Aristòtil deia que Plató era el seu amic, però que més amiga era la veritat. Jo no ho veig gens clar, perquè els amics responen, la veritat, no. En aquesta vida nostra, tan fràgil, comptar amb un amic és comptar amb algú que roman al teu costat quan t'equivoques i que, coneixent tots i cadascun dels teus defectes, es queda amb tu. Si em truca un amic, responc. Si, per exemple, Carme Fenoll m’invita a parlar de la importància de la lectura a Almenar, hi vaig; i si vol que debati sobre el mite de Frankenstein a la UPC amb Elia Barceló, autora d'L'efecte Frankenstein, “lo dejo todo”.

He llegit el llibre de l’escriptora argentina Esther Cross titulat La mujer que escribió Frankenstein. Esperava trobar-hi una biografia de Mary Shelley, inclòs el conegut episodi de les vacances compartides amb el seu marit, el poeta Shelley, Lord Byron i el doctor Polidori. Segons s’ha explicat mantes vegades, aquell estiu suís va ser molt plujós i els amics passaven els vespres explicant històries de por, fins que van jugar a escriure’n una cadascú, a veure quina els provocava més basarda. Mary Shelley, amb dinou anys, va escriure Frankenstein, que esdevindria un clàssic de la literatura universal.