"El tenis està en molt bones mans", deia aquesta setmana Rafa Nadal. Lògicament, parlava de les mans de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, els dos jugadors que semblen destinats a lluitar per dominar aquest esport la dècada vinent. Després de la preciosa final de cinc hores i mitja a Roland Garros, en què el murcià va sortir vencedor amb una remuntada que recordava molt a aquelles que feia el jugador de Manacor, tots dos ja pensen en la cita de Wimbledon. Per arribar en forma al Grand Slam sobre herba, han escollit camins diferents: l’italià participarà en el torneig de Halle, on va guanyar el 2024, mentre que Alcaraz aposta per Queen’s, tot i que encara no ha confirmat al 100% si hi serà. "El pla és jugar-hi, però d'aquí a uns dies prendrem una decisió final. A mig camí del torneig en vam parlar i Alcaraz ens va dir que volia anar-hi. Després d'aquests dies de descans farem una prova per veure com està físicament i anímicament. Reprendrà la formació específica per a l'herba. Anirem a Wimbledon amb moltes ganes; li encanta jugar-hi", ha explicat Juan Carlos Ferrero, el seu tècnic.

Roland Garros ja té nou monarca. Tot semblava llest per fer un relleu natural entre espanyols a la pista central Philippe-Chatrier, amb Carlos Alcaraz ocupant el lloc del manacorí. I així ha estat, tot i que per moments semblava que Jannik Sinner faria la guitza. Alcaraz ha revalidat el títol aconseguit ara fa un any contra Zverev en una final preciosa en què ha arribat a salvar tres pilotes de partit. Quan tot semblava decidit a favor de Sinner, el murcià s'ha disfressat de Nadal amb una d'aquelles remuntades que no semblen lògiques. La copa ja estava a punt per ser entregada al número 1 mundial, que aspirava a ser el primer italià campió a París des d'Adriano Panatta el 1976. Haurà d'esperar. Alcaraz s'ha aixecat de les cendres i en una demostració d'orgull ha guanyat el seu cinquè torneig del Grand Slam amb la mateixa edat amb què ho havia aconseguit Nadal (4-6, 6-7, 6-4, 7-6 i 7-6). Encara no ha perdut cap final del Grand Slam. Les ha guanyat totes.

Jannik Sinner, el tenista número 1 del rànquing mundial, està en boca de tothom per un tema extraesportiu. El 15 d'agost es va fer públic que durant la disputa del torneig d’Indian Wells, al març, va donar positiu en dopatge per clostebol. Es tracta d'una substància prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge. Malgrat el positiu, ha estat declarat, cinc mesos després, innocent per la ITIA (Agència Mundial per la Integritat al Tenis), que ha considerat que la contaminació va ser involuntària i que la quantitat de clostebol trobada al seu cos no afectava el seu rendiment esportiu. Sinner, per tant, podrà continuar jugant amb normalitat. Amb la sentència, el món del tenis ha esclatat amb el que per a alguns és un tracte de favor al número 1 mundial. Ara bé, anem a pams, perquè l’assumpte és enrevessat. 

Amb 21 anys acabats de fer, Carlos Alcaraz sembla tenir tots els números del món per ser l'hereu de Rafa Nadal. Just l'any del més que possible comiat del jugador de Manacor de Roland Garros, torneig que ha guanyat en 14 ocasions, el jove murcià s'ha classificat per primer cop per a la final sobre la terra batuda francesa després de superar en cinc sets l'italià Jannik Sinner (2-6, 6-3, 3-6, 6-4 i 6-3).  El seu rival a la final de diumenge serà l’alemany Alexander Zverev, qui després de tres edicions consecutives perdent a les semifinals, s'ha tret aquesta espina superant en quatre sets el noruec Casper Ruud (2-6, 6-2, 6-4 i 6-2). Aquesta serà la segona final d’un torneig del Grand Slam d’Zverev, qui abans havia perdut a Nova York davant de Dominic Thiem la final de l’US Open del 2020. Roland Garros, doncs, tindrà un nou campió guanyi qui guanyi.

El futur ja ha arribat. L'època daurada dels Djokovic, Nadal i Federer arriba al final i una nova generació sembla llesta per ocupar el seu lloc. El jove italià de 22 anys Jannik Sinner ha guanyat el seu primer Grand Slam després d'aixecar un partit que semblava perdut contra Daniïl Medvédev en cinc sets (3-6, 3-6, 6-4, 6-4 i 6-3). És el primer italià que guanya a Melbourne i tot just el tercer italià a imposar-se en un Grand Slam, després del triomf d'Adriano Panatta el 1976 a Roland Garros i els èxits del 1959 i el 1960 de Nicola Pietrangeli, també a la terra batuda francesa.