Amb aquests dos adjectius ha definit Sandro Rosell en seu parlamentària la jutgessa Carmen Lamela, que el va tenir dos anys a la presó pel que va resultar ser un muntatge destinat a escarmentar l’independentisme en el cap d’una figura tan popular a la societat catalana com és la del president del Barça. Rosell ja havia estat avisat pel govern de Rajoy, directament. Després de la celebració del Concert per la Llibertat al Camp Nou, l’estiu del 2013, li van fer arribar el següent missatge: “Hi haurà un abans i un després”. I així va ser. La policia patriòtica centrava i la justícia rematava.

El jutge Joaquín Aguirre no ha tirat la tovallola i ha donat un cop de porta a l'amnistia per a Carles Puigdemont. L'instructor de la trama russa sobre les presumptes vinculacions de l'independentisme amb el règim de Vladímir Putin ha rebutjat amnistiar l'expresident de la Generalitat i els altres imputats i ha demanat al Tribunal Suprem que els investigui pels delictes de traïció, malversació i organització criminal. Ho ha fet en una interlocutòria avançada per l'Abc i a la qual ha tingut accés l'ARA.

Semblava que l'Audiència de Barcelona parava els peus al jutge Joaquín Aguirre, entestat a trobar connexions entre Carles Puigdemont i Vladímir Putin, però la nova causa oberta per la trama russa del Procés demostra tot el contrari. Davant del moviment del magistrat, l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ja ha anunciat que es querellarà contra Aguirre per prevaricació i també per malversació, perquè considera que porta anys gastant diners públics en especulacions sense fonament. Ho ha explicat en una entrevista al Més 3/24, on ha carregat contra el "deliri" del jutge del cas Volhov. "L'única trama russa que s'investigarà és la del jutge Aguirre i les persones que l'estan ajudant per aquest delicte de prevaricació, en concurs amb un delicte de malversació. En els pròxims dies presentarem sense cap dubte una querella contra Aguirre", ha recalcat Boye.

El jutge protagonista de la investigació de la trama russa de l'independentisme i del cas Negreira, Joaquín Aguirre, ha rebutjat l'escorta dels Mossos i s'ha aferrat exclusivament a la Policia Nacional. Segons ha avançat El Español i ha confirmat l'ARA, ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que tramiti amb el ministeri de l'Interior la petició d'escortes del cos policial estatal, ja que no veu "oportú" que li facin el servei els agents de la policia catalana, que són els que en condicions normals haurien de fer-ho. De fet, així ho va remetre el ministeri de l'Interior de Fernando Grande-Marlaska, que confirmen que han rebut la petició, tot i que assenyalen que correspon als Mossos.

"Es tractaria de la influència directa de Rússia en la independència de Catalunya, donant suport al procés d'independència amb la finalitat que Rússia desestabilitzés, en primer lloc, la democràcia espanyola i obrís la porta a la infiltració en totes les democràcies liberals". Amb aquesta frase el jutge Joaquín Aguirre resumeix la trama russa del Procés, la teoria que esgrimeix per mantenir investigades diverses persones de l'entorn de Carles Puigdemont. Però no ho fa en la seva última interlocutòria amb què allarga sis mesos més la instrucció, sinó en declaracions a la televisió pública alemanya de l'informatiu Tagesschau. Una intervenció que fonts de les defenses avancen que servirà per intentar recusar-lo.

El jutge Aguirre ha reactivat aquest dilluns la investigació de la trama russa del Procés i als despatxos de les defenses han saltat totes les alarmes. L’instructor parla de la suposada disposició de Rússia a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la "secessió" d’Espanya i, de retruc, la desestabilització de la Unió Europea, uns fets que obren la porta a imputar el delicte de traïció als investigats de Volhov. A banda de ser un delicte amb penes molt altes, hi ha un altre fet que fa rellevant aquesta via: la llei d’amnistia que s’aprovarà aquest dimarts al Congrés l’exclou expressament; en conseqüència, si tirés endavant, ni la mà dreta de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ni altres membres del seu entorn afectats per aquesta causa no se'n podrien beneficiar. I qui sap si en la llista d'investigats hi acabaria apareixent el mateix expresident del Govern.

Manuel García-Castellón no està sol. En la croada que el magistrat que persegueix el Tsunami Democràtic ha iniciat contra la llei d'amnistia s'hi ha sumat el jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona i encarregat de la investigació del cas Volhov. Aquest dilluns ha prorrogat sis mesos la instrucció sobre la trama russa del Procés, amb el possible objectiu d'acabar-hi veient un presumpte delicte d'alta traïció, exclòs explícitament de la norma que aquest dimarts es vota al Congrés. García-Castellón i Aguirre han compartit documentació sobre les causes que investiguen –la part de Volhov que afectava el Tsunami Democràtic va passar a l'Audiència Nacional–, ara es mouen tots dos per torpedinar l'amnistia i també els relaciona el seu paper en l'operació Catalunya. Aguirre per la seva proactivitat i García-Castellón per la seva passivitat a l'hora d'investigar-la.

Un dia abans de l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés dels Diputats, la justícia reactiva la trama russa del Procés. El titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha decidit allargar mig any més la investigació, segons ha dictat en una interlocutòria que ha avançat El Periódico i a la qual ha tingut accés l'ARA. En la resolució, el jutge insisteix que hi ha indicis clars que refermarien que Rússia estava disposada a donar "suport econòmic i militar" a l'independentisme català per aconseguir la secessió d'Espanya. El país presidit per Vladímir Putin hauria tingut interès en el Procés per intentar "desestabilitzar la Unió Europea", segons Aguirre. Però les defenses, que sempre han negat la veracitat de les tesis del jutge, consideren que es tracta d'un moviment per incorporar a la causa el delicte de traïció, que està explícitament exclòs ara mateix de l'amnistia. És a dir, la justícia es torna a moure en la línia d'intentar driblar els efectes de l'oblit judicial. Fonts del PSOE ho veuen com una "ingerència" al poder legislatiu i qualifiquen d'"inadmissible" aquests moviments judicials que, asseguren, "tenen objectius molt clars".