Dos homes caminen arrossegant un carretó cadascun, amb cartells que anuncien classes gratuïtes sobre la Bíblia. Sabem que són Testimonis de Jehovà perquè els mateixos cartells remeten a una pàgina web, jw.org, que és la web dels Testimonis de Jehovà. Les sigles JW corresponen a les inicials de les paraules Jehova Witness, que vol dir Testimonis de Jehovà en anglès. En efecte, els Testimonis de Jehovà també ens van arribar d’Amèrica, concretament dels Estats Units d’Amèrica, com la festa de Halloween o les cadenes de menjar ràpid. Quan es despleguen els carretons, es converteixen en petits expositors (també tenen un nom en anglès, però amb “expositors” ens entenem) que es col·loquen a la via pública, preferentment una plaça o una vorera espaiosa, per on passi com més gent millor. El propòsit és fer-se veure, i amb aquesta intenció pengen als expositors altres cartells amb imatges i frases per atreure la gent que passa.

El dia que Pepa (nom fictici) va entrar a la Sala del Regne amb el seu al·lot de bracet sabia que estava infringint les normes dels testimonis de Jehovà de la pitjor manera possible. Havia desafiat els preceptes de la religió i quan va dir que era la seva parella, els ancians –màxims responsables de la jerarquia– se la van endur a una sala a part i la van sotmetre a un “judici sumaríssim”. Durant tres hores, el comitè judicial la va humiliar i va intentar que es penedís del seu acte, en pagàs la penitència i tornàs a la cleda. Una en la qual no es poden mantenir relacions prematrimonials, votar, rebre transfusions de sang, celebrar cap festivitat, brindar, fumar, beure alcohol, anar a una discoteca, tatuar-se, veure pornografia, masturbar-se, participar en un joc d’atzar o vestir una minifaldilla, entre altres prohibicions.