La inflació ha fet que els pastors hagin de treballar més hores sense cap increment en els guanys. "Ara mateix no és rendible. Hem de tenir una vida com qualsevol altra persona. Ha arribat un punt que és indigne", ha assegurat la presidenta de l'Associació de Ramaders d'Ovella Roja Mallorquina, Aina Canyelles. Molts dels que es dedicaven exclusivament a la cria d'ovelles, han optat per reproduir també altres animals, per sembrar verdures i hortalisses o bé, per deixar la professió. La mancança de relleu generacional, l'increment dels costos i la pressió urbanística són alguns dels factors que n'han propiciat la pèrdua progressiva. "Pastors que només criïn ovelles n'hi ha molt pocs. Ens hem hagut de diversificar per sobreviure", recalca Canyelles.

Els nostres avantpassats talaiòtics tenien porcs, ovelles, cabres, gallines i vaques. Si analitzàssim els gens dels seus descendents del segle XXI, probablement hi trobaríem traces d’animals arribats amb les diferents civilitzacions que han passat per l’Arxipèlag. Si a això hi afegim els processos de selecció dels ramaders, majoritàriament basats en criteris de millora de la producció, i aspectes territorials i mediambientals, tindrem el perfil de les races autòctones que es conserven avui a les Balears.