Entrevisto Josep Lluís Sabatés Ibáñez, conegut com a Pep Salsetes (30 de gener del 1945), un diumenge al matí al seu mas, situat al serrat d’Ocata, als afores del nucli de l’Ametlla del Vallès, camí a l’ermita de Sant Bartomeu, a set-cents metres d’alçada. Quan hi arribo el trobo a l’eixida, davant del galliner, i està molt concentrat: està plantant planter d’enciam llarg de Can Güell de Serinyà, una llavor antiga. En Pep Salsetes tant et parla de llavors com de receptes de plats (els calamars primer cal passar-los bé per farina; després, per a l’arrebossat és millor que no contingui ou, ah!, i les fulles tendres del llimoner, arrebossades sense ou, també són molt bones) com dels noms de les varietats d’enciams, cols, mongetes i arbres fruiters. Ha practicat tants oficis –com el de cuiner– que tots junts l’han fet conèixer bé el país. Com a coquessa –com ell defineix la feina de cuiner de càterings– viatjava amb la seva furgoneta carregada d’aliments. Justament el llibre que l’editorial Rosa dels Vents va reeditar, De l’hort al plat. O com menjar bé tot l’any, és un recull de “les receptes col·lectives”, com ell en diu, que va aprendre de parlar amb els veïns de les poblacions on treballava. El va publicar per primera vegada el 1991, però hi va tornar amb les esmenes i afegitons que havia volgut fer des que va sortir publicat. Viu a l’Ametlla del Vallès des de fa quaranta anys, però ell és “un urbanita”, diu, nascut al barri de Sant Andreu, Barcelona, on la seva mare, Consell Ibáñez, tenia una carnisseria. TV3 li ret un homenatge amb un Sense ficció, un documental, en què explica la seva trajectòria vital i professional. I ho fa el dia que en Pep Salsetes fa 80 anys.