L’ARA Balears ha obert un nou compte a X (antic Twitter) després de perdre definitivament el perfil anterior arran d’un incident de seguretat informàtica que va comportar la intervenció de la plataforma i, finalment, l’eliminació del compte.

Elon Musk, director executiu de X, pagarà 10 milions de dòlars a Donald Trump per tancar batalla legal sobre el veto al president estatunidenc a la xarxa social. El compte de Trump a X, en aquell moment Twitter, va ser suspès el gener del 2021, després de l'assalt al Capitoli comès pels seus seguidors. Aquell dia Trump va utilitzar la xarxa per pressionar el seu vicepresident, Mike Pence, a no certificar la victòria del demòcrata Joe Biden a les eleccions del 2020. Twitter va suspendre el compte al·legant "el risc que es produeixi més incitació a la violència."

Elon Musk s'ha convertit en una de les figures més controvertides del nostre temps. Se'l critica durament pel seu suport a Donald Trump i per la seva gestió de Twitter (ara X), però seria un error reduir la seva complexa personalitat a aquests aspectes polèmics. La seva manera directa i poc convencional de comunicar-se, influïda per la síndrome d'Asperger que ell mateix ha reconegut que pateix, contrasta amb l'estil d'altres titans tecnològics que amaguen les seves intencions rere una façana de correcció política. Musk és transparent fins i tot quan això li genera enemics. Mark Zuckerberg i Jeff Bezos poden ser més diplomàtics, però això els fa més sincers?

Fa cinc dies, una de les columnistes més reconegudes de Le Monde, Sylvie Kauffmann, exeditora en cap del diari, publicava un fonamentat text d'opinió que posava en relleu els riscos per a Europa de la imminent presidència de Donald Trump: "Fins i tot abans de la inauguració, l'any Trump s'ha obert amb una ofensiva antidemocràtica i antieuropea liderada per [Elon] Musk", s'hi podia llegir.

El primer ministre britànic, Keir Starmer; el president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, i la Comissió Europea han dit prou aquest dilluns davant d'un Elon Musk envalentit. Amb diferents expressions han refusat les seves intervencions pel que consideren interferències inacceptables en els afers polítics del continent. Quan falten dues setmanes per a la inauguració del segon mandat de Donald Trump, el senyor feudal de X, l'home més ric del món, l'amo de Tesla i el gran conseller del president electe ha decidit mostrar el seu múscul.

Quan X encara es deia Twitter i els tuits no podien tenir més de 140 caràcters, de tant en tant algun personatge popular anunciava amb grans escarafalls que marxava de la plataforma i explicava que ja en tenia prou del suposat assetjament que patia per part d’altres usuaris, en forma d’insults o comentaris que no volia llegir. Sovint hi acabava tornant de manera discreta, perquè trobava a faltar la resta de coses, però el posicionament públic ja estava fet.

“Sempre va ser diferent. Era el meu nen geni. Des dels 3 anys li vam dir així: genius boy”, explicava el 2021 Maye Musk a la revista Time, que havia anomenat el seu fill “la persona de l’any”. Walter Isaacson, l’autor de la seva biografia autoritzada (Elon Musk, Debate), deia a Los Angeles Times que Elon Musk “té una sensació èpica del seu lloc i la seva missió al nostre món, que ens portarà a Mart i que ens aportarà energia sostenible”. Per això, segons Isaacson, és un addicte a la feina i els diners no són un fi en si mateix, sinó la manera d’aconseguir els seus objectius.  

El veterà programa americà d’esquetxos Saturday Night Live va convidar Elon Musk perquè en fos el presentador. Era el maig del 2021 i l’emprenedor arribava amb una aura de visionari gràcies a les seves promeses d’arribar a Mart, els cotxes autònoms i altres fantasies. Musk es va mostrar juganer, va deixar caure alguna confessió com ara que tenia un diagnòstic d’Asperger i, per bé que no va aconseguir tenir química amb els actors del xou, el seu to va ser el d’un nen gran disposat a divertir-se en aquell feu de la Nova York més progressista.

Una coalició sense ànim de lucre formada per grans anunciants ha informat que haurà de tancar després que aquesta setmana ha rebut una demanda interposada per X (l'antic Twitter), ara propietat del magnat Elon Musk. Segons ha avançat aquest divendres el New York Times, la Global Alliance for Responsible Media (GARM) ha enviat un correu als seus membres per avisar-los que deixarà de funcionar dos dies després que l'empresari els acusés d'orquestrar un boicot contra la seva xarxa social.

Recuperats els comptes de X que havien estat suspesos aquest passat dimarts per una possible campanya d'extrema dreta. Dotzenes d’usuaris de la xarxa social X vinculats amb la comunicació han vist en les últimes hores com els seus comptes quedaven suspesos permanentment i sense avís previ. Alguns dels perfils afectats són els de l’Ara Balears, el portal Mèdia.cat, l’edició balear d’Eldiario.es, periodistes i divulgadors científics, especialment dones, a banda d'alguns perfils institucionals del govern illenc. Captures de pantalla aparegudes al canal de Telegram Unga Reaction, d'extrema dreta i negacionista, suggereixen que es pot tractar d’una campanya de falses denúncies premeditada, perquè alguns usuaris s'hi vanten d'haver provocat diverses de les suspensions.

En una molt tensa sessió al Senat dels Estats Units, el cap executiu de Meta i fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha demanat aquest dimecres perdó als pares i mares de les víctimes adolescents de la seva xarxa social, immediatament després d'un duríssim interrogatori per part del representant republicà de l'estat de Missouri, Josh Hawley. El senador ha desafiat Zuckerberg a disculpar-se davant dels representants de "famílies de tot el país", i també li ha demanat, repetidament, si estaria disposat a compensar-los amb els "milions de dòlars que vostè ha guanyat d'ells" pels danys causats als joves –de vegades posant fi a la seva mateixa vida– arran de l'exposició a continguts no adequats per a les seves edats. Zuckerberg ha sigut el més escaldat dels cinc caps de xarxes socials que s'han sotmès aquest dimecres a un dur interrogatori del comitè judicial del Senat dels Estats Units.