Aquest passat dimarts va dimitir Herzi Halevi, cap de l’estat major de l’exèrcit israelià, entonant un mea culpa que esperava el conjunt del país. Tot i ser considerat un militar honest i professional, això no l’allibera de les responsabilitats que va tenir en la massacre del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va envair el sud del país i va matar 1.200 ciutadans, la majoria civils, però també centenars de militars.

"Estic content de venir a Barcelona i trobar-me amb una organització de jueus progressistes, cosa que cada vegada és més difícil", diu el sociòleg Luis Lev Grinberg. Nascut a Buenos Aires el 1953, Grinberg viu actualment a Jerusalem. Ara es troba a Portugal per una conferència, però el 8 de setembre serà a Barcelona per fer una xerrada amb JCall, una plataforma formada per jueus progressistes que està en contra de l'ocupació militar de Cisjordània i Jerusalem Est. Ho aprofitarà per visitar la seva filla, que viu a Catalunya. "La meva filla va marxar tres dies després de l'atac de Hamàs. Molts joves estan marxant d'Israel", explica. Fundador del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat Ben Gurion i expresident de l'Associació Sociològica Israeliana, ha investigat la història del moviment laborista sionista, l'economia política d'Israel i el conflicte entre Israel i Palestina.

Continua l'ofensiva més dura de l'exèrcit israelià al nord de Cisjordània des de principis de segle, quan combatia la Segona Intifada. Aquesta matinada, segons fonts militars, les forces armades d'Israel han matat el líder de la brigada de la Jihad Islàmica de Tulkarem, Mohammed Jaber 'Abu Shjaa', i a quatre milicians més en un intercanvi de foc dins d'una mesquita. Tal com ha explicat l'exèrcit israelià, Jaber "ha estat involucrat en nombrosos atacs terroristes". La mort d'aquests milicians eleva el recompte total de víctimes palestines a Cisjordània durant l'agost fins, almenys, les 70, sent així el mes amb més execucions de tot l'any.

Des del 7 d’octubre la Franja de Gaza ha sigut l’escenari d’una devastació que juristes i experts no han dubtat a qualificar de genocidi. Des del principi va quedar clar que la campanya israeliana no seria cap altra cosa que una operació d’aniquilació que, amb el pretext de la seguretat, es cobraria la vida de milers de persones. Les últimes xifres indiquen que s’ha superat la barrera dels 40.000 morts, mentre que hi ha estudis científics que fan una estimació conservadora de 186.000 morts directes i indirectes. No obstant això, la comunitat internacional sembla haver normalitzat aquesta tragèdia, fet que posa en relleu un inquietant patró d’indiferència cap a la mort i el sofriment en regions no europees, especialment quan l’agressor és un país que es percep com a part de l’ethos europeu i, per tant, civilitzat, com és el cas d’Israel.

Més de tres mesos després de l'inici de la guerra de Gaza el 7 d'octubre, el primer ministre Benjamin Netanyahu viu els moments més compromesos de la seva llarga carrera política, amb una situació força delicada en els fronts intern, del seu executiu, i extern, de la política exterior en relació amb els Estats Units.