Durant l’etapa experimental i de formació, Marx combina els treballs d’investigació en l’àmbit del dret i l’estudi de la filosofia de Hegel amb una breu incursió en el món clàssic amb les traduccions parcials i incompletes de les Tristia d’Ovidi i Germania de Tàcit. També escriu Escorpí i Fèlix (1837), una novel·la humorística, incompleta, que no va ser mai publicada en vida, protagonitzada per Merten, un sastre cristià, el seu fill Escorpí i l’amic d’aquest, Fèlix, amb un argument indefinit i molt poc desenvolupat, una mínima trama, descripcions genealògiques dels personatges i reflexions personals i filosòfiques a través de lliure associació d’idees. Es tracta d’un intent no gaire reeixit d’imitar els estils literaris de Laurence Sterne, E.T.A Hoffmann i Heinrich Heine, fent una mescladissa molt desordenada i, sovint, absurda i incoherent.

Des de setembre, hem compartit hores de metafísica i d’incertesa, de diàlegs impossibles amb els autors més famosos de la nostra tradició. Hem entès que voler comprendre-ho tot és un somni perillós, estam teixits de finitud. Em dirigesc a vosaltres perquè sou una urgència. Amb els ulls plens d’inquietuds, a les mans hi dueu desànims i alguna pregària. Sou una urgència perquè la vida us batega dins, intensa, i això fa por i fa ganes. Sou urgents perquè estau plens de potències alegres i voldria que les experimentàssiu més enllà de l’estupidesa i de les convencions avorrides que sabran venir a cercar-vos.

El marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits. 

En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.