En el marc de la reunió per a la renovació dels concerts educatius que vencen enguany, feta aquest divendres matí, el centre ha proposat, amb vista al curs vinent, únicament introduir l'educació mixta a primer de Primària. A partir d'aquí, a cada curs s'aniria incrementant un nou nivell acadèmic fins a completar-los tots. Davant aquesta proposta, la Conselleria ha ratificat que ni la LOMLOE ni la Llei educativa de les Illes Balears permeten l'educació segregada. De fet, el Tribunal Constitucional ha validat recentment el principi de coeducació a les aules.

La Conselleria d’Educació està ultimant les negociacions amb la patronal de l’ensenyament concertat i els sindicats per tancar l’acord marc dels anys 2023-2027 per millorar les condicions sociolaborals i educatives. Un dels punts més importants és l’augment de la partida per a despeses de funcionament. El departament de Martí March planteja un increment progressiu d’aquests mòduls fins al 2027 si els centres educatius van eliminant les quotes (voluntàries, però molt esteses) que demanen a les famílies.

Els centres educatius privats sobreviuen en bona part gràcies a la injecció econòmica que reben de l’administració pública. Aquesta és una de les principals conclusions que es poden extreure de la darrera Enquesta de finançament i despesa de l’ensenyament privat, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que fa referència al curs 2020-2021. Segons aquest estudi, el 60% del total d’ingressos que va rebre l’ensenyament privat no universitari a les Illes Balears va provenir de fons públics, tres punts per sobre del percentatge a escala de l’Estat (que és del 57%). 

La Conselleria d'Educació deixa fora els centres que segreguen per sexe dels nous concerts educatius, que entraran en vigor el curs 2023-2024. El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el Decret de concerts, que s'acull a la LOMLOE i estableix que les escoles no han de separar l'alumnat per sexe si volen accedir a qualsevol concert amb l'Administració. Ara com ara, l'escola privada Aixa-Llaüt, gestionada per l'Opus Dei i ubicada al Parc Bit, és l'únic centre que segrega per sexe amb concert, des d'Educació Infantil fins a Batxillerat.

Els professors de l'escola concertada de Mallorca han fet una concentració aquest dimarts per denunciar el "menyspreu" que pateixen en comparació amb els docents de l'escola pública i per denunciar que Educació no tracta igual ni laboralment ni econòmicament tots els professors de l'Arxipèlag.

María Luz Martínez, diputada al Congrés dels Diputats per Palència, és la secretària d'Educació del PSOE estatal i aquest dilluns ha participat en un acte sobre la llei educativa balear amb el conseller d'Educació, Martí March, i la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández. Com a lingüista, considera que amb el model lingüístic "no hi hauria d'haver conflicte", com ha passat a les Illes entre l'esquerra i la dreta.

Els sindicats USO, STEI, FSIE, CCOO i UGT han informat aquest dimecres que presentaran un conflicte col·lectiu contra la Conselleria d'Educació i Formació Professional per no aplicar els increments que els corresponen a les taules salarials, segons ha informat Europa Press.

"L'escola concertada no té un tractament igual que la pública a cap comunitat", ha lamentat Marc González, portaveu de Schola Libera, una nova associació que vol defensar el model educatiu concertat a les Balears i que ha estat presentada aquest dimarts al CESAG de Palma. La plataforma integra patronals, sindicats i federacions de pares i mares del sector amb l'objectiu de mostrar "fortalesa" i "capacitat de diàleg" amb totes les administracions públiques, perquè, segons ha dit González en el seu moment, "els poders públics" varen atacar la concertada i volen evitar-ho.

L’STEI ha comunicat el seu rebuig a les mesures que, segons el sindicat, va proposar la Conselleria d'Educació a la Mesa de l'Escola Concertada que es va reunir aquest dimarts. El secretari d'Ensenyament Privat de l'STEI, Ramon Mondejar, assenyala que la Conselleria ha deixat congelats els acords de millora que es varen consensuar el mes d'abril fins que hi hagi una augment de pressupost.

USO ha reclamat aquest dilluns a la Conselleria d'Educació que convoqui "d'urgència" la mesa de la concertada per signar l'acord de millores laborals del personal d'administració i serveis (PAS) i apujar-li el salari de 2019 en la mateixa proporció (2,37%) aplicada als docents.

La vicepresidenta del PP i candidata al Congrés dels Diputats, Marga Prohens, amb el president del PP de Balears, Biel Company, i els candidats al Senat, Maria Salom i Miquel Ramis, s'han reunit aquest dimecres horabaixa amb representants de l'escola concertada i els han traslladat el seu compromís amb un ensenyament concertat de qualitat i amb la lliure elecció de centre per part dels pares.

Els sindicats STEI, FEUSO i FSIE varen manifestar ahir el seu rebuig a una esmena als pressupostos de les Illes Balears per a 2019 aprovada dijous, a proposta de Podem i amb el suport del PP, perquè perjudica l’ensenyament concertat.

Els sindicats STEI, FEUSO, i FSIE han manifestat el seu rebuig a una esmena als pressupostos de la CAIB per a 2019 aprovada el dijous passat, a proposta de Podemos i amb el suport del PP, perquè perjudica l'ensenyament concertat.