Doha, la tranquil·la capital de Qatar, és habitualment coneguda per la seva seguretat pública i els seus centres comercials impol·luts. Per això, les escenes de pànic de dilluns, després que l'Iran llancés més d’una dotzena de míssils contra una base militar nord-americana pròxima a la ciutat, van ser totalment inèdites per als seus habitants. Les salves d'intercepció que van col·lidir amb els míssils i van explotar a l’aire eren visibles des de The Pearl Island, una illa artificial plena d’apartaments de luxe. Els compradors del centre comercial Villaggio van sentir unes explosions fortes, van cridar i van córrer a refugiar-se.

Dijous, darrere del faristol de la sala de premsa de la Casa Blanca, la secretària de premsa, Karoline Leavitt, llegia un missatge que venia “directament del president”. Atesa la "possibilitat de negociacions" amb l’Iran, que podrien evitar la implicació directa dels EUA en la guerra a l’Orient Mitjà, el president Donald Trump deia que prendria una decisió sobre si atacar o no "durant les pròximes dues setmanes". Trump havia rebut pressions del sector no intervencionista del seu partit per mantenir-se al marge del conflicte, i aquell mateix dia havia dinat amb un dels crítics més destacats, Stephen K. Bannon, cosa que alimentava les especulacions que podria contenir-se.

Les borses estan expectants aquest dilluns. Que el Parlament de l’Iran hagi aprovat tancar l’estret d’Ormuz –una iniciativa que ha de ratificar el Consell Suprem de Seguretat Nacional– pot significar un veritable terratrèmol per a l’economia mundial. Aquest pas té un ample màxim de 96 quilòmetres i un mínim de 52, amb l’Iran al nord i els Emirats Àrabs Units (EAU) i Oman al sud. Per allà hi passa entre la cinquena i la quarta part de tot el petroli del món, entre 17 i 20 milions de barrils diaris. Però aquest tancament no només impactaria en el cru. També el gas natural liquat (GNL) es pot veure afectat. Qatar, que n'és el principal exportador mundial, transporta gairebé tota la seva producció per aquest estret.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran continua pujant de to. El president nord-americà, Joe Biden, va anunciar ahir que tres soldats havien mort en un atac amb drons en una base militar a la frontera entre Jordània i Síria. Fins a 34 militars estatunidencs més van quedar ferits amb danys cerebrals, però el Pentàgon no va detallar de quina magnitud. Biden va atribuir l’atac a milícies proiranianes amb base a l’Iraq i va prometre revenja. Teheran ha negat qualsevol implicació en els fets.