Començaré fent autocrítica: crec que em queixo massa. Quan algú em demana una reflexió al voltant de la maternitat, tot sovint el primer que em ve al cap són queixes: el cansament, les hores sense dormir, les dificultats per conciliar, la impossibilitat de tenir moments per a la parella, la preocupació constant, les discussions amb els fills, els caps de setmana segrestats per les activitats infantils… Surten a raig. I és que aquest reguitzell de queixes és el que tenim a la punta de la llengua perquè són la primera línia de la batalla del dia a dia. Les pilotes amb les quals anem fent malabarismes des del moment en què ens convertim en mares i descobrim que la maternitat és un viatge bestial, però que ve acompanyat de moltes incomoditats.